El acto de encendido contará con la participación del niño autor del dibujo ganador, la coral de Son Dameto y una chocolatada solidaria en apoyo a SOS Mamás.
Palma, 25 de noviembre de 2025. El puerto de Palma encenderá este jueves, 27 de noviembre, su nueva iluminación navideña sostenible, una propuesta que este año incorpora el diseño más votado del concurso infantil “Del paper al cel”, convocado por la Autoridad Portuaria de Baleares (APB). El protagonista de la jornada será el niño ganador, Marcos Gutiérrez, que será el encargado de accionar el encendido a las 19.00 horas en el Moll Vell, frente a la sede de la APB.
El acto contará con la actuación musical de la coral de Son Dameto y finalizará con una chocolatada solidaria cuyos beneficios se destinarán a SOS Mamás, reforzando el carácter social y participativo de esta celebración.
La APB apuesta este año por un alumbrado navideño eficiente, respetuoso con el entorno y basado en tecnología de bajo consumo, integrado en el paisaje portuario. La transformación de los dibujos infantiles en elementos lumínicos ofrece un componente creativo y emocional que vincula a los más pequeños con la vida cultural del puerto y fomenta la participación ciudadana.
Nadal al Port de Palma
El encendido de luces marcará el inicio del programa “Nadal al Port de Palma”, una agenda de actividades navideñas abierta a toda la ciudadanía. Tras la iluminación del 27 de noviembre, el calendario continuará el 23 de diciembre con un concierto benéfico de la coral de Son Dameto y una nueva chocolatada solidaria en el Port Centre.
Además, el 27 de diciembre y el 3 de enero de 2026, el Port Centre acogerá un ecotaller navideño y una sesión de cine infantil. El tradicional primer baño del año tendrá lugar el 1 de enero junto a la playa de Can Pere Antoni, en un ambiente festivo marcado por la cercanía al mar. Las celebraciones culminarán el 5 de enero con la llegada de la cabalgata de los Reyes Magos, que recorrerá el entorno portuario.
Con esta programación, la APB refuerza el papel del puerto como espacio cultural, sostenible y participativo, integrando tradición, solidaridad y vida comunitaria durante las fiestas navideñas.
Solidaridad con SOS Mamás
La chocolatada solidaria y el acto de encendido servirán para dar visibilidad a la labor de S.O.S. Mamás Baleares, una asociación sin ánimo de lucro formada por más de 200 voluntarios que acompañan a familias y personas en situación de vulnerabilidad. Su labor incluye la entrega de alimentos, comida caliente, ropa, productos infantiles y bienes esenciales, a través de comedores sociales y puntos de distribución.
Durante el mes de diciembre, el Port Centre habilitará un punto de recogida de alimentos no perecederos destinado a esta misma entidad. El horario será de lunes a viernes de 9 a 16 h, y sábados de 10 a 13 h y de 16 a 19 h, facilitando la participación de todas las personas que quieran colaborar.
El homenaje, marcado por la lectura de las víctimas y una ofrenda floral, reafirma el compromiso institucional con la erradicación de la violencia contra las mujeres.
Palma, 25 de noviembre de 2025. El Consell de Mallorca ha rendido hoy un emotivo homenaje en Raixa a las 41 mujeres asesinadas por violencia machista en la isla desde 2003, año en que comenzaron los registros oficiales. El acto, celebrado en el marco del Día Internacional para la Eliminación de la Violencia contra las Mujeres, ha servido para recordar a las víctimas y renovar el compromiso institucional con la lucha contra esta lacra social.
La ceremonia comenzó con la lectura en voz alta de los nombres de las 41 mujeres, un momento de profunda carga simbólica que culminó con un minuto de silencio acompañado por la música del dúo Almasola. En su intervención, el presidente del Consell, Llorenç Galmés, afirmó: «Hoy nos volvemos a reunir porque allí donde hay memoria y palabra la violencia no puede arraigar». El presidente expresó su consternación tras la lectura de los nombres: «41 vidas truncadas y 41 familias que conviven día tras día con un vacío imposible de explicar».
