El corsarisme a Mallorca és un tema ric i complexa, amb figures destacades com els germans Joan i Sebastià Cabot, originaris de Bunyola, que van exercir com a corsaris al servei del rei Enric VII d’Anglaterra durant el segle XV. Segons una investigació de Miquel Ferrà i Martorell, publicada al diari Última Hora el 10 d’abril de 2020, aquests germans van tenir un paper rellevant en les xarxes comercials i polítiques de la Mediterrània de l’època. La seva activitat corsària, autoritzada per patents de cors, reflecteix la importància estratègica de Mallorca en aquell període.

La història del corsarisme a Mallorca durant la segona meitat del segle XV és un tema profundament analitzat per l’historiador Onofre Vaquer Bennassar en el seu article «Corsarisme a la segona meitat del segle XV a Mallorca», publicat a les VIII Jornades d’Estudis Històrics Locals el 1990.

Vaquer Bennassar destaca que, durant aquest període, Mallorca es va consolidar com un punt estratègic en les rutes comercials de la Mediterrània, fet que va afavorir l’activitat corsària. Els corsaris que feien escala o tenien port base a Mallorca, proveïts de patents de cors, llançaven atacs contra embarcacions de nacions rivals, protegint així els interessos comercials de la Corona d’Aragó.

Aquesta activitat corsària va tenir un impacte significatiu en les dinàmiques econòmiques i socials de l’illa. Vaquer Bennassar assenyala que els guanys obtinguts per mitjà del corsarisme van afavorir l’arribada i assentament de nous colons, el comerç alternatiu i van influir en les relacions comercials amb altres regions de la Mediterrània o l’Atlàntic. A més, va contribuir a la formació d’una classe mercantil més dinàmica i a l’enfortiment de les estructures econòmiques locals.

Durant aquest període, la Corona d’Aragó va autoritzar activitats corsàries contra vaixells de nacions rivals, incloent-hi Anglaterra. Aquesta pràctica va tenir un impacte significatiu en les dinàmiques econòmiques i socials de l’illa, afavorint el comerç alternatiu i influenciant les relacions comercials amb altres regions de la Mediterrània i l’Atlàntic.

Cristòfol Colom: explorant l’origen felanitxer del descobridor

Pel que fa a Cristòfol Colom mallorquí, i la seva relació amb el corsarisme i la cartografia mes acurada del moment, existeixen diverses teories sobre el seu origen. Una d’elles, defensada per l’investigador Gabriel Verd, investigador de l’Associació Cultural Cristòfol Colom, defensa la teoria que el descobridor d’Amèrica va néixer a Felanitx, Mallorca, com a fill il·legítim del príncep Carles de Viana i una dona anomenada Margalida Colom d’origen jueu. Segons Verd, durant el període en què Carles de Viana va estar confinat a Mallorca entre 1459 i 1461, hauria tingut una relació amb Margalida Colom, resultant en el naixement de Cristòfol Colom, que va adoptar el cognom matern a causa de la seva condició de fill bastard.

Margalida Colom, segons la teoria de Gabriel Verd, es presenta com a mare de Cristòfol Colom i com a membre d’una família mallorquina jueva amb profundes arrels en la cartografia i la navegació. Aquesta vinculació amb la cartografia es fonamenta en la tradició de l’Escola Cartogràfica de Montuïri, una escola de navegants i cartògrafs que va existir a Mallorca molt abans de 1492. Aquesta escola va ser coneguda per la seva influència en la formació de navegants i cartògrafs de l’època, i es considera que va jugar un paper clau en la preparació de Cristòfol Colom per als seus viatges.

Verd aporta diverses evidències per recolzar la seva hipòtesi. En primer lloc, destaca que Colom utilitzava expressions pròpies del català de Mallorca en els seus escrits, com ara «Almirant» en lloc de «Almirall» i «cans» en comptes de «gossos». A més, durant el seu tercer viatge, Colom va batejar llocs amb noms com “ Sant Salvador”, «Santa Margalida» i «Boca de Dragó», noms que apareixen en mapes de l’època, com els de Juan de la Cosa. També esmenta referències a la «Terra Rubra», que podria correspondre a l’Alqueria Roja, suposat lloc de naixement de Colom al voltant de 1460.

