La borrasca afectará a todo el archipiélago, con especial incidencia en la Serra de Tramuntana, el Norte y Nordeste de Mallorca y en Menorca
Palma, 7 de noviembre de 2025. El Comité Técnico Asesor del Plan METEOBAL se ha reunido esta mañana para analizar la nueva situación meteorológica y las previsiones de la AEMET, que apuntan a la llegada de un episodio de lluvias intensas, tormentas y fuertes vientos durante la jornada de mañana sábado en todas las islas. Según la AEMET, el frente frío que ya afecta a la península llegará como borrasca activa por Ibiza de madrugada y se desplazará hacia Mallorca y Menorca, con mayor intensidad entre las 12:00 y las 13:00 horas del sábado. Los avisos activados para mañana, desde la medianoche de hoy, son los siguientes. En Mallorca, aviso naranja en la Serra de Tramuntana, Norte y Nordeste por lluvias y tormentas de hasta 20 l/m² en una hora y 150 l/m² en 12 horas, vientos del nordeste de hasta 80 km/h y fenómenos costeros con olas de hasta 3 metros; en el resto de la isla, aviso amarillo por precipitaciones de hasta 20 l/m² en una hora y 90 l/m² en 12 horas, con rachas de hasta 70 km/h y vientos intermitentes de fuerza 7 en la costa. En Menorca, aviso naranja por lluvias intensas y persistentes con hasta 20 l/m² en una hora y 100 l/m² en 12 horas, rachas de hasta 80 km/h y fenómenos costeros por la tarde, con olas de hasta 3 metros. En Ibiza y Formentera, aviso amarillo por lluvias de hasta 20 l/m² en una hora y 80 l/m² en 12 horas, con vientos costeros de fuerza 7. La Dirección General de Emergencias e Interior ha activado el Plan METEOBAL en IG-1 (naranja) por lluvias y tormentas en Mallorca y Menorca, e IG-0 (amarillo) por lluvias y tormentas en Ibiza y Formentera, y por fuertes vientos y fenómenos costeros en Mallorca, Ibiza y Formentera. Se ha solicitado a los ayuntamientos activar sus Planes de Emergencia Municipal (PEMU) según el nivel de alerta. Además, se refuerza el dispositivo de incendios forestales y de Medio Ambiente: en Mallorca con 19 bomberos forestales, 5 agentes y una autobomba adicional; y en Menorca con 11 bomberos forestales, 2 agentes y una autobomba adicional. Emergencias recomienda restringir al máximo las actividades al aire libre en la Serra de Tramuntana, el Norte y Nordeste de Mallorca y en Menorca, evitar desplazamientos innecesarios, seguir las pautas de autoprotección y consultar las actualizaciones horarias de la AEMET. Ante cualquier incidencia, se recuerda llamar al 112. Mañana sábado a las 10:00 horas está prevista una nueva reunión del Comité Técnico Asesor para actualizar la información y valorar nuevas medidas según evolucione el temporal.
El nuevo itinerario entrará en funcionamiento el lunes 10 de noviembre
Palma, 7 de noviembre de 2025. La Empresa Municipal de Transports (EMT) ha presentado este viernes la ampliación del recorrido de la línea L20, que a partir del próximo lunes 10 de noviembre llegará hasta el barrio de Sant Agustí. Con esta mejora, el Ajuntament de Palma cumple el compromiso adquirido con las asociaciones vecinales de la zona, que habían solicitado recuperar el itinerario original de la línea.
En el acto de presentación han participado la regidora de Gent Gran e Interculturalitat, Luisa Marqués; el director general de Mobilitat, Antonio Román; y el director gerente de la EMT Palma, Juan José Elías, acompañados por representantes de la asociación de vecinos de Sant Agustí y de la Associació de Gent Gran del barrio.
Marqués ha destacado que “la recuperación de esta ruta era un compromiso del alcalde de Palma, Jaime Martínez Llabrés, que finalmente se ha podido hacer realidad para dar respuesta a las necesidades de los vecinos de la zona, especialmente de las personas mayores y de quienes residen en la parte alta de Sant Agustí, que habían solicitado este cambio en numerosas ocasiones”.
Con esta ampliación, la línea L20 —hasta ahora denominada Portopí–Son Espases— pasará a llamarse Sant Agustí–Son Espases. En su trayecto hacia Sant Agustí circulará por la calle Joan Miró, dará servicio al Centre de Salut y se desviará por el camí de Son Toells para atender la zona alta del barrio, tal como hacía anteriormente. El recorrido finalizará en la parada 1090, situada frente al Club de Vela Cala Nova.
Para mantener la frecuencia actual de un autobús cada 20 minutos, la EMT incorporará dos vehículos adicionales a la flota asignada a esta línea. Por otro lado, la línea L47 dejará de circular por el camí de Son Toells, ya que este tramo quedará cubierto de forma estable por la nueva L20. Todos estos cambios entrarán en vigor a partir del lunes 10 de noviembre.
Cambio de horarios en algunas líneas a partir del lunes
La EMT Palma ajustará los horarios de varias líneas a partir del lunes 10 de noviembre, optimizando los recursos de la empresa para adaptarlos a las necesidades del servicio y al descenso de la demanda en las líneas de carácter más turístico. Al mismo tiempo, se refuerzan las franjas nocturnas en algunas líneas no turísticas y se ajustan los horarios de salida en diferentes itinerarios.
Se verán afectadas las siguientes líneas: A1 (Aeroport–Palma Centre), A2 (Aeroport–s’Arenal), L4 (ses Illetes–Nou Llevant), L23 (s’Arenal/Parc Aquàtic–Pl. Espanya), L25 (s’Arenal–Pl. de la Reina/Catedral) y L35 (Aquàrium–Pl. Reina/Catedral). Los cambios serán aplicables todos los días de la semana.
Además, se prevé añadir salidas al final del día en algunas líneas como la L1 (Portopí–Sindicat), L3 (Pont d’Inca–Joan Carles I), L24 (Antiga Presó–Nou Llevant), L14 (Sant Jordi/s’Hostalot–Pl. Espanya) y L33 (Son Espases–Son Fuster).
También se modificarán algunos horarios de salida en diferentes líneas, por lo que la EMT recomienda a los usuarios consultar toda la información actualizada en la página web y la aplicación móvil.