Tras las palabras institucionales, Galmés, junto al conseller de Presidencia, Toni Fuster, y la directora insular de Familias, Ana Ferriol, encabezó la ofrenda floral en el memorial, depositando ramas de olivo ante el monolito principal. Posteriormente, todos los asistentes colocaron ramas en cada una de las piezas del conjunto, grabadas con los nombres de las víctimas.
El presidente destacó el valor del gesto: «Es un homenaje de la tierra que las vio nacer o las acogió, pero también un compromiso: hacer todo lo que esté en nuestras manos para que no se tenga que añadir ninguna rama a este memorial». Además, pidió que cada una de ellas sea «una voz que reclame justicia, igualdad y un futuro sin violencia».
El memorial de Raixa, diseñado por la arquitecta Maria José Duch, está formado por 41 piezas individuales, una por cada víctima, distribuidas en el jardín este de la finca. En el último año se han incorporado dos piezas nuevas, reflejo de la persistencia de una violencia que sigue arrebatando vidas. El conjunto busca poner el foco en cada historia, dignificar la memoria de las mujeres asesinadas y mantener viva la reivindicación social contra la violencia machista.
El festival proyectará tres títulos “tan malos que son buenos” en una sesión participativa que promete risas, jaleo y cine trash del más alto nivel.
Palma, 24 de noviembre de 2025. Palma de Mallorca volverá a convertirse en la capital balear del cine basura con la llegada de “CUTRECON On Tour”, la muestra itinerante del Festival Internacional de Cine Trash CUTRECON, que celebrará una nueva edición el próximo 6 de diciembre en los cines Aficine Augusta, a partir de las 18:00 horas. Tras el éxito del año pasado, el evento regresa con tres nuevas películas “tan malas que son buenas”, según destacan los organizadores.
La sesión estará centrada en el peor cine de acción jamás rodado, con delirantes imitaciones de Rambo y Terminator repletas de explosiones imposibles, coreografías dudosas y situaciones tan absurdas como hilarantes. Al frente del espectáculo estará Carlos Palencia, director de CUTRECON, que viajará a Palma para presentar cada proyección, animar al público y convertir la velada en una auténtica liturgia participativa marcada por los comentarios, los gritos y el jaleo controlado que caracteriza a la experiencia CUTRECON.
«La consigna sigue siendo la misma: cuanto peor, mejor», afirma Palencia, quien asegura que el público saldrá “con agujetas de reír”.
Entre los títulos seleccionados destacan “Deadly Prey” (1987), considerado por muchos como el plagio más divertido jamás realizado de Rambo, y “Robotrix” (1991), una insólita mezcla hongkonesa entre Terminator y Robocop, donde una androide se enfrenta al crimen con tiroteos, artes marciales y escenas extremas que han convertido la cinta en un objeto de culto. Junto a estos filmes, se proyectará una película sorpresa que se anunciará en los próximos días.
Las obras podrán verse en versión original subtitulada al castellano, en copias remasterizadas en alta definición procedentes de los mejores materiales disponibles. Además, durante la sesión se avanzarán contenidos exclusivos de la 15ª edición de CUTRECON, que tendrá lugar en Madrid del 4 al 8 de febrero de 2026.
La muestra está organizada por el equipo del festival CUTRECON, la distribuidora Trash-O-Rama, el equipo de la película mallorquina “Jostissi de Carreró” y la muestra Nit de Matanzes.
Entradas ya a la venta
Las entradas para “CUTRECON On Tour 2: Palma de Mallorca” ya pueden adquirirse tanto en la taquilla de los cines Aficine Augusta como en la página web oficial de Aficine.
Hi ha silencis que duren segles sense que ningú s’adoni que eren crits. I hi ha por tant profunda i que dura tant de temps que acaba confonent-se amb llei de submissió.
I. L’arribada d’un objecte que no havia d’existir
Quan els primers observadors amateurs van detectar la trajectòria hiperbòlica de 3I/ATLES, el món científic oficial va reaccionar amb la mateixa indiferència burocràtica amb què havia ignorat Oumuamua o Borisov anys enrere.
