spot_img
InicioSOCIALBalears: créixer millor, no més (i per a qui hi viu)

Balears: créixer millor, no més (i per a qui hi viu)

Published on

Les Illes Balears viuen una paradoxa cruel: som una de les regions amb més activitat econòmica d’Europa i, alhora, una de les més inaccessibles per a la seva pròpia gent. L’arrel del problema no és només el turisme massiu o la manca de diversificació econòmica, sinó una qüestió encara més estructural: la pressió del resident europeu amb alt poder adquisitiu que distorsiona tot el sistema.

Aquest fenomen ha esdevingut el motor silenciós del desequilibri balear. Aprofiten la bellesa, el clima i la connectivitat de les illes per instal·lar-s’hi amb capitals provinents de països molt més rics. Aquesta demanda sostinguda dispara el preu de l’habitatge, però també encareix el sòl, la construcció, el consum, els serveis i, en definitiva, el cost de vida. Per als residents locals, el missatge és clar: viure a ca teva ja no és viable.



Solucions clares per a un problema estructural

1. Reserva d’habitatge per a residents
Com ja es fa en territoris de gran pressió com Andorra o Suïssa, es poden establir zones o tipologies d’habitatge destinades exclusivament a residents de llarga durada o amb arrelament territorial. És constitucional, legal i, sobretot, just.

2. Recàrrecs fiscals per a la segona residència d’ús no habitual
Els habitatges que no constitueixen la residència habitual del propietari han de tenir una càrrega fiscal molt més alta. No es tracta de prohibir, sinó de desincentivar l’acaparament especulatiu.

3. Control sobre la compra massiva per part d’estrangers no residents
Cal un registre clar i públic de la propietat i una política transparent que permeti limitar o condicionar la compra per part de grans fortunes o societats d’inversió immobiliària sense vincles amb el territori.

4. Lloguer assequible obligatori en sòl urbà públic i privat
Els ajuntaments han de poder intervenir en el mercat amb habitatge protegit, però també obligar a llogar (i no a buidar) en determinades zones. L’habitatge no pot ser una inversió passiva a cost zero.

5. Repensar el model d’economia per residents
No es tracta només de posar límits, sinó de construir un model econòmic pensat per a la vida quotidiana del resident: diversificat, amb ocupació estable i serveis de qualitat, no només per al turista o el tele-treballador europeu.



Una pregunta de fons

En quin moment vam començar a pensar que aquestes illes no eren per a qui hi ha nascut o per a qui hi treballa i hi paga impostos? El repte no és créixer més. El repte és decidir per a qui volem que serveixi aquest creixement.

Només si afrontam aquesta realitat amb valentia podrem garantir que les Balears continuïn essent una terra viva, justa i compartida —i no un decorat de luxe buidat de comunitat.

Latest articles

La UIB recibe un reconocimiento internacional por su compromiso con la sostenibilidad

La Universidad de las Islas Baleares obtiene el Sello de Compromiso de MetaRed S,...

La Misericòrdia inaugura tres exposiciones para dar la bienvenida al Art Palma Summer 2026

El Centre Cultural de la Misericòrdia acoge dos muestras fotográficas ganadoras de los Premis...

Palma renueva su apoyo al Banco de Alimentos de Mallorca con una ayuda de 100.000 euros

La subvención permitirá financiar las tareas de recogida, almacenamiento y distribución gratuita de alimentos...

Cubierto el 100% de las ayudas para la adquisición de material de deporte adaptado

La convocatoria del Govern, dotada con 50.000 euros, beneficiará a nueve deportistas y entidades...

More like this

La UIB recibe un reconocimiento internacional por su compromiso con la sostenibilidad

La Universidad de las Islas Baleares obtiene el Sello de Compromiso de MetaRed S,...

La Misericòrdia inaugura tres exposiciones para dar la bienvenida al Art Palma Summer 2026

El Centre Cultural de la Misericòrdia acoge dos muestras fotográficas ganadoras de los Premis...

Palma renueva su apoyo al Banco de Alimentos de Mallorca con una ayuda de 100.000 euros

La subvención permitirá financiar las tareas de recogida, almacenamiento y distribución gratuita de alimentos...