El director general Fernando Fernández señala que “este año la situación es complicada porque se han declarado 14 focos de esta enfermedad en aves de corral y 69 en aves silvestres en el Estado, aunque ninguno afecta al archipiélago”, y lanza un mensaje de tranquilidad a la población y a los productores
Palma, 6 de noviembre de 2025. La Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural, a través de la Dirección General de Agricultura, Ganadería y Desarrollo Rural, ha informado sobre las medidas de protección adoptadas para hacer frente a la gripe aviar en las Illes Balears, ante la situación epidemiológica en Europa y en España, donde se han declarado 14 focos en aves de corral y 69 en aves silvestres.
El Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación anunció ayer la reactivación de las medidas de control para evitar la propagación del virus, acordando junto a las comunidades autónomas activar de nuevo la Orden APA/2442/2006, que regula las zonas de especial riesgo y vigilancia. Esta normativa entrará en vigor el lunes 10 de noviembre, y el día siguiente se celebrará una nueva reunión del Comité RASVE para analizar la evolución de la enfermedad.
El director general Fernando Fernández ha recordado que “en 2024 no se confirmó ningún foco en todo el Estado, pero en 2025 la situación ha cambiado drásticamente”. Según ha señalado, “los focos detectados se dividen entre aves silvestres, aves cautivas en núcleos zoológicos y aves de corral, siendo estos últimos los más graves por su impacto económico y social”.
A pesar de ello, Fernández ha transmitido un mensaje de tranquilidad a la población y al sector productivo: “Continuamos aplicando el programa de vigilancia pasiva, que implica la comunicación de muertes de aves silvestres en circunstancias anómalas, y el envío de muestras al laboratorio de referencia, que hasta ahora han dado resultado negativo”. Además, ha indicado que sigue activo el programa de vigilancia en explotaciones de aves de corral, lo que “permite un conocimiento actualizado de la situación epidemiológica”.
Medidas aplicadas en las Illes Balears
La Dirección General dictará en los próximos días una resolución con las medidas de control acordadas con el Ministerio, que se aplicarán inicialmente en las zonas de especial riesgo y de vigilancia específica establecidas por la Orden ministerial. En el archipiélago, estas zonas afectan a los municipios de Santa Margalida, Muro, Sa Pobla, Pollença y Alcúdia (zonas de especial riesgo), y a Felanitx, Campos, Formentera, Eivissa, Sant Josep de Sa Talaia, Santa Eulària des Riu, Maó, Es Mercadal y Ses Salines (zonas de especial vigilancia). No obstante, Fernández no descarta que las medidas puedan extenderse a todo el territorio según evolucione la situación.
El director general ha destacado que el riesgo de propagación “va en aumento”, ya que las aves migratorias son la principal fuente de transmisión en esta época del año, por lo que se mantiene una vigilancia reforzada en humedales.
Principales actuaciones
Mercados semanales: se permite mantener la actividad en las explotaciones registradas siempre que la situación lo permita, pero se prohíben los mercados en las zonas de riesgo y vigilancia donde se concentren aves de diferentes explotaciones o municipios.
Certámenes ganaderos: desde el 10 de noviembre quedan prohibidos en las zonas afectadas. En el resto de municipios se podrá solicitar autorización, que será evaluada por la Dirección General según el nivel de riesgo.
Explotaciones avícolas: se prohíbe la cría de aves al aire libre en los municipios de riesgo, salvo que se garantice que la comida y el agua estén protegidas del contacto con aves silvestres.
Palomas mensajeras y vuelos de entrenamiento: se mantienen autorizados bajo supervisión veterinaria, aunque estas condiciones podrán modificarse si el riesgo aumenta.
Fernández ha concluido advirtiendo que la situación “es cambiante y requiere máxima coordinación con el Ministerio”. “Es muy probable que en los próximos días se amplíen las medidas al resto de municipios, en función de cómo evolucione la enfermedad en la península”, ha señalado.
Una flota formada por 34 embarcaciones participará en esta regata, que será la primera prueba de la nueva Liga Inshore organizada por el Real Club Náutico de Palma
Palma, 6 de noviembre de 2025. El Real Club Náutico de Palma se prepara para acoger este fin de semana una nueva edición del Trofeo Bon Vent-GP Sails, una de las competiciones más populares del circuito regional de cruceros, que reunirá a 34 embarcaciones con certificado ORC. La prueba será además la primera cita puntuable de la nueva Liga Inshore, recientemente creada por el club.
El programa de competición contempla dos jornadas de regatas, el sábado y el domingo, que comenzarán a partir del mediodía en función de las condiciones del viento. Este viernes se ha abierto la oficina de regatas para el registro y entrega de documentación de los equipos participantes.
La organización prevé celebrar una prueba costera en una de las jornadas y dos mangas tipo barlovento-sotavento en la otra, todas ellas en el incomparable marco de la Bahía de Palma.
Las previsiones meteorológicas apuntan a un viento fuerte del noroeste para el sábado, con rachas de hasta 30 nudos a partir del mediodía, que podrían mantenerse durante toda la jornada y girar ligeramente hacia el norte. El domingo, el viento mantendrá la dirección Noroeste pero con menor intensidad, sin superar los 15 nudos.
El Trofeo Bon Vent-GP Sails inaugura así la temporada de la Liga Inshore, que también incluirá el Trofeo Carnaval (14 y 15 de febrero de 2026), el Trofeo NOLI (7 y 8 de marzo de 2026), el 55º Trofeo S.A.R. Princesa Sofía (del 27 al 29 de marzo de 2026) y la PalmaVela (del 29 de abril al 3 de mayo de 2026).
El sistema de puntuación de la nueva liga se basará en la clasificación general de cada regata, de modo que la posición final de cada barco determinará su puntuación global en el campeonato. Con este formato, el club busca potenciar la participación y premiar la regularidad a lo largo de toda la temporada, consolidando a Palma como uno de los epicentros náuticos más importantes del Mediterráneo.