Trajectòries “que no encaixen”, variacions de velocitat “sense explicació física clara”, emissions de CO₂ “desproporcionades”, materies orgàniques “processades” sobre la superfície… Tot allò que, en altres temps, hauria incendiat el debat científic, era despatxat amb un somriure fred.
Però aquesta vegada, a diferencia de les prèvies, hi havia un factor nou: no venia només de pas.
La seva trajectòria es modificava lleugera i dicretament, però sempre de manera funcional, com si resseguís punts d’interès: primer Júpiter, després Mart, finalment la Terra. Les agències espacials van publicar informes que atribuïen els canvis a “interaccions gravitacionals menors” assimilables a processos naturals. Alhora, en informes interns classificats —filtrats anys després— es descrivien els moviments com consistentment direccionals i cada vegada més precisos.
Ningú ho admetia públicament, però hi havia una frase que saltava de boca en boca entre els científics no alineats:
“Això no és un visitant espontani. És un reconeixement.”
Punt d’acostament del 3IA/Atles més proper a la terra.
II. El silenci de les agències i la mentida global
Al mateix temps que ATLES s’acostava, es produïa una purga discreta en centres de recerca. Alguns dels físics que qüestionaven les dades oficials van ser apartats, ridiculitzats o directament desacreditats. Era exactament el que havia passat durant la pandèmia, però ara de forma més subtil: l’acusació de “conspiranoic” es convertí en l’arma definitiva per destruir carreres senceres.
Assaig previ durant la pandèmia del CoronaVirus COVID-19
Avi Loeb i altres investigadors van denunciar anomalies que no encaixaven amb cap model conegut, basant-se en fets constatats i irrefutablement precisos. Però l’estratègia mediàtica era sempre la mateixa: etiquetar-los, ridiculitzar-los, silenciar-los. I donar una explicació científica natural de tots els comportaments extravagants que desenvolupava aquest enigmàtic cos dia darrera dia.
Tot mentre les agències espacials publicaven comunicats minimitzant l’objecte, gairebé ignorant-lo. Però els documents interns —ara confirmats en filtracions anònimes— descrivien un escenari radicalment diferent:
ATLES seria capturat pel Sol en un període quasi idèntic al de la Terra. La seva òrbita final quedaria a una distància potencialment perillosa. Els canvis en la seva velocitat no podien explicar-se només per forces naturals. Malgrat el relat oficial minimitzava les anomalies, tractant-les de compatibles amb comportaments normals d’altres cossos estel·lars examinats.
L’escenari era massa semblant al que alguns havien suggerit dècades abans per a la Lluna: un cos aparentment natural, però amb massa peculiar, densitat irregular i una captura orbital excessivament idèntica a la de la Terra.
La pregunta, dita sempre en veu baixa, era inevitable:
I si la Lluna també va ser “posada” aquí?. Donç han existit sempre relats antics, als texts sumeris, convertits oportunament en llegendes o rondalles, de que va existir un temps en el qual no hi havia lluna.
No hi ha dubte que la lluna es un sàtelit estravagant i únic al nostre sistema solar, fet que a donat peu a a teories d’una estructura buida i/o d’orgen artificial, el mateix que ara succeeix amb les exepionals anomalies detectades al 3 IA/Atles.
III. El gran gir: la captura orbital i el Pla dels Silenciosos
El desembre de 2025 que ATLES s’acostà a la Terra, pot ser de manera programada, les dades internes de NORAD i ESA van confirmar el que s’havia mantingut amagat durant dies: el planetoide no passaria de llarg. La seva trajectòria es corbava de manera matemàtica, exacta, equilibrada, i inevitable.
No cauria sobre la Terra. Però tampoc abandonaria el sistema solar.
Quedaria en una resonància orbital exacta amb la Terra.
Seria capturat pel Sol, adoptant una òrbita quasi bessona de la terrestre, amb un punt de pas tan proper que la seva presència seria permanent al cel.
