spot_img
spot_img
InicioCULTURALDiscurso del alcalde en la Festa de l’Estendard

Discurso del alcalde en la Festa de l’Estendard

Published on

Ciutadans i ciutadanes de Palma

Regidors i regidores de la Corporació

Representants del Govern, el Consell de Mallorca i altres institucions

Membres del teixit associatiu, sectorial i veïnal

Novament, com cada dia 31 de desembre, ens reunim per compartir aquest acte de la Festa de l’Estendard, per commemorar l’arribada, tal dia com avui, de l’any 1229, de les tropes del Rei en Jaume a Madina Mayurqa, avui amb el nom de Palma.

Han passat 8 segles des d’aquell moment, i una data com aquesta pareix l’ocasió més propícia per reivindicar el llegat dels nostres avantpassats, apreciar l’herència cultural, patrimonial i, humana, que ens han deixat, i, arran de totes aquestes ensenyances, projectar una mirada optimista i confiada cap al futur.

Aquella Palma de l’antiguitat hagué d’afrontar, com ara també hem de fer nosaltres, una gran quantitat de reptes, ja que la història només pot avançar a cop de desafiaments, de projectes i d’ambició pel canvi.

Al llarg dels successius segles, en el marc d’escenaris polítics i socials certament convulsos, aquells avantpassats nostres hagueren de tirar endavant projectes tan complexos com fer avançar la constitució del nou Regne de Mallorca.

Era un context nou, una societat nova, on la prioritat consistia a impulsar i arbitrar el codi normatiu destinat a regir la convivència entre persones que tenien en comú el fet de compartir un mateix territori.

Els governants de l’època es veren obligats a assumir amb valentia i decisió una responsabilitat majúscula que va exigir de tot el seu seny i capacitat de consens.

La meta que els unia era una i molt clara: cercar el bé comú de tota la col·lectivitat per tal que el màxim nombre possible de persones en sortissin beneficiades.

Foren homes i dones compromesos, per als quals res hi havia més important que el benestar del seu poble.

Aquestes consignes continuen sent vàlides el dia d’avui.

Perquè també avui Palma afronta reptes crucials que requereixen involucrar, en cos i ànima, no només els representants públics, sinó al conjunt de la ciutat, sumant per a la causa tots els sectors i perfils poblacionals.

Com a institució més propera als ciutadans, l’Ajuntament de Palma sent encara més intensament el pes i la pressió d’aquesta responsabilitat, amb la finalitat que qualsevol ciutadà trobi l’oportuna resposta a les seves necessitats, i que aquesta resposta li sigui proporcionada amb diligència, rapidesa i eficàcia.

Aquesta és la línia de feina que tractam d’aplicar a l’Ajuntament de Palma, sempre amb l’inexcusable deure de mantenir ben alt i enlairat un profund esperit de vocació pública.

Han transcorregut, aproximadament, dos anys i mig des de l’inici de la legislatura actual, i del moment en què, molt orgullosament, vaig viure l’honor de ser investit batle d’aquesta meravellosa ciutat.

Des del meu punt de vista, ha passat el temps suficient per obtenir una fotografia amb la deguda perspectiva històrica de quin és el camí que Palma ha recorregut al llarg d’aquest temps i, sobretot, el que té previst recórrer en el futur immediat i a més llarg termini.

Una de les prioritats que com a batle em vaig traçar des del primer moment va ser la de millorar el nivell d’eficàcia i proximitat de l’Administració municipal. La neteja, la seguretat, el transport urbà i la imatge de la ciutat són objectius diaris sense excusa que valgui.

També la incorporació sense retard de les noves tecnologies, és la clau per dotar als treballadors públics i als ciutadans de les eines necessàries per gestionar amb més eficàcia els serveis públics i també per agilitzar els tràmits i fer més senzill el treball dels funcionaris i treballadors municipals.

De fet, aquesta està sent la legislatura de la innovació, amb projectes destinats a influir en el desenvolupament de Palma com entorn urbà orientat a l’excel·lència, com és el cas del Palma Culture & Innovation Bay.

La intel.ligència artificial i el centre de control demogràfic i turístic de la ciutat són eines que es posen en marxa per a afrontar el repte del model turístic i del model demogràfic de la nostra ciutat, aparcant debats estèrils d’opinions sense fonament, i de la gestió de tota la ciutat amb dades reals i a temps real.

La seguretat, el civisme, la mobilitat, els fluxos, la densitat demogràfica i els seus serveis i equipaments relacionats, seran modulats ad hoc.