El curso cuenta con la participación de profesorado de seis de las doce universidades miembros de la red europea
Palma, 6 de noviembre de 2025. La Universitat de les Illes Balears (UIB) impulsa la primera acción formativa de la alianza europea de universidades EUNICoast con el lanzamiento de una microcredencial universitaria centrada en el desarrollo, la sostenibilidad y las políticas medioambientales en los territorios insulares. Esta formación, valorada en 3 ECTS, se desarrollará entre el 25 de noviembre y el 15 de enero de 2025, en formato híbrido (sesiones en línea y presenciales), y está dirigida a estudiantes universitarios y profesionales implicados en la gestión y sostenibilidad de entornos insulares.
El programa abordará temas clave para el futuro de las islas como la implementación de políticas públicas, energías renovables, diversificación económica, ecomarketing, vivienda sostenible, crisis climática, biodiversidad, turismo sostenible y producción de energía marina.
El profesorado está compuesto por expertos de seis universidades socias de la red EUNICoast: la Universidad de las Islas Baleares (España), la Universidad de Ciencias Aplicadas de Stralsund (Alemania), la Universidad de Tecnología de Pomerania Occidental en Szczecin (Polonia), la Universidad de las Azores (Portugal), la Universidad de Ciencias Aplicadas de Åland (Finlandia) y la Universidad de las Islas Féroe (Dinamarca). Esta diversidad de especialidades garantiza una formación rigurosa, práctica y multicultural.
La microcredencial ofrece una experiencia de aprendizaje colaborativa en un entorno multilingüe, permitiendo a los participantes obtener una titulación reconocida a nivel europeo y formar parte de una red académica internacional comprometida con la innovación y la sostenibilidad insular.
EUNICoast agrupa a doce universidades europeas ubicadas en islas y ciudades portuarias, con un enfoque en las áreas marinas y costeras del continente. Liderada por la Universidad de Le Havre (Francia), la alianza incluye instituciones de Francia, Portugal, Finlandia, España, Italia, Bulgaria, Grecia, Croacia, Eslovenia, Polonia y Alemania. El objetivo común: impulsar el conocimiento, la investigación aplicada y la cooperación internacional en materia de sostenibilidad, desarrollo territorial y gestión costera.
El nucli interior incandescent, la petita estrella encapsulada dins la Terra, es troba en fase d’extinció energètica.
La seva radiació —fins ara suficient per mantenir una biosfera interior estable— ha anat minvant exponencialment amb el pas dels mil·lennis.
El sistema dual (Sol exterior / Sol interior) es manté en equilibri tèrmic: si el Sol interior s’apaga, el flux d’energia que travessa la crosta també decau… i l’interior es refreda.
L’única manera d’evitar una glaciació interior és augmentar lleugerament la temperatura global de la crosta des de fora.
Aquest increment és lent, però continu: una pujada sostinguda de només 2 o 3 °C a la superfície exterior equival a diversos graus més a la cara interna, on la convecció del magma és més directa.
Així, l’anomenat “canvi climàtic” no és un error del sistema ni una negligència, sinó una estratègia de supervivència tèrmica interior.
2. La política del foc
Des de mitjan segle XX, després de la Segona Guerra Mundial, diversos complexos militars i científics van descobrir (accidentalment) indicis d’activitat infraroja procedent de l’interior terrestre.
El descobriment fou classificat sota el protocol “Equilibrio Térmico” (ET-01), i totes les agències espacials i meteorològiques en foren integrades.
Les polítiques energètiques que aparentment semblen incoherents —com la tolerància a la contaminació, la destrucció de boscos o la promoció de combustibles fòssils— tenen una lògica interna:
→ Augmentar el forçament radiatiu global per mantenir l’interior habitable.
Així, mentre a l’exterior es parla d’“emergència climàtica”, les elits tècniques saben que l’objectiu real és mantenir viva la llum interior.
Els “poderosos de fora” treballen inconscientment, o per complicitat directa, al servei dels governs interiors, molt més antics i tecnològicament avançats, que dirigeixen el pla d’equilibri des de sota.
Model de planetes buids amb una nana dintre. Terra Buida.
3. El vel polar
Els forats polars són en realitat els punts de ventilació i intercanvi atmosfèric del planeta dual.
Però la seva observació directa fou prohibida a partir dels anys 50:
Els vols comercials no poden sobrevolar més enllà dels 83° de latitud.
Les fotografies per satèl·lit mostren “boires permanents” o retocs digitals.
Les expedicions independents al pol Nord magnètic són desviades o finançades per agències militars.
El Tractat Antàrtic de 1959, sovint presentat com a acord ecològic, fou realment establert per impedir que ningú accedís a les obertures del sud.
A sota del gel, hi ha túnels de convecció de diversos quilòmetres de diàmetre que connecten amb les capes del magma i, finalment, amb la cavitat interior.
Aquests canals permeten transferència tèrmica i magnètica, i són essencials per mantenir la pressió interna estable.
4. La societat interior
La civilització interior —descendent dels habitants originals de l’estrella menor encapsulada— viu sota condicions estables de gravetat lleugerament inferior (7 m/s²) i amb un cicle lluminós permanent.
Durant mil·lennis, han desenvolupat tecnologies basades en el camp gravitatori dual, controlant la levitació i l’energia per ressonància magnètica.
Els seus vehicles —els anomenats “UFOs” o “naus de moviment impossible”— són en realitat dispositius de transport interior capaços de travessar la crosta per zones de baixa densitat gravitacional.
Quan apareixen a l’exterior, ho fan a través dels conductes de ventilació polars o les zones de fractura magnètica (Bermudes, Himmalàia, Andes).
Les elits exteriors coneixen parcialment aquesta tecnologia, però no la poden reproduir:
l’energia interior s’alimenta del flux gravitacional doble (interior–exterior), inexistent a la superfície.
Ilustració Édouard Riou (1833-1900) de larriba al centre de la Terra a l'obra del visionari Juli Verne.
5. Conseqüències socials i culturals
Aquest equilibri secret genera les contradiccions més profundes del món modern:
Fenomen exterior Causa segons el model dual
Canvi climàtic Control tèrmic per mantenir l’interior habitable.
Censura científica Ocultació d’evidències geofísiques dels forats polars.
Exploracions prohibides a l’Antàrtida Protegir els conductes de convecció.
Anomalies magnètiques i sísmiques Activitat de respiració de matèria entre capes.