Però això ho sabien només les elits. I des de feia anys.
El “Pla dels Silenciosos”, com alguns informadors l’anomenaren més tard, consistia en aprofitar l’arribada d’ATLES per activar un protocol global de control social. Un protocol que havia estat esbossat durant la pandèmia i justificat amb nous discursos sobre:
− defensa planetària − risc biològic d’origen còsmic − radiacions desconegudes − micro-partícules actives en cometes
Era perfecte: un perill invisible, impossible de verificar per cap ciutadà. Res millor per ficar la por al cos de la població.
L’escenari ideal per al pànic controlat, i la manipulació total i voluntari el seu sotmetiment.
IV. El segon confinament i la mutació de la societat
Les primeres mesures no van semblar excessives: tests obligatoris, limitacions de mobilitat en determinades zones, monitoratge constant de la qualitat de l’aire. Quelcom mes lleu fins i tot a l’experimentat prèviament amb la pandèmia que va servir d’assaig primigeni.
Però aviat aparegueren polítiques més agressives: tractaments “preventius”, teràpies immunitàries experimentals i “escuts biomètrics” implantats —suplementats amb nanodispositius— sota el pretext de protegir la població d’un agent desconegut que ATLES podria contenir.
Alguns, com era previst, es negaren. Molts altres cediren. I fialmet per por… canviaren i mutaren. Res fora del previst i constatat prèviament amb les vacunes durant el procés COVID.
Els qui es sotmeteren completament al protocol es convertiren en mig-andròides, humans semi-programats per la por i el condicionament estatal. No eren tan sols replicants artificials, com els de Blade Runner, però s’hi assemblaven per l’absència de voluntat pròpia.
Podien pensar, però no contradir-se a ells mateixos.
Podien sentir, però no desobeir les ordres internes del seu condicionament.
Es convertiren en un nou tipus d’humà: obedient, temerós, silenciat i turmentat; donç l’hi deixaren part de la seva empatia que els mantenia un sentiment contradictori amb el que eren obligats a fer.
La societat canvià en pocs mesos d’una democràcia fatigada a una tecnocràcia disciplinària. Un món que recordava 1984, però amb pantalles intel·ligents, satèl·lits, reconeixements facials, i algoritmes de control absolut.
Film de 1984 basat en la novel·la de George Orwell.
V. El gran secret: ATLES no era un invasor; era un senyal
Hi havia, però, una veritat que només coneixien les elits que havien pactat amb el “nou poder” a canvi del big data:
ATLES no era un atac. Era una visita. Un escaneig. Un inventari.
El planetoide enviava impulsos regulars, com si cartografiés l’activitat humana, recollint més dades de les obtingudes prèviament a l’intercanvi amb les elits traïdores, mesurant ressonàncies electromagnètiques i biològiques.
Els científics dissidents, ara ocults, descobrien que la presència d’ATLES alterava les estructures cerebrals més sensibles dels humans, provocant canvis subtils en la percepció, la memòria i el comportament.
La por que experimentava la població no era només psicològica pel seu desencís contradictori. Era induïda.
Per això les elits havien pactat: qui controlés ATLES controlaria la humanitat. I qui col·laborés amb els seus invasors —sigui qui sigui que hagués creat l’objecte— mantindria el poder quan el món es reestructurés.
VI. Els humans prescindibles
Amb el control social assegurat, es posà en marxa una altra fase:
− esterilitzacions “preventives” − polítiques de substitució demogràfica − desplaçaments massius − desaparicions discretes de col·lectius considerats “improductius”
Els ancians, els malalts, els pobres, els no alineats capturats, els crítics: tots esdevenien variables a gestionar.
Els qui refusaven la inoculació dels nous “escuts biològics” sols podien viure al marge i ocults als llocs mes insospitats. Els qui acceptaven sense pensar-ho eren convertits, lentament, en éssers programables. Un procés lent, incremental, irrebatible.
