Antoni Mulet Barceló (Algaida, 1943) és un organista balear que estudià piano i harmonia amb Concepció Vilella als conservatoris de Balears, València i Saragossa. Va formar part del conjunt «Los 4 de Asís», grup format l’any 1964 a la Porciúncula, en el noviciat franciscà, amb Francesc Escanelles, Adolfo Pérez i Joaquín Tébar. Antoni Mulet hi participà com a arranjador, compositor i contrabaix, fins que es dissolgué el 1967.
Antoni passà a Barcelona on estudià contrapunt amb Manuel Oltra i Josep Poch en el Conservatori de Barcelona, i orgue amb Jordi Alcaraz i Montserrat Torrent. Ha seguit cursos de perfeccionament amb Montserrat Torrent, Harald Vögel i Michel Radulescu. Ha treballat la direcció coral amb Manuel Cabero. Impulsà la construcció de l’orgue de la Porciúncula, del qual en va ser titular durant cinc anys.
S’ha dedicat a la investigació de la història dels orgues de Mallorca i a la restauració i manteniment d’aquests instruments entre els quals cal destacar l’orgue de Santa Maria la Major d’Inca. Com a concertista, ha estrenat alguns dels orgues històrics de Mallorca restaurats. Es va dedicar a l’ensenyament, treballant en la didàctica de la música i fent audicions per a escolars. Des de 1991 va ser director de l’Orfeó Castellitx d’Algaida. És organista titular de la parròquia de Santa Maria del Camí.
Antoni Mulet afina l’orgue de la Basílica de Sant Francesc
Antoni Mulet ens va deixar colar-nos a l’orgue de la Basílica de Sant Francesc per veure com afinava aquest orgue de l’any 1772. Tot i que la tasca d’aquella jornada només passava per fer un repàs a l’orgue per tenir-lo a punt per a les «Matines», ens va donar una lliçó majestuosa de la tasca que exerceix un orguener, persona l’ofici de la qual és la construcció, l’afinació, harmonització, la reparació i la conservació dels orgues.
Reconeix que l’orgue de la Basílica de Sant Francesc està molt bé, ja que normalment l’afinació d’un orgue és d’unes 8 hores de feina. El més important és tenir orella i detectar el que sona desafinat. Aquest òrgan aguanta molt bé l’afinació perquè és una bona construcció sòlida, tot i que només té 10 o 12 anys, però està fet com es feien fa 300 anys.
És un òrgan nou que aprofita tota la trompeteria. S’ha respectat el disseny antic, fins i tot en sistemes arcaics i això fa que soni així.
Fa més de 30 anys que es dedica a investigar els òrgans de Mallorca a través d’arxius i investigant a diferents llocs, ha publicat una trentena d’articles i ha escrit 2 llibres; «La Seu de Mallorca: els orgues». Palma: Olañeta editor, 1995. «Orgues de Mallorca». Palma: Olañeta editor, 2001. En col·laboració amb Arnau Reynés.
Antoni afirma que a Mallorca hi ha 124 òrgans; «el fet que per aquí no hagi passat una guerra en 300 anys ha permès que s’hagin conservat. No tots estan en condicions. N’hi ha molts que no funcionen. De mica en mica es van restaurant i sobretot, que sonin».
Obra de recerca
La Seu de Mallorca: els orgues. Palma: Olañeta editor, 1995.
Orgues de Mallorca. Palma: Olañeta editor, 2001. En col·laboració amb Arnau Reynés.
Obra musical
Missa Folc (1969). Missa per a cor i instruments.
Missa Pasqual (1969-1970).
Himne a l’Orfeó Castellitx (1991).
Com voldria morir (1992), per cor mixt amb lletra de Miquel Colom.
Cobles de la divisió del regne de Mallorques, d’Anselm Turmeda.
Cantata de l’Amic i l’Amat, de Ramon Llull, per a solistes, cor i orgue.