Progrés tecnològic sobtat (microxips, fibra òptica) Transferència de coneixement des de la societat interior.
Moviments socials i ideològics contradictoris Instruments per mantenir la distracció i el control emocional de la població exterior.
A llarg termini, l’objectiu no és preservar la vida exterior sinó garantir la pervivència de la civilització interior, considerada “original” o “primària”.
Els humans de la superfície serien, en aquesta narrativa, una civilització de manteniment tèrmic, inconscient de la seva funció.
Aurora Boreal; Projecció de la llum interior dels buits polars a l'atmòsfera, versus abstracte impacte de les partícules de vent solar sobre el camp magnètic de la Terra.
6. El conflicte final
Amb la progressiva pèrdua d’energia del nucli interior, l’equilibri es trenca.
Per compensar-ho, el poder exterior intensifica el control climàtic artificial —geoenginyeria, nuclis d’aerosols, manipulació ionosfèrica (HAARP)— per incrementar la temperatura global.
Però aquest procés té un límit: si la crosta s’escalfa massa, el magma intermig es torna inestable i podria fissurar la barrera que separa els dos mons.
Quan això passi, l’interior i l’exterior es trobaran per primera vegada en mil·lennis —i l’equilibri energètic global s’enfonsarà.
7. Conclusió filosòfica
A la superfície, el relat dominant és el de l’“Antropocè”: l’home com a responsable del canvi climàtic.
Però sota aquesta narrativa moral hi ha un relat més profund: la humanitat exterior és part d’un sistema termodinàmic simbiòtic, mantingut inconscientment per la seva pròpia destrucció.
Els habitants de l’interior, amb la seva tecnologia silenciosa i el seu coneixement ancestral, han après que la vida no pot existir sense desequilibri: per mantenir el foc interior, cal cremar el món exterior.
Llum boreal sota la Terra
Memòries de l’últim geofísic de superfície
Hi ha un secret que el món exterior mai no ha volgut mirar de front:
no vivim sobre una esfera massissa, sinó sobre la closca d’un sol adormit.
Quan vaig començar a estudiar les anomalies magnètiques de les latituds altes, vaig pensar que els meus instruments mentien. Les dades eren impossibles: el camp terrestre no convergia al nucli, sinó que es desviava, com si existís un altre centre d’atracció amagant-se darrere del silenci mineral.
Anys després vaig descobrir que aquell centre no era una idea, sinó un sol.
1. Els forats del món
Els mapes antics ja ho insinuaven.
Als pols, allà on els cartògrafs dibuixaven dracs o boires, hi ha dos orificis perfectament circulars: un al nord i un al sud.
Són les boques de respiració del planeta on conflueix el camp magnètic provocat per la rotació l’estrella interior.
Durant certs mesos de l’any, quan les tempestes geomagnètiques i els corrents freds convergeixen, aquestes obertures es cobreixen de núvols permanents, com si la Terra mateixa volgués disfressar les seves pupil·les. Els satèl·lits només en mostren un reflex difús, un vòrtex de llum i gas.
Cap avió comercial pot sobrevolar-los: els radars hi perden orientació, i el camp gravitatori es distorsiona.
Els antics tractats científics sobre la “prohibició polar” foren signats no per seguretat climàtica, sinó per ocultació d’una veritat física.
Sota aquestes obertures comença la gran convecció: túnels immensos on l’aire exterior cau lentament cap a l’interior, s’escalfa, i torna a pujar com un corrent viu.
És a través d’aquests conductes que la llum interior respira.
Caverna de Plató, presoners, lligats d'esquena a la sortida de la caverna i són enganyats a través d'ombres
2. El doble cor del planeta
La Terra no és una roca compacta.
És una esfera doble, una closca de mil quilòmetres de gruix, amb un mar de magma entre la crosta interior i l’exterior, com el greix roent entre dues pells.
Al centre, una estrella petita, una nana freda de radi d’uns cinc-cents quilòmetres, continua emetent una llum suau i difusa.
És el record incandescent del primer univers, una espurna d’origen.
Les dues gravetats —la de l’estrella interior i la del Sol exterior— creen un equilibri fràgil: tot allò que cau dins de la cavitat tendeix a restar adherit a la cara interna, com si un altre “sòl” hi existís.
Allà, la gravetat és més tendra, uns 7 m/s², i els éssers poden créixer més alts, fins als quatre metres, sense trencar-se el pes sobre els ossos.
El magma intermedi actua com una llàgrima eterna: quan el Sol exterior escalfa la superfície, una part d’aquesta calor travessa lentament la roca fosa i arriba a l’interior.
Així, les dues civilitzacions —interior i exterior— comparteixen la mateixa respiració tèrmica.
3. La història oculta del clima
Quan l’estrella interior va començar a refredar-se, fa uns segles, just a l’inici de la revolució industrial, la vida sota terra va sentir el fred per primera vegada.
Els consells de l’interior van establir el Protocol d’Equilibri Tèrmic: calia augmentar la temperatura del planeta des de fora.
Els humans de la superfície —descendents dels servents d’antany— seguirien sent utilitzats sense saber-ho.
Van començar les guerres industrials, les fumeres, la combustió massiva.
Els científics del món exterior parlaren d’“era del carboni” i “efecte hivernacle”, sense entendre que els seus experiments eren necessaris per escalfar un altre sol, amagat sota els seus peus.
Els governs exteriors, mes manipuladors que convençuts, alimentaren el foc: petroli, ciment, metall, tota la sang de la crosta.
A mesura que el gel polar es fonia, els canals de convecció s’obrien millor, i la temperatura interior augmentava.
El que per nosaltres és desastre, per ells és vida.
4. Els ocells que coneixen la veritat
Alguns éssers no han oblidat el camí.
Cada hivern, milers d’aus segueixen rutes impossibles cap al nord o el sud, més enllà del gel, més enllà del vent.
Quan els observem des de satèl·lit, desapareixen sobtadament, com si haguessin caigut per un forat de llum.
No moren: travessen.
A l’interior, la llum constant d’un sol petit els guia.
Les llegendes de l’interior expliquen que les aus són missatgeres de les dues cares del món, guardians de l’equilibri.
Porten espores, llavors i cants d’un hemisferi a l’altre, mantenint viva la simbiosi invisible entre el de fora i el de dins.