Actualment, la ciutat ja s’està equipant amb tecnologia intel.ligent i moderna per assolir aquests objectius.

A partir de la col·laboració de totes les institucions i entitats públiques i privades, aquesta actuació culminarà en el desenvolupament del Districte d’Innovació de Palma, des d’on es pretén impulsar un nou model de ciutat a partir de la interacció creada a l’eix format per la façana marítima, el port de Palma i el barri de Nou Llevant.

Els accessos a Palma, la façana marítima i una ciutat oberta al mar Mediterrani i a la Serra de Tramuntana.

Aquest nou model, basat en la transmissió del coneixement, farà possible que la capital de les Illes Balears passi a ser també una de les grans ciutats que constitueixen territoris de referència dintre de l’escenari de revolució tecnològica que caracteritza aquests primers decennis del segle XXI.

Una ciutat que avança amb pas decidit cap a la seva modernització de la mà de projectes transformadors.

En aquest sentit, un dels moments més satisfactoris que he viscut com a batle al llarg de l’any que ja acaba, ha estat l’adquisició de l’antic edifici de Gesa, un immoble que s’ha mantingut abandonat durant 15 llargs anys i que ara està destinat a jugar un paper essencial a Palma com a ciutat de la cultura, del coneixement i de la innovació.

Dins aquesta mateixa dinàmica transformadora, és obligat fer referència a un somni col·lectiu anomenat Palma Capital Cultural Europea 2031.

En efecte, parlam de ‘somni col·lectiu’ perquè aquesta candidatura, que cerca situar Palma en l’epicentre dels grans territoris de creació, producció i divulgació de la cultura a la Mediterrània, no és patrimoni de l’Ajuntament o del govern municipal, sinó de tota la ciutadania, de totes les institucions, de totes les entitats públiques i privades, i, en definitiva, del conjunt del teixit cultural, artístic, productiu i associatiu de Palma.

Com ja hem explicat en altres ocasions, Palma 2031 planteja un canvi en profunditat del model social i econòmic del municipi a partir de l’acció directa i efectiva de la cultura i del fet creatiu. Aquesta capitalitat és una reafirmació de Palma com epicentre de les Illes Balears i que exclusivament està pensat per enriquir i apuntalar la nostra societat actual.

En aquests moments, no és possible conèixer quina serà la decisió final dels experts de la Unió Europea amb relació a la nostra candidatura.

Però si em permeten compartir un pensament personal els diré que, independentment de quina sigui aquesta determinació, Palma és ja avui, per dret propi, i amb tota la legitimitat del món, una gran capital cultural, oberta a la població resident i summament atractiva per qualsevol visitant.

Aquests darrers anys, s’ha fet molta feina en aquesta direcció, apostant per una cultura de qualitat i, a la vegada, també diversa, capaç de despertar l’interès de diferents perfils de públic.

En aquest procés, l’Administració municipal no s’ha trobat ni molt manco tota sola, sinó que, molt al contrari, com també ha succeït en altres àmbits d’actuació, la transformació cultural que està protagonitzant Palma, amb esdeveniments potents i de referència, amb la millora i modernització contínues dels espais, i amb l’elaboració d’una programació de primer nivell internacional, és el resultat directe de la col·laboració entre les institucions públiques i les empreses i entitats privades, i, en definitiva, amb els representants del sector cultural.

Des d’una perspectiva social, Palma camina per la senda d’una ciutat solidària, que té cura dels segments de població més vulnerables, que situa entre les seves màximes prioritats el benestar dels infants i adolescents i de la gent gran, amb la qual ens trobam permanentment en deute; que és sensible davant fenòmens tan preocupants com les dificultats d’accés a un habitatge econòmicament assequible per a les noves generacions de palmesans i per altres molts ciutadans; que la interculturalitat que defineix la ciutat es basa en la cohesió social i territorial; que fa costat a les dones davant qualsevol mostra de discriminació o desigualtat que puguin patir, i especialment en el cas de les dones que han de tirar endavant els seus projectes de família sense la protecció que necessitarien.

Una Palma sostenible també mediambientalment, amb projectes que transformin la capital d’aquestes illes en un gran corredor verd.

Precisament, l’any passat es va adquirir, per part de l’Ajuntament de Palma, la finca de Son Quint, que, d’aquesta forma, es va convertir en el primer espai de titularitat municipal. Tres milions de metres quadrats integrats en el patrimoni natural de la Serra de Tramuntana.