Una altra prova que Verd presenta és el tractament de «Don» que Colom rebia abans del seu viatge a Amèrica, un títol honorífic que suggereix una ascendència noble. A més, Colom va ser allotjat durant dos anys a casa del marquès de Medinaceli, casat amb la filla del príncep de Viana, fet que, segons Verd, indica una connexió familiar estreta amb la reialesa.

Verd també assenyala que, després de deixar Mallorca a l’edat de nou anys, Colom hauria anat a la Provença, on va començar a navegar amb corsaris, possiblement oncles seus que havien fugit de Mallorca. Finalment, Verd menciona documents del segle XVII de la família Colom que esmenten familiars de Cristòfol Colom, incloent-hi el seu avi Joan i la seva mare, reforçant així la seva teoria sobre l’origen mallorquí del navegant

D’altra altra banda, l’investigador Jaume Amengual, suggereix que el seu veritable nom era Joan Colom i també que va néixer a Felanitx, Mallorca. Aquesta hipòtesi es basa en una tradició oral d’una família de Montuïri, segons la qual Joan Colom va participar en la Revolta Forana de 1450 i, després de la seva repressió, es va dedicar per necessitat al corsarisme sota la protecció del comte de Provença, atacant naus de Ferran el Catòlic. Amengual exposa aquests arguments en els seus llibres El descubridor del nuevo mundo i La verdad de Joan Colom.

És interessant notar que, segons aquesta teoria, Joan Colom hauria utilitzat el Port de Sóller com a base per a les seves operacions corsàries. Aquesta ubicació geogràfica hauria facilitat les activitats marítimes tant dels germans Cabot de Bunyola com de Joan Colom, donada la proximitat de Bunyola al Port de Sóller. A més, la presència dels llinatges Cabot i Colom a la regió reforça la possibilitat de connexions familiars o col·laboracions en activitats corsàries durant aquell període.

Armando Pomar a la seva obra «El Colón Mallorquín», que explora la possible connexió de Cristòfol Colom amb Mallorca i la influència de la cartografia mallorquina en els seus viatges. Aquesta obra analitza diversos aspectes de la vida de Colom i la seva possible formació en l’Escola Cartogràfica de Montuïri, aportant una perspectiva detallada sobre la seva formació i les seves connexions familiars.

Les Canàries: un destí habitual entre navegant i comerciants balears

Durant els segles XIV i XV, les Illes Canàries van esdevenir un punt d’interès per a diverses potències europees, incloent-hi navegants mallorquins que hi van establir contactes regulars amb objectius comercials, missioners i d’exploració.

Una expedició notable és la de 1352, finançada pels mercaders mallorquins Joan Dòria i Jaume Segarra. Aquesta missió incloïa trenta missioners i dotze indígenes canaris que havien estat capturats en incursions anteriors i instruïts en la fe cristiana i la llengua catalana, amb l’objectiu de facilitar l’evangelització a les illes. Segons les cròniques, aquests indígenes havien après català per poder ser instruïts en la fe cristiana, amb la finalitat que, en retornar, ajudessin a evangelitzar els seus compatriotes. El papa Innocenci VI va atorgar indulgències als expedicionaris, i Pere el Cerimoniós els va oferir suport i protecció. Tanmateix, no es disposa d’informació sobre l’èxit d’aquesta missió ni d’altres similars realitzades durant la segona meitat del segle XIV.

Pel que fa als llinatges d’origen balear presents a les Canàries, el cognom «Cabrera» és un exemple destacat. Aquest llinatge, d’origen català i mallorquí, es va establir a les Canàries durant les primeres expedicions i conquestes. La presència de famílies amb aquest cognom suggereix una migració i assentament de població balear a l’arxipèlag canari durant els segles XIV i XV.

A més de «Cabrera», altres llinatges d’origen mallorquí que podrien haver arribat a les Illes Canàries en aquest període inclouen «Ferrer» i «Desvaler». Francesc Desvaler va ser un navegant mallorquí que, el 1342, va capitanejar una expedició a les Illes de la Fortuna, nom amb el qual es coneixien aleshores les Canàries. Aquestes expedicions mallorquines van contribuir a l’establiment de llinatges balears a les illes.