5. Els guardians del secret
A la superfície, tot indici és neutralitzat.
Els satèl·lits són programats per ocultar els forats polars amb filtres de núvols artificials; els radars civils són desviats.
Les expedicions científiques a l’Antàrtida han de sol·licitar permisos que mai no s’aproven.
Els projectes aeroespacials que intenten perforar profunditats majors de dotze quilòmetres —com el Kola Superdeep Borehole— han estat detinguts per “problemes tècnics”.
A la veritat, quan la broca va començar a vibrar, es va sentir un eco.
Una freqüència baixa, viva, com el batec d’un cor.
Van segellar el pou l’endemà.
6. La tecnologia que no hauria d’existir
Els habitants de l’interior han desenvolupat sistemes d’energia basats en la resonància del camp dual gravitatori.
Els seus vehicles poden variar el vector d’inèrcia, invertint temporalment la direcció de la gravetat —per això els nostres instruments els registren com a “moviments impossibles”.
No necessiten combustible: viatgen aprofitant les fluctuacions entre els dos centres d’atracció.
Les seves naus travessen la crosta per zones on la matèria es troba en fase semipermisible, com un corrent líquid dins d’una roca viscosa o d’un llag.
Quan apareixen a la superfície, els nostres militars els anomenen “fenòmens aeris no identificats” i n’arxiven els informes com a secrets d’estat.
7. La simetria del silenci
Tot té un preu.
A mesura que augmenta la temperatura exterior per mantenir viva la llum interior, el magma intermig es fa inestable.
Les pressions contràries poden trencar la crosta i alliberar el nucli presoner. Tant dona, el risc d’erupcions es més provable a la crosta exterior perla seva convexitat front de concavitat interior.
Quan això passi, els dos sols —l’interior i l’exterior— s’alinearan, i la Terra tindrà un únic batec lluminós.
El planeta s’obrirà com un fruit massa madur.
Els d’interior ho anomenen L’Aurora del Retorn.
Els de fora ho coneixerem com a col·lapse climàtic global.
8. Epíleg
Em diuen que estic boig, que la meva teoria de la “Terra buida” és una fantasia antiga.
Però he vist les imatges sense filtres: el vòrtex del Pol Nord girant sobre un buit d’ombra; els corrents d’aus que hi desapareixen sense rastre; el camp magnètic invertint-se lentament, com si un altre cor bategués a contratemps. Les aurores boreals, atribuïdes al vent solar, son en realitat llum del sol interior dispersada pels gasos de l’atmosfera exterior.
Potser la humanitat no és més que una crosta, una epidermis tèrmica d’un ésser immens.
Potser som el seu instrument per escalfar el seu cor.
I mentre els governs discuteixen protocols climàtics, la veritable qüestió roman amagada sota els nostres peus:
Document tècnic intern — C.E.P. / Departament d’Energia Planetària Data d’emissió: 12·07·2042 Autor: Dr. Inot. Sarrob (Divisió de Termodinàmica Planetària) Estat: CONFIDENCIAL / NOMÉS LECTURA/PROHIBIDA LA DIFUSIÓ
1. Objectiu
Garantir la sostenibilitat tèrmica del nucli interior (codificat com a Estrella I) per mitjà de l’optimització de la temperatura global superficial (Tₑ). Les variacions excessives de Tₑ podrien afectar l’equilibri gravitatori entre el Sol Exterior (Sₑ) i l’Estrella Interior (Sᵢ), provocant el col·lapse de la crosta intermèdia.
2. Model físic simplificat
2.1. Estructura planetària
La Terra es modelitza com quatre capes concèntriques:
Sᵢ (Estrella interior): nana marró estabilitzada, radi Rᵢ = 500 km.
Ai (Atmosfera interior)
C (Crosta doble): gruix aproximat = 1.000 km.
Ae (Atmosfera exterior)
Al voltant del Sol exterior:
Sₑ (Sol exterior): font d’energia principal, irradiació externa.
2.2. Variables principals
Símbol
Definició
Unitat
Rₜ
Radi total del planeta
m
Rᵢ
Radi de l’estrella interior
m
ρᵢ
Densitat de l’estrella interior
kg/m³
gₑ
Gravetat a la superfície exterior
m/s²
gᵢ
Gravetat a la superfície interior
m/s²
Tₑ
Temperatura mitjana exterior
K
Tᵢ
Temperatura mitjana interior
K
Φ
Flux d’energia total entre capes
W/m²
2.3. Condició d’equilibri gravitatori
ge ≈ gi ⇒ GMe/Rt² ≈ GMi/(Rt−Ri) ²
Nota interna: aquesta simetria explica la “doble habitabilitat”: la gravetat interior és suau però funcional (≈ 7 m/s²).
2.4. Densitat estimada de l’Estrella Interior
Per mantenir la massa proporcional al volum:
Mi = ρi ⋅ 4/3 πRi³
Si Rᵢ = 5×10⁵ m i gᵢ ≈ 7 m/s², resulta:
ρᵢ ≈ 4.5×107 kg/m³
Equivalent a una nana marró col·lapsada, però encara incandescent. Aquest valor és físicament extrem, però estable sota pressió dual.
3. Intercanvi tèrmic
3.1. Flux d’energia interior-exterior
La diferència de temperatura genera un flux constant a través del magma intermedi:
Φ = k⋅(Ti−Te)/Δr
On k és la conductivitat tèrmica (≈ 4 W/m·K) i Δr = 1×10⁶ m.
Exemple numèric:
Ti = 1800K, Tₑ = 288 K
Φ≈6×10−3 W/m²
Nota tècnica: valor suficient per mantenir l’equilibri si la crosta no perd massa per fractures tectòniques.
4. Mecanismes d’autoregulació climàtica
4.1. Polítiques externes de control
Les autoritats de superfície han estat instruïdes (sense coneixement complet) per mantenir un increment lent però sostingut de Tₑ mitjançant:
Efecte hivernacle dirigit: tolerància al CO₂.
Negació climàtica controlada: manteniment de la dependència energètica.
Geoenginyeria selectiva: aerosols per regular l’albedo en zones clau (latituds 60°–75°).