Una part d’un pla encara molt més ambiciós, pel qual Palma disposarà de l’anomenat Bosc Metropolità, que acollirà altres finques públiques (com són les pedreres d’Establiments), a més del Bosc de Bellver i el projecte del Jardí Botànic.

I, lògicament, Palma està avançant amb èxit en la ruta de la sostenibilitat econòmica, un concepte que, essencialment, significa construir una comunitat on totes les persones, cadascuna des de les seves potencialitats, trobin oportunitats per prosperar, conquerir el seu propi futur i fer realitat els seus respectius projectes de vida.

En efecte, Palma aspira a ser una ciutat encara més pròspera, de la mà de la interacció dels diversos sectors productius, que no han de ser vistos com a compartiments estancs, sinó com a parts d’una mateixa realitat que cooperen entre si en benefici del ciutadà, dels treballadors i de les empreses.

I sempre amb la sostenibilitat com a brúixola que ha de guiar el camí.

Ara bé, la prosperitat de què parlava, i tampoc la convivència, l’ordre, el benestar i la qualitat de vida, no poden ser mai objectius assumibles si no es compleix un requisit indispensable: la seguretat.

En efecte, la seguretat ciutadana ha estat, al llarg d’aquests dos darrers anys i mig, una de les grans preocupacions d’aquest ajuntament, des de la convicció que sense seguretat no hi ha llibertat, ni progrés, ni, en definitiva, convivència.

L’esforç pressupostari que s’ha dedicat a l’àrea de Seguretat Ciutadana resulta prou eloqüent a l’hora de confirmar aquesta aposta, que s’ha traduït en un increment sense precedents de la plantilla de la Policia Local de Palma i, al mateix temps, del reforç dels mitjans operatius i tècnics que els efectius policials tenen a la seva disposició.

No manco important per a la consecució d’aquest model de ciutat segur i pacífic ha estat l’elaboració i aprovació de l’ordenança cívica de Palma, que ha redundat en un avanç notable en la prevenció de conductes o comportaments irrespectuosos o vandàlics.

Hem parlat de seguretat. I ara ho hem de fer de la neteja, que és un altre dels eixos indiscutibles de l’acció municipal.

Palma ha millorat la qualitat de la neteja als seus carrers, places i elements urbans. Però hi ha encara molta feina pendent.

Tot i la dedicació dels operaris de l’empresa municipal Emaya, i tot i la inversió promoguda en la millora dels mitjans destinats a la neteja, s’ha de seguir insistint en aquest punt, perquè Palma, com a ciutat de convivència i d’acollida, ha de ser una ciutat neta.

Programes com el de reforç de la neteja als barris, estan donant un bon resultat en aspectes com, per exemple, l’eliminació de grafits i pintades vandàliques.

Enguany, s’han fet desaparèixer devers 10.000 pintades de les façanes i el mobiliari urbà de Palma.

No obstant, en aquest punt hi ha un missatge sobre el qual també em pareix necessari insistir.

Ni l’Ajuntament ni Emaya ho podem fer tot. Estam invertint en més camions, en més fregadores, en nous sistemes de neteja, en contenidors i papereres, en eliminació de grafits, però sense la col·laboració dels ciutadans tot aquest esforç de l’Administració no pot ser mai suficient.

És precís, per tant, apel·lar al sentit del civisme, del respecte als altres, d’un concepte de ciutat que no ha de ser vista exclusivament com la responsabilitat dels governants, sinó com la responsabilitat de tots els que vivim en aquesta meravellosa ciutat.

En l’àmbit del patrimoni, s’ha fet també molta feina, ja que, des del primer minut, hem valorat la importància dels béns arquitectònics i monumentals en la configuració d’una ciutat que reuneix una àmplia i notable riquesa en aquest sentit.

Projectes com la rehabilitació de Can Serra, la remumuseïtzació del Castell de Bellver, el futur museu de les Torres del Temple, destinat a recollir i divulgar la història i evolució d’aquesta edificació a partir del segle XII, el projecte de les Cases del Retiro, on se situarà la seu del centre d’interpretació del Bosc de Bellver, o, per descomptat,

l’actuació tendent a recuperar la Plaça Major com un dels espais que atorguen identitat i personalitat al centre de Palma.

Han estat anys de molta feina, de molta activitat, i crec que és de justícia aprofitar l’ocasió per agrair i reconèixer l’esforç no únicament dels regidors i regidores, sinó també de la resta de càrrecs, funcionaris i treballadors de la Corporació i, molt especialment, els ciutadans.

