No hi ha llocs irreconeixibles si la mà de l’home va acariciar aquesta terra desèrtica per donar-li un nou suport. No som tan dolents. Ni tan sols ofenent el metall amb les nostres formes brusques, ens hem de considerar paràsits d’aquest globus.
Sabem que és difícil transitar per l’ocre líquid que desprenen les muntanyes plenes del magma anhelat. No hi ha cap altre material perfecte per fondre’ns. Venim del foc voraç que emergeix com tota expressió de creença i somieig.
I per això neixen els artistes. Els que tenen sentit i els que pateixen núvols de pols i gas. Tot el que el foc ha construït ha estat perquè la seva mà ha batallat contra els elements i la foscor i els dies comptats.
Avui segueixen ressorgint els gemecs d’un alfabet antic que ens saluda. L’art és el nostre origen. És la nostra salvació. Imatge d’una societat perfecta.
Gaspar Servera és un home que ha sabut conquerir el metall i li ha donat les formes lliures que les mans imprimien des d’aquells inicis a l’Escola d’Arts i Oficis, aprenent diferents tècniques artístiques; com ara la fotografia, l’escultura o el dibuix. Ha sabut transitar mitjançant una societat que sap apreciar l’art als carrers. Les seves peces adornen glorietes o espais urbans i tenen la condició de l’artista que treballa amb l’ideal que el seu art ha d’estar exposat als parcs, ha de ser compartit per les famílies com un joc d’arrels que avança com la nostra societat, subjecte als gustos del públic, però que crea identitat i participació.
Alguns dels seus treballs realitzats a cop de martell representen figures verticals com les persones que estan fetes a cop de martell, amb uns problemes molt seriosos a les seves vides, però que sempre tiren endavant, per això aquesta verticalitat. A Gaspar li agrada treballar amb les mans. Ho prefereix als estris adequats. Les mans li permeten treballar lliurement, expressant la seva idea amb el tacte i gairebé sempre representant figures femenines.
Gaspar té més inquietuds i escriu, canta, dibuixa, dissenya, crea escenografies i és músic. Té tanta sang a les venes que els tinters es desborden quan la seva mà pressiona la ploma.
Per Gaspar l’art és la màxima expressió a què pot arribar l’ésser humà. La creativitat màxima on l’ésser humà pot arribar és la part artística. Per això ell mai no ha estat partidari d’anar a una escola d’art perquè era molt anarquista en aquest aspecte, a més d’autodidacta. Però gràcies a la seva parella es va introduir a les aules i va aprendre la tècnica que el va portar al triomf. «Foren temps molt productius, passant 15 anys coneixent variades tècniques amb mestres com Tinus Castanyer i Damià Jaume. Fou allà on vaig descobrir la meva passió, l’escultura«.
Gaspar ha estat primer premi d’escultura, Ciutat de Palma amb l’obra «Badai Matinal» i menció honorífica d’escultura del «Círculo de Bellas Artes».
Exposicions individuals i muntatges escultòrics de Gaspar Servera:
Galeria tres d’Oros
“Línies» Galeria es Retall
Transparències «Escola d’arts i oficis artístics”
“D’ones» Ajuntament de Calvià
“Nou-2 Maó» Espais públics Maó
“3 Dònes” Museu de Porreres
«Dones en Temps de Llibertat» Teatre Sa Societat
«Mirant l’infinit» Palma Nova
«Instant d’un descans» Costa de la Calma
Presentador de programes radiofònics culturals:
- Arrels
- Pal amb oli i sucre
- Embolic d’espires
Col·laborador de revistes:
Maganova
L’olla
Informart
La Veu
Fundador i consell de redacció del Quadern cultural «S’esclop«
Escenografies d’òperes:
- “ il Comte Ory”
- “La Corte del Faraón”
- “Mikado”
- “La seva Padrona”
DÓNA’L PLAY AL VÍDEO [REPORTATGE COMPLET] – DÓNA’L PLAY AL VÍDEO [REPORTATGE COMPLET]