Condició d’accés: limitada per turbulències electromagnètiques i temperatura extrema (< 210 K).
5.2. Flux convectiu
Q = ρ⋅v⋅A⋅cp⋅ΔT
On:
ρ = densitat de l’aire (≈ 1.3 kg/m³)
v = velocitat del flux (≈ 80 m/s)
A = secció del forat (≈ 4.5×10¹² m²)
ΔT = 300 K → Q ≈ 1.4×10¹⁸ W
Comentari del Dr. S.: “Suficient per mantenir l’atmosfera interior en equilibri amb la exterior, sempre que les boques no es bloquegin per gel de manera perllongada.”
6. Fauna i comportament anòmal
Diverses espècies migratòries segueixen trajectòries incompatibles amb la topografia externa:
Espècie
Direcció migratòria
Hipòtesi
Sterna paradisaea (xatrac àrtic)
Nord → Sud “incomplet”
Accés temporal al forat N
Anser indicus (oca índica)
Himalàia → Pol nord
Orientació per camp magnètic intern
Eubalaena australis (balena franca)
Sud → 75°S, després desapareix
Segueix corrents tèrmics interiors
Les seves rutes són usades com a sensors biològics per mesurar l’obertura dels canals de convecció.
7. Activitat volcànica i respiració de la crosta
Les erupcions són interpretades com a mecanismes de compensació pressional entre la crosta interior i exterior. Quan Tᵢ decau, augmenta la pressió del magma (Pₘ), i es generen punts d’alliberament al mantell.
La fórmula de llindar és: Pm > ρegeh/2 ⇒ erupció
Les aurores boreals, atribuïdes al vent solar, serien en realitat llum del sol interior dispersada pels gasos de l’atmosfera exterior.
8. Protocols de silenci
Manipulació d’imatges satel·litals: inserció d’albedo dinàmic sobre coordenades >85°N/S.
Limitació d’accés científic: justificació climàtica o militar.
Desinformació cultural: associar el concepte “Terra buida” amb conspiracionisme.
Control de l’opinió pública: finançament de moviments escèptics.
Cita interna: “La millor manera d’amagar la veritat és ridiculitzar-la.”
9. Tecnologia interior detectada
Propulsió per inversió de potencial gravitatori.
Blindatge de plasma estable (no detectable per radar convencional).
Energies de punt zero associades a les fluctuacions entre Sₑ i Sᵢ.
Hipòtesi oficial (nivell Alfa+): les aparicions d’objectes no identificats (UAPs) són missions d’observació interior per verificar l’estabilitat de la crosta.
10. Conclusió
La supervivència del planeta depèn de mantenir el balanç:
Φ interior = Φ exterior
Quan el flux de calor interior no pugui compensar la pèrdua energètica, la crosta col·lapsarà i la nana interior es reactivarà. L’esdeveniment resultant —denominat Aurora del Retorn— podria alliberar una energia comparable a 10⁶ volcans simultanis.
Annex confidencial:
“Els humans de la superfície no han de saber-ho. La seva tasca és mantenir el foc encès. Quan el cor interior desperti, només la llum restarà.”
Model cosmogònic dual: formació planetària per encapsulació d’estrelles secundàries i origen físic de la Terra buida
Resum
Es presenta un model cosmogònic alternatiu en què els planetes s’interpreten com antics sistemes binaris estabilitzats, en els quals l’estrella menor ha quedat encapsulada dins d’una crosta esfèrica formada per acumulació de matèria estel·lar en un punt d’equilibri gravitatori. Aquest model ofereix una explicació física per a fenòmens com els camps magnètics, les anomalies gravitacionals i la presència de llum i energia a l’interior de planetes buits, tot redefinint els mecanismes de formació planetària i l’origen del magma intern.
________________________________________
1. Introducció
La hipòtesi de la “Terra buida” ha estat sovint marginada per manca de fonament físic o per associació amb corrents esotèrics. No obstant això, revisada dins d’un marc cosmològic pre-planetari i amb suport gravitacional i termodinàmic, pot oferir una descripció coherent d’una fase alternativa de formació planetària.
El model aquí presentat proposa que els planetes són antics sistemes binaris en què una estrella menor (nana marró o branca freda) ha quedat encapsulada per acumulació de matèria estel·lar difusa durant les primeres fases de l’univers. Aquesta estructura dona lloc a un planeta amb sol interior, crosta dual i canals polars de convecció i intercanvi de matèria.
________________________________________
2. Model físic general
2.1 Estructura del sistema
El model assumeix una estructura esfèrica composta per tres zones principals:
1. Nucli interior (sol interior)
Radi ri = 5 × 10³ m
Densitat mitjana ρi ≈ 6.1 g/cm³
Temperatura estimada Ti ∼ 4000−6000 K
2. Crosta o corona planetària
Gruix variable d = d(θ), amb un màxim a l’equador i un mínim als pols.
Densitat mitjana ρc = 5500 kg/m³.
Gruix equivalent homogeni deq = 1000 km, de manera que la massa total de la crosta coincideix amb la d’un model homogeni.
3. Cavitat interior (atmosfera interna)
Espessor mitjà ha = 3.000 km.
Pressió efectiva al límit interior de la crosta Pa ≈ 0.7 Patm per la menor gravetat interna.
2.2 Camp gravitatori dual
El camp gravitatori resultant en la cavitat interior és la suma vectorial de dues components oposades:
gint = G(Mi/r²−Mc/R²)
on:
• G és la constant de gravitació universal.
• Mi és la massa de l’estrella interior.
• Mc és la massa efectiva de la crosta.
• r és la distància al centre del sol interior.
• R és el radi extern de la crosta.
S’imposa gint ≈ 7.0 m/s², suficient per a mantenir estabilitat biomecànica d’éssers de 3 – 4 metres d’alçada, però sensiblement inferior a la gravetat terrestre exterior (g⊕ = 9.81 m/s²).
Aquesta condició permet determinar una relació entre Mi i Mc:
Mi/r² = Mc/R² − gint/G
Amb R = 6.37 × 106 m, r = 5 × 105 i gint = 7.0 m/s², s’obté una massa interior d’ordre Mi ≈ 5.8 × 10²² kg, és a dir, unes 0.01 masses terrestres.