Va néixer així el Programa de Protecció Implantada (PPI), anunciat com a barrera definitiva contra qualsevol “emissió d’alta energia” procedent d’Atles 3IA.
Milions de persones van acceptar ser implantades amb nanodispositius “inerts i preventius” —segons el govern— o “elements de control híbrids” —segons els dissidents.
Amb el temps, els afectats van començar a perdre somnis, records, desitjos. Ja no eren conscients de les seves pròpies emocions: només rebien estímuls de sedació prefabricada, com animals domèstics, com guardians del seu propi captiveri. Però mantenien aquella petita porció d’empatia residual que el programa deixava per a convertir-los en miserables morals que els feia molt temorosos i fàcilment manipulables.
Així van néixer els Híbrids: humans que no volien obeir, però ja no sabien com deixar d’obeir. van desenvolupar un dolor profund, no físic, sinó existencial. Una por malaltissa que com a paràsit els tenia permanentment porugs; precisament allò que varen voler evitar al hibridar-se. Tecnologia incrustada no per ells, però ara part d’ells.
Conscients d’haver-se traït, però incapaços de revertir-ho, ni molt manco acceptar-ho.
Mapa del cartògraf otomà Piri Reis (1513) dibuixa dos elements cilíndrics ben al mig de l’oceà.
VII. Final: ATLES parla
En el moment en què ATLES superà el seu punt de captura definitiu i adoptà l’òrbita bessona, les emissions electromagnètiques del planetoide canviaren. Un patró repetitiu, matemàtic, digital.
Una seqüència que només els científics no domesticats van saber reconèixer:
no era un senyal natural. Era un missatge.
I el missatge, traduït, deia:
SOM AQUÍ DES DE FA TEMPS. ARA ÉS EL VOSTRE TORN D’ENTRAR A LA RESERVA.
Les elits somrigueren. La resta de la humanitat tremolà.
Perquè finalment s’entenia:
ATLES no venia a destruir-nos. Venia a registrar-nos. A integrar-nos en una estructura més gran, de la que seriem esclaus. A convertir-nos en una espècie catalogada, controlada i potencialment substituïble.
La distopia havia començat sense que una gran majoria ho percebés: no amb una invasió, sinó amb un inventari dels Big data facilitades per les elits finalment engolides pel nou sistema.
Un inventari de com va ser l’humà abans de la por la traïció i cobdícia d’uns pocs.
Informe científic revisat sobre l’objecte interestel·lar IA3/ATLAS (C/2025 N1)
Resum: L’objecte interestel·lar IA3/ATLAS presenta un conjunt inusual i coherent d’anomalies físiques, químiques i dinàmiques que desafien la classificació convencional. Observacions recents mostren un coma dominat per CO₂, presència evident de CN i emissió atòmica de níquel (Ni) amb escassa evidència d’Fe; una branca de polarització negativa molt profunda; variabilitat sobtada de brillantor; acceleracions no-gravitatòries; una trajectòria amb aproximacions seqüencials a diversos planetes i un període de rotació consensusat (~16,16 h). Aquest informe descriu de forma integrada totes les anomalies conegudes, discuteix interpretacions naturals i alternatives i recomana línies d’observació prioritàries.
0. Observació recent dels objectes interstellars i motius de la seva detecció tardana
En les darreres dècades, la detecció d’objectes interstellars que travessen el Sistema Solar —un fenomen que fins al 2017 es considerava estrictament hipotètic— ha experimentat un progrés sobtat i aparentment desproporcionat. Els casos confirmats fins ara són:
1I/ʻOumuamua (2017) – primer objecte interplanetari identificat amb una òrbita clarament hiperbòlica.
2I/Borisov (2019) – primer cometa d’origen interstellar amb coma i cua ben definides.
3I/ATLAS (2025) – objecte recentment detectat amb paràmetres dinàmics anòmals i comportament físic encara pendent d’interpretació.
Candidates preexistents no detectades en el seu moment (observacions retroactives suggereixen que altres intrusos interstellars podrien haver travessat el Sistema Solar sense ser identificats).