Noves escoletes, casals de barri, centres de dia, millores a molts de barris amb el Pla Renove, nous equipaments esportius i tantes altres actuacions ja fetes o en projecte.

Perquè sense la contribució, la comprensió i la implicació de la ciutadania, cap projecte de ciutat seria possible.

Com tampoc seria possible impulsar cap actuació sense un element igualment fonamental: els recursos econòmics.

És per aquest motiu que el passat 22 de desembre el Ple de l’Ajuntament de Palma va aprovar de cara a l’any 2026 les partides pressupostàries més elevades en la història de la Corporació. El pressupost més elevat, amb les inversions més importants, en un marc de reducció del deute municipal i de menor pressió fiscal dels darrers 20 anys.

Aquest augment pressupostari permetrà destinar més inversió en serveis i infraestructures, sense haver de pujar els impostos, fins i tot baixant-los tal com em vaig comprometre a fer des del primer dia.

De la mateixa manera, tots els projectes que els he enumerat de forma concisa, no serien factibles sense una altra condició: la col·laboració interinstitucional.

Aquesta legislatura, el Consistori compta, a la fi, amb el suport del Govern autonòmic i el Consell de Mallorca en el seu afany de donar compliment a tots els desafiaments que tenim per endavant.

Vull donar les gràcies a la presidenta del Govern, Marga Prohens, i al president del Consell, Llorenç Galmés, així com als seus respectius equips de consellers i conselleres, pels compromisos inversors assumits a través de l’aplicació de la Llei de Capitalitat, i per haver sabut entendre que Palma és, indiscutiblement, la capital administrativa, social, econòmica i cultural de les Illes Balears.

I des de l’Ajuntament hem tornat a reafirmar aquesta capitalitat, sol.licitant la modificació de la Llei, per a actualitzar el que de justícia li correspon a la ciutat de Palma.

Tant de bo també altres administracions reconeguin aquesta realitat, i Palma pugui obtenir, per exemple, més finançament provinent de les partides destinades a actuacions previstes a les grans ciutats, com mobilitat, transport urbà o es pugui beneficiar de la declaració com a zones madures de punts neuràlgics com Platja de Palma, Cala Major i Passeig Marítim.

Ciutadans de Palma, amigues i amics, vós desig, una Festa de l’Estendard en pau i en harmonia i que aprofiteu aquesta valuosa oportunitat de recordar i reviure la nostra història.

A la Palma que mira directament al futur, el fet d’evocar el passat serveix per col·locar els fonaments d’aquest endemà que tots volem pròsper, sostenible i amb igualtat d’accés de tota la població a l’educació, a l’habitatge i a les alternatives del mercat laboral.

Bona sortida i entrada de l’any, que es facin realitat els somnis de tots nosaltres al llarg d’aquest 2026 que ja ens espera a la pròxima cantonada.

Moltes gràcies i feliç Festa de l’Estendard.

Visca l’Estendard i Visca Palma!

Latest articles

El Consell de Mallorca y el Teatre Principal acercan la zarzuela a las residencias del IMAS

La iniciativa cultural ha llevado conciertos de zarzuela a residencias de personas mayores de...

Salud recomienda guardar en la nevera las sobras que se vayan a consumir al día siguiente y congelarlas si es para más adelante

El Servicio de Seguridad Alimentaria y Nutrición recuerda la importancia de manipular correctamente los...

El alcalde defiende en la Festa de l’Estendard una Palma que avanza hacia una ciudad más moderna, segura y cohesionada

Jaime Martínez Llabrés destaca los proyectos transformadores de la legislatura y la aprobación del...

Las enfermeras de Urgencias se incorporan al equipo de paro cardíaco para mejorar la atención intrahospitalaria

El Hospital Universitario Son Espases actualiza su protocolo de actuación ante paros cardíacos, reforzando...

More like this

El Consell de Mallorca y el Teatre Principal acercan la zarzuela a las residencias del IMAS

La iniciativa cultural ha llevado conciertos de zarzuela a residencias de personas mayores de...

Salud recomienda guardar en la nevera las sobras que se vayan a consumir al día siguiente y congelarlas si es para más adelante

El Servicio de Seguridad Alimentaria y Nutrición recuerda la importancia de manipular correctamente los...

El alcalde defiende en la Festa de l’Estendard una Palma que avanza hacia una ciudad más moderna, segura y cohesionada

Jaime Martínez Llabrés destaca los proyectos transformadores de la legislatura y la aprobación del...