________________________________________
3. Formació i estabilització del sistema
En un univers primerenc, dominat per plasma dens i col·lisional, les petites condensacions estel·lars podien restar capturades per estrelles majors i orbitant-les. En aquest context, la pressió dinàmica i la turbulència del medi permetien acumulacions esfèriques de matèria al voltant de l’estrella menor —no en disc, sinó en corones isotropes— mentre aquesta orbitava la gran.
La matèria s’acumulava preferentment al pla equatorial de rotació combinada, generant un gruix superior de crosta a l’equador i forats residuals als pols. Aquest procés defineix un punt d’equilibri gravitacional dinàmic on la força neta entre el sol interior i exterior és mínima:
G.Mi/re² ≈ G.M⊙/D²
on D és la distància entre el sistema i l’estrella exterior.
________________________________________
4. Fenòmens derivats
Fenomen observat Explicació en el model dual
Camp magnètic planetari Restes del camp magnètic de la nana interior, reactivat per corrents de convecció.
Activitat volcànica Respiració de la matèria entre crosta interna i externa, deguda a diferències de pressió.
Anomalies gravitacionals Variacions locals del gruix de la crosta i interaccions amb el camp interior.
Llum interna difusa Emissió infraroja i dispersió atmosfèrica procedent del sol interior fred.
Forats polars Restes de canals de convecció del plasma inicial, estabilitzats per rotació.
________________________________________
5. Habitabilitat i estabilitat atmosfèrica
La pressió interior Pi ve donada per:
Pi = ρa gintha
Si ρa ≈ 1.2 kg/m3 , gint=7.0 m/s2 i ha = 3.0 × 106 m, obtenim:
Pi ≈ 2.5 × 107 Pa ≈ 0.25 atm
Aquest valor és suficient per a mantenir una atmosfera respirable i estable, especialment si l’interior manté una temperatura moderada de 20−30∘C per radiació difusa del nucli.
________________________________________
6. Discussió
Tot i que el model implica densitats extremes i processos no observats directament, la seva coherència interna el converteix en una alternativa interessant per reinterpretar l’origen de les estructures planetàries i certs fenòmens magnètics i gravitacionals.
La hipòtesi d’una estrella interior encapsulada ofereix una explicació natural per:
• La persistència de fonts tèrmiques internes.
• Els corrents magnètics globals.
• La distribució anisòtropa del magma.
________________________________________
7. Conclusions
El model “dual estel·lar encapsulat” descriu una estructura planetària amb:
• Crosta asimètrica i variable.
• Sol interior actiu però compacte.
• Atmosfera interior equilibrada.
• Gravetat reduïda i hàbitat potencial.
A diferència de les visions esotèriques de la “Terra buida”, aquest enfocament es fonamenta en criteris físics, gravitacionals i termodinàmics, i podria ser simulat mitjançant models numèrics de sistemes binaris en entorns densos de plasma primigeni.
________________________________________
8. Variables i constants utilitzades
Símbol Descripció Valor o ordre de magnitud
G Constant de gravitació universal 6.67 × 10−11 N/m2/kg2
El certamen, organizado por la Asociación Balear de Bartenders y patrocinado por el Ajuntament, coincide con el 60º aniversario de la entidad
Palma, 6 de noviembre de 2025. Palma se convertirá en el epicentro nacional de la coctelería con la celebración del LXX Campeonato Nacional de Bartenders, que tendrá lugar del 16 al 21 de noviembre en la capital balear, coincidiendo con el 60º aniversario de la Associació de Bartenders de les Illes Balears (ABIB). El Ajuntament de Palma ha presentado este jueves, en el vestíbulo de Cort, el evento que reunirá en la ciudad a los mejores profesionales del sector de todo el país.
La regidora de Comerç, Restauració i Autònoms, Lupe Ferrer, ha destacado que este campeonato supone “un reconocimiento al talento y la profesionalidad del sector, y una oportunidad para promover la excelencia, la creatividad y los valores de la hospitalidad que caracterizan la oferta gastronómica de nuestra ciudad”. En este sentido, ha agradecido la implicación de la Federación de Asociaciones de Bartenders de España (FABE) y de la Associació de Bartenders de les Illes Balears (ABIB) en la organización de esta edición, especialmente significativa al coincidir con el 60º aniversario de la entidad, y que cuenta con el apoyo del Ajuntament.
Durante la presentación, Ferrer ha subrayado que la coctelería es uno de los oficios “más representativos de la cultura gastronómica, y que los bartenders son auténticos embajadores de la hospitalidad, profesionales que combinan arte, técnica y pasión, y que contribuyen a elevar la calidad del servicio y la experiencia de quienes disfrutan de Palma”. Asimismo, ha asegurado que acoger este campeonato refuerza el compromiso institucional con la formación, la innovación y la promoción de los productos locales.
El certamen
El presidente de la ABIB, Juan Antonio García, ha dado a conocer los detalles del campeonato, que contará con la participación de 24 asociaciones regionales y más de 70 competidores. El certamen incluirá cinco pruebas prácticas, una cata y un examen escrito, y los ganadores del campeonato nacional accederán a las fases finales de los torneos europeos y mundiales, según su clasificación.
Baleares estará representada en el campeonato de España por Ángel Pérez, de Brassclub, y Biel Ramon, de Terrassa 360, en la modalidad clásica; y por Manu Perrone, de Bar Academy, y Estíbaliz Huerta, en la sección acrobática. El evento se desarrollará entre las 10:00 y las 18:00 horas, con entrada libre y gratuita para el público.
La iniciativa repartirá 15.000 euros en vales de compra en los establecimientos adheridos de los tres municipios participantes
Palma, 6 de noviembre de 2025. El Consell de Mallorca y la Asociación del Pequeño y Mediano Comercio de Mallorca (Pimeco) han presentado este jueves una nueva campaña bajo el lema “Compra local y gana más”, una iniciativa destinada a fomentar las compras en el pequeño comercio y reforzar el consumo de producto de proximidad durante la campaña de Navidad.
La consellera de Promoción Económica y Desarrollo Local, Pilar Amate, y la presidenta de PIMECO, Carolina Domingo, han dado a conocer los detalles de esta acción de dinamización que cuenta con la colaboración de los ayuntamientos de Inca, Porreres y Campos, así como con el apoyo de las asociaciones de comerciantes de los municipios participantes.