Aquesta successió ràpida —tres deteccions en menys d’una dècada després de segles d’observació astronòmica sistemàtica— planteja dues qüestions fonamentals:
Per què no en vèiem fins ara?
Què ha canviat en els darrers anys per permetre la identificació d’aquests objectes?
0.1. Limitacions tecnològiques històriques
Els objectes interstellars són, per naturalesa, difícils de detectar:
Tenen velocitats relatives molt altes (hiperbòliques), que els fan creuar el camp visual en períodes molt curts.
Sovint presenten albedos baixos —són foscos i reflecteixen poca llum.
No desenvolupen coma ni cua a menys que continguin volàtils actius.
La seva detecció exigeix cobertures de cel àmplies i observacions automatitzades capaces de distingir moviments no coherents amb objectes del Sistema Solar.
Abans de 2010, la major part dels programes de vigilància celeste estaven orientats a NEOs (asteroides potencialment perillosos), amb algoritmes optimitzats per trajectòries pròpies d’objectes lligats gravitacionalment al Sol. Un objecte hiperbòlic podia ser descartat com un error, o senzillament no ser catalogat.
0.2. El canvi de paradigma: sondes, surveys i algoritmes
Entre 2015 i 2025 s’han alineat diversos avenços que expliquen l’augment sobtat de deteccions:
a) Augment exponencial dels sistemes de rastreig automàtic
Catalitzats per iniciatives com ATLAS, Pan-STARRS, ZTF o Vera Rubin, aquests sistemes:
escanegen un percentatge del cel que abans era inabastable,
ho fan amb major freqüència,
i detecten objectes molt més tènues.
Això permet identificar amb mes antelació objectes abans invisibles, especialment aquells foscos o petits.
b) Nous algoritmes d’identificació orbital
Des de 2017 es van incorporar sistemes capaços de:
detectar comportaments que no encaixen amb òrbites keplerianes estàndard,
classificar trajectòries hiperbòliques sense descartar-les,
fer retropropagacions orbitals amb correccions relativistes i turbulències de radiació.
Aquests algoritmes permeten distingir que un objecte no està lligat al Sol en poques hores, cosa impensable fa només una dècada.
c) Millores en els detectors físics
La combinació de CCDs d’última generació, telescopis robotitzats i un increment en la profunditat de magnitud observable (fins a ~23 mag per surveys àgils) permet identificar objectes:
més petits,
més ràpids,
més llunyans,
i amb menys reflexió.
Sense aquestes millores, tant ʻOumuamua com 3I/ATLAS haurien quedat invisibles.
0.3. Una població d’objectes més abundant del que es preveia
Els models clàssics assumien una densitat d’objectes interstellars molt baixa. Però les noves deteccions suggereixen que:
el mig interplanetari està ple d’objectes expulsats de sistemes joves,
el Sistema Solar travessa regions de la galàxia amb densitats fluctuants,
la taxa real de pas d’objectes podria ser d’un cada 1–2 anys, no un cada segle.
És possible que sempre n’hi hagi hagut molts, però fins ara érem pràcticament cecs per detectar-los.
0.4. El cas de 3I/ATLAS i el motiu de la seva detecció
La detecció de 3I/ATLAS encaixa perfectament en aquesta nova capacitat observacional:
Exigent en magnitud, però dins del límit dels surveys actuals.
Amb una trajectòria molt inclinada que facilita la diferència de moviment respecte del fons estel·lar.
Amb característiques físiques anòmales que el fan més detectable en banda visible i infraroja.
En altres paraules: si 3I/ATLAS hagués passat el 2005, hauria estat invisible.
0.5. Conseqüència per al present treball
Aquesta nova sensibilitat explica per què podem:
comparèixer diversos objectes interstellars amb dades físiques i orbitals rigoroses,
interpretar coherències i anomalies comunes,
establir un marc comparatiu que abans era impossible,
i proposar hipòtesis físiques, dinàmiques o tecnològiques que abans no es podien validar.