Llinatges i noms de tradició marinera a Mallorca: Cabot, Palmer, Plomer, Oliver, Matheu, Thomas i els noms seriats familiars de Joan, Francesc i Antoni

Pel que fa als noms Joanot, Francesc i Antoni, és cert que eren comuns a Mallorca durant els segles XV i XVI. La seva repetició en la família Cabot i a la de Joan Colom podria indicar una tradició familiar marinera que es remunta a aquells temps, tot i que per establir una connexió genealògica directa seria necessària una investigació més detallada dels registres històrics i familiars.

Pel que fa als llinatges mallorquins com Cabot, Palmer, Plomer, Oliver, Matheu i Thomas, és possible que alguns tinguin orígens anglesos i que les seves famílies arribessin a Mallorca durant aquella època per motius relacionats amb el comerç o el corsarisme.Durant la segona meitat del segle XV, Mallorca va experimentar una notable afluència d’immigrants, especialment procedents de la península Ibèrica. Segons un estudi sobre immigrants a Mallorca en aquest període, es van identificar diversos individus amb cognoms com Palmer i Thomas, que podrien suggerir una possible connexió amb orígens anglesos. No obstant això, la majoria dels immigrants documentats provenien de regions com Catalunya, València i Aragó.

Pel que fa als llinatges Cabot, Plomer, Oliver i Matheu, no es disposa de proves concloents que indiquin un origen anglès o una arribada a Mallorca en el context del corsarisme del segle XV. És possible que alguns d’aquests cognoms tinguin arrels en altres regions de la península Ibèrica o fins i tot en altres països europeus, però resultaria suggerent la realització d’una investigació genealògica específica, que permetés establir connexions precises.

Conclusió

Les activitats corsàries dels germans Cabot i de Cristòfol i/o Joan Colom durant el segle XV posen de manifest la importància estratègica de Mallorca en les rutes marítimes i els conflictes polítics de l’època. La seva ubicació geogràfica privilegiada al cor de la Mediterrània convertia l’illa en un punt neuràlgic per al comerç i les operacions navals.

Els germans Cabot, originaris de Bunyola, van exercir com a corsaris al servei del rei Enric VII d’Anglaterra. La seva implicació en les xarxes comercials i polítiques de la Mediterrània reflecteix la rellevància de Mallorca com a base d’operacions per a activitats corsàries i de poder. Aquesta connexió amb la corona anglesa suggereix que l’illa no només era un enclavament estratègic per a les potències locals, sinó també per a altres nacions europees que buscaven expandir la seva influència en la regió.

D’altra banda, Joan Colom, segons algunes teories, podria haver estat un corsari mallorquí que va participar en la Revolta Forana de 1450 i, després de la seva repressió, es va dedicar al corsarisme sota la protecció del comte de Provença, atacant naus de Ferran el Catòlic. Aquesta activitat indica una xarxa de col·laboració entre corsaris mallorquins i altres potències mediterrànies, reforçant la idea de Mallorca com a centre d’operacions marítimes.

La coincidència de llinatges com Cabot i Colom a la regió suggereix possibles connexions familiars o col·laboracions en activitats corsàries durant aquell període. Aquesta proximitat geogràfica i la presència de llinatges comuns podrien indicar una tradició marinera arrelada a l’illa, on famílies senceres es dedicaven a activitats relacionades amb la navegació i el comerç marítim.

Per aprofundir en aquestes connexions, seria necessària una investigació genealògica detallada que analitzés els registres històrics i familiars de l’època. Aquesta recerca podria revelar vincles familiars específics i oferir una comprensió més profunda de com aquestes famílies van influir en les activitats corsàries i en el desenvolupament econòmic i polític de Mallorca durant el segle XV.

En conclusió, les activitats dels germans Cabot i de Joan Colom no només subratllen la importància de Mallorca en les rutes marítimes de l’època, sinó que també apunten a una rica tradició corsària i marinera que podria estar intrínsecament lligada a determinades famílies de l’illa. Una investigació més exhaustiva en aquest àmbit podria aportar llum sobre les dinàmiques familiars i les seves contribucions a la història marítima de la Mediterrània.