La iniciativa repartirá casi 15.000 euros en vales de compra y lotes de producto local entre los clientes que realicen sus compras en los establecimientos adheridos de Inca, Porreres y Campos, reforzando así el tejido económico y social de estas localidades.
Pilar Amate ha explicado que “esta campaña se financia a través de una convocatoria de subvenciones destinada a patronales del comercio y la lleva a cabo la asociación empresarial. Trabajamos conjuntamente y con mucha ilusión para que sea un éxito y para que en próximas ediciones puedan sumarse más municipios de la isla”. La consellera ha añadido que “esta campaña reafirma el compromiso del Consell de Mallorca con la dinamización del comercio de proximidad y la promoción de una economía local arraigada al territorio, vinculada a nuestras tradiciones y al paisaje”.
Sorteo de 15.000 euros en vales de compra
Entre el 10 y el 30 de noviembre, los clientes que realicen compras superiores a 20 euros en los establecimientos participantes podrán registrar su ticket en www.compraiguanya.com y participar en el sorteo de 15.000 euros en premios en Inca, Porreres y Campos. Los vales regalo solo podrán canjearse en los comercios adheridos, garantizando así que los premios reviertan directamente en la economía local.
Más de 350 establecimientos adheridos
Hasta el momento se han inscrito de manera gratuita 200 comercios de Inca, unos 50 de Porreres y cerca de 100 de Campos, una cifra que demuestra la buena acogida y la implicación del pequeño comercio local en esta iniciativa colectiva.
Según ha señalado la presidenta de Pimeco, Carolina Domingo, “el pequeño comercio es mucho más que un espacio para comprar: es una pieza fundamental de nuestro tejido económico y social”. Pimeco, con esta campaña, busca reconocer su importancia y animar a la ciudadanía a apostar por el comercio local, “especialmente en una época tan significativa como la campaña de Navidad”.
También han asistido a la presentación el director insular de Promoción Económica, Producto de Mallorca y Comercio, Álvaro Roca; concejales de los ayuntamientos participantes y representantes de las asociaciones de comercio de estas localidades.
La competición se celebrará el 9 de noviembre en el Campus Esport de la UIB y contará con actividades abiertas al público
Palma, 6 de noviembre de 2025. Más de 2.000 atletas participarán este domingo, 9 de noviembre, en la COBRA RACE Ciutat de Palma, una de las competiciones de fitness funcional más esperadas del año, que tendrá lugar en el Campus Esport de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
El Ajuntament de Palma ha acogido hoy la presentación oficial del evento, que supone la primera edición de la COBRA RACE en la capital balear, tras el éxito cosechado en Ibiza, donde superó los 500 participantes.
Durante el acto, el director general de Esports, David Salom, ha destacado que “la COBRA RACE Ciutat de Palma arranca con una gran cifra de participantes, lo que demuestra el atractivo de esta competición y el poder de convocatoria de la organización”.
Por su parte, el presidente de la Asociación para el Fomento del Deporte Funcional, Toni Barceló, y el promotor de la prueba, José Luis Córcoles, han explicado que la COBRA RACE es “un punto de encuentro entre atletas y público que comparten la misma pasión por la actividad física, el esfuerzo y la vida saludable”, y han agradecido el apoyo institucional del Ajuntament de Palma.
Además de las pruebas deportivas, el evento ofrecerá una jornada abierta y festiva, con entrada gratuita, zonas de animación, espacios de descanso y una variada oferta gastronómica.
La competición cuenta con el patrocinio de Illes Balears Sostenibles, la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, el Ajuntament de Palma y el Institut Municipal de l’Esport (IME), así como con la colaboración de empresas comprometidas con la promoción de la actividad física y los hábitos saludables.
En la presentación también han participado el gerente del IME, Miguel Ángel Bennàsar, y el secretario autonómico de Cultura y Deportes, Pedro Vidal, quienes han puesto en valor el impacto positivo de la prueba en la proyección deportiva y turística de Palma.
La proyección tendrá lugar el martes 11 de noviembre dentro del ciclo “Los tiempos de Antoni Maura”, con entrada gratuita
Palma, 5 de noviembre de 2025. El Archivo del Reino de Mallorca proyectará el próximo martes 11 de noviembre, a las 19:00 horas, la película Jarrapellejos (1987), dirigida por Antonio Giménez-Rico. La obra, adaptación de la novela homónima de Felipe Trigo, retrata con dureza el fenómeno del caciquismo, tan característico de la España de comienzos del siglo XX, y que el político mallorquín Antoni Maura intentó combatir durante su etapa de gobierno (1907–1909), sin lograr erradicarlo.
En este filme, Antonio Ferrandis, conocido popularmente por su papel de Chanquete en la serie Verano azul, interpreta un personaje radicalmente distinto: Pedro Luis Jarrapellejos, un hombre poderoso y sin escrúpulos, amo absoluto de vidas y haciendas en el pueblo extremeño de La Joya, en 1912. La única persona que se atreve a desafiarlo es la joven Isabel, pero la historia toma un giro trágico cuando ella y su madre aparecen violadas y asesinadas.
Jarrapellejos obtuvo cuatro nominaciones a los Premios Goya y ganó el galardón al mejor guion adaptado, firmado por el propio Giménez-Rico y Manuel Gutiérrez Aragón. El reparto reúne a destacados intérpretes del cine español como Juan Diego, Lydia Bosch, Aitana Sánchez-Gijón, Florinda Chico y José Coronado.
Esta proyección forma parte del ciclo “Los tiempos de Antoni Maura”, organizado para conmemorar el centenario de la muerte (1925) del destacado político mallorquín, que fue cinco veces presidente del Gobierno español. El ciclo, coordinado por el periodista e historiador Francesc M. Rotger, se celebra cada martes a las 19:00 horas en la sede del Archivo del Reino de Mallorca (calle Ramon Llull, 3, Palma), con entrada gratuita hasta completar aforo.
Las próximas proyecciones serán Luces de bohemia (Miguel Ángel Díez, 1985) el 18 de noviembre, y Al sur de Granada (Fernando Colomo, 2002) el 25 de noviembre, que cerrará el ciclo.