1. Introducció i objectiu
IA3/ATLAS (C/2025 N1) és el tercer objecte interestel·lar confirmat conegut. Des del seu descobriment s’ha convertit en un objecte de seguiment intensiu per la comunitat astronòmica. L’objectiu d’aquest treball és presentar de manera integrada totes les observacions rellevants fins avui, definir amb precisió les anomalies detectades, valorar explicacions naturals plausibles i dictaminar quins passos observacionals són imprescindibles per resoldre les incògnites.
2.1 Composició del coma: CO₂ dominant i abundància relativa d’espècies volàtils
Les observacions infraroges amb JWST NIRSpec han mostrat que el coma està clarament dominat per diòxid de carboni (CO₂). La relació CO₂/H₂O mesurada (≈ 8,0 ± 1,0) és extremadament alta en comparació amb la majoria de cometes del Sistema Solar, i col·loca IA3/ATLAS entre els casos més rics en CO₂ coneguts. Aquesta mesura és robusta i indica o bé un nucli intrínsecament ric en CO₂ o una superfície amb ices exposades i fortament processades.
2.2 Presència i perfil radial de CN (cianur) i detecció de níquel atòmic (Ni)
Espectroscòpia integral (IFU) amb Keck II / KCWI confirma emissions de CN i també línies atribuïbles a Ni atòmic; el perfil radial mostra que Ni està més concentrat a prop del nucli mentre que CN és més difús. Aquest patró químic (CN notable + Ni sense la corresponent presència d’Fe observable en les mateixes proporcions) és atípic per a cometes coneguts i ha encès el debat sobre possibles mecanismes de formació o processament (per exemple, compostos de carbonil de Ni o estrats químics).
Mesuraments polarimètrics (VLT i altres instruments) mostren una branca negativa de polarització molt marcada (mínim aproximat –2,7% a petits angles), amb una corba d’inversió amb propietats no vistes en la majoria d’asteroides o cometes previs. Això suggereix pols amb propietats òptiques, morfologies o estructura (per exemple, partícules poroses, fractals o compòsits exòtics) no usuals.
2.4 Aspecte morfològic: anti-tail / jets sunward i aparent absència de cua clàssica visible
Imatges d’alta resolució mostren estructures de coma asimètriques i components amb direcció cap al Sol (anti-tail o jets sunward), i en alguns moments la cua de pols no és òbviament extensa quan s’esperaria. Algunes interpretacions expliquen aquesta morfologia per una geometria d’observació (veure la cua “de cap per avall”) o per emissió dominada per fragments volàtils (CO₂) i per partícules molt petites; altres observadors recorden que la morfologia no és la típica d’un cometa “estàndard”.
2.5 Variabilitat fotomètrica: flaring i resposta de la brillantor
S’han registrat episodis d’increment sobtat de brillantor (flaring) i canvis ràpids en la fotometria, que poden correspondre a exposició de capes noves, fracturació superficial o emissions dirigides (jets). Aquestes variacions s’han correlacionat en part amb l’activitat espectroscòpica.
2.6 Acceleracions no-gravitatòries i desviacions orbitals menors
Anàlisis astromètriques detecten una acceleració no explicada totalment per forces gravitacionals; models consideren outgassing anisotròpic com a explicació possible, però la magnitud i l’orientació d’algunes derivades no encaixen fàcilment amb un model senzill de jets isotrops o amb pressió de radiació convencional. Un treball recent ofereix alternatives i modelatges per aquestes acceleracions, incloent hipòtesis naturals (alts factors área/massa, materials extremadament porosos) i l’exploració de models no-convencionals.
2.7 Dinàmica orbital i aproximacions seqüencials a planetes (pattern de “passes”)
L’òrbita d’IA3/ATLAS és hiperbòlica i travessa la regió interior del Sistema Solar realitzant aproximacions successives que inclouen Júpiter, Mart i una aproximació rellevant a la Terra (data estimada cap al 19 de desembre de 2025 segons solucions orbitals). La successió i geometria d’aquests passos han estat descrites com “ordenades” per alguns investigadors; estadísticament no són impossibles, però sí criden l’atenció i proporcionen múltiples oportunitats per a observacions detallades.
