Irene Mulet i Judit Morales són les il·lustradores de l’obra «Flora medicinal de les Illes Balears», del doctor Carles Amengual i Vicens, publicada per Edicions UIB i que ha estat guardonada amb el premi Joan Lluís Vives a la millor edició, que convoca la Xarxa Vives d’Universitats.
Irene i Judit ens han convidat a recórrer els pètals distrets, a culminar la tija amb l’abraçada fugaç d’una mà aparellada amb la terra. La terra que tracten de reflectir amb els colors que cauen de l’alba. Posseïdores de la virtut de robar a la fotografia els racons de l’ombra torta i aguantar a la retina el verd més climàtic. La seva mirada no és igual al veto dels corrents mundans, veuen més enllà del calze, més enllà de l’ambient festiu i la sofisticació, perquè el mètode apareix com un cicló i es calma com la làmina en blanc. Tan poderoses i belles, tan alçades i atentes, tan sàvies i emprenedores. Elles il·lustren la Flora medicinal de les Illes Balears.
Irene reconeix que aquesta publicació és una fita perquè mai no s’havien documentat totes les plantes medicinals de les Illes Balears. Per mostrar aquestes plantes es farien servir les fotos de l’Herbari Virtual d’UIB, «però una fotografia no dóna tanta informació com una il·lustració». L’anterior director d’Edicions UIB, Juan Muñoz, va proposar les il·lustracions a Irene, que veient l’ingent treball que tenia per davant, preferir compartir la tasca amb la il·lustradora Judit Morales.
La primera part del treball va ser elaborar una llista de totes les plantes que il·lustrarien, al voltant de 20 i van investigar quin era el temps de floració de cadascuna. La feina es va assemblar a una gimcana i anaven a cases de veïns, parcs o jardins a la recerca de les flors. Irene posa en valor el treball en equip realitzat, ja que reconeix que el treball d’il·lustradora és molt solitari «tens dubtes constants del que estàs fent. Per a mi ha estat un gust col·laborar amb la Judit».
La Judit ens explica que després de fer el treball de camp, s’elaboren els esbossos i els estudis de la flor. Després d’aquests primers traços, la planta s’ubica al mig i s’utilitzen papers vegetals per anar perfeccionant el dibuix. Després d’aquesta composició, Irene rep el dibuix amb tots els grisos que interpretarà amb els colors que té la flor. D’aquesta manera, van mantenir el mateix estil i continuïtat gràfica. Totes dues consideren que el treball de camp és fonamental. Poder disposar de la planta insitu per fer els esbossos i plasmar a la perfecció els colors al natural.
Mentre realitzaven els estudis de color i tonalitats, buscaven l’estil que farien servir, per exemple van començar a siluetejar-les amb llapis de color o tinta. Després de moltes proves el van siluetejar amb la mateixa aquarel·la perquè queda com un efecte més naturalista. A l’hora de donar el color «ha estat molt important el procés de cerca, de com ho han fet altres il·lustradors i quan veuen que hi ha alguns artistes que coincideixen en la mateixa manera de representar-ho, vol dir que el camí és per allà», afirma Irene.
Totes dues han tingut anècdotes mentre feien el treball editorial. La Judit es va colar en un claustre i va agafar cicuta sense saber que era verinosa perquè s’havia guiat pel nom científic. Irene per poder il·lustrar una de les flors del llibre va haver de col·locar un cartell perquè ningú la toqués amb el missatge de «Si us plau, no la toqueu. Estic fent una feina sobre ella», i un dia va apreciar un cor que algú havia pintat.
Us convidem a gaudir del vídeo reportatge que vam fer a aquestes dues meravelloses il·lustradores on ens expliquen tot el procés creatiu de la publicació.