Observacions radio (MeerKAT) han detectat línies d’OH (1665/1667 MHz), un marcador típic de l’activitat cometària (dissociació de H₂O), reforçant la interpretació que hi ha outgassing natural i químic —això contrasta amb hipòtesis purament “no-cometàries” i aporta una peça important a la naturalesa natural del fenomen.
2.9 Rotació mesurada i estat de rotació estable (~16,16 h)
Diversos conjunts de dades fotomètriques (TESS, xarxes de telescopis professionals i estudis dedicats) han derivat un període de rotació consistent d’aproximadament 16,16 ± 0,01 hores amb una amplitud de llum petit-moderada (~0,2–0,3 mag). Això indica que, malgrat la coma i l’activitat, s’ha pogut mesurar un senyal rotacional relativament estable. Algunes anàlisis han suggerit una disminució de l’amplitud amb l’increment de l’activitat (més oculta pel coma).
2.10 Propietats tèrmiques i inèrcies no concordants
Mesures termals i modelatges indiquen canvis de temperatura i comportament tèrmic que no concorden perfectament amb la massa estimada i amb la composició superficial sistèmica, apuntant a una inèrcia tèrmica baixa o a una estructura interna porosa/no homogènia. Aquestes propietats encaixen amb alguns atributs d’objectes altament processats per radiació còsmica.
3. Interpretacions possibles (valoració crítica)
3.1 Explicacions naturals robustes
Moltes observacions poden encaixar en models naturals si es consideren factors com:
Processament per raigs còsmics galàctics (GCR) sobre escorces superfícies durant llargs períodes, que podria explicar una escorça orgànica processada i la riquíssima presència de CO₂ (o bé formació pròpia pròxima a la “CO₂ snowline” en el disc protoplanetari d’origen).
Estratificació química en el nucli (capes amb diferent composició) que allibera espècies diferents en moments diferents (explcant CN, Ni, CO₂).
Jets anisotròpics i geometria d’observació que poden fer desaparèixer o “amagar” la cua de pols depenent del punt de vista.
Les dades recents (OH radio) reafirmen que hi ha outgassing natural actiu.
3.2 Hipòtesis alternatives i per què apareixen
L’acumulació simultània d’anomalies —CO₂ dominant, HCN/cianur notori, Ni sense Fe, polarització extremadament negativa, acceleracions incompletament explicades— és la raó per la qual alguns investigadors (minoritaris) consideren oberta la hipòtesi d’un origen no completament natural (per exemple: processament extrem d’origen no-geofísic, mecanismes de outgassing exòtics, o —hipòtesi més especulativa— un dispositiu tecnològic). Cal subratllar que no existeix evidència directa pública d’un artefacte intel·ligent en IA3/ATLAS; la comunitat científica majoritària tendeix a buscar explicacions naturals abans de declarar artificialitat.
Espectroscòpia d’alta resolució centrada en línies de Ni, Fe, CN, CO, CO₂ i H₂O per quantificar ràtios i seguiment temporal.
Polarimetria repetida per estudiar variacions amb angle de fase i correlació amb l’activitat.
Monitoratge radio (OH, altres radicals) per mesurar la producció d’aigua i validar taxes d’outgassing.
Campanyes fotomètriques coordinades per seguir el període rotacional i buscar canvis en l’amplitud que revelin estructura interna o torques de jets.
Modelatge termomecànic integrat (inèrcia tèrmica, porositat, resposta a GCR) per reproduir la combinació d’anomalies.
5. Conclusions
La detecció d’objectes amb trajectòries hiperbòliques —abans sistemàticament descartades com a errors de mesura o cometes pertorbats— s’ha convertit avui en un dels indicadors més valuosos de possibles visitants interestel·lars. Aquest canvi de paradigma respon a tres factors principals: (1) l’evolució tecnològica dels sistemes de vigilància celeste, que ara permet identificar moviments ultra-ràpids i fora dels patrons habituals; (2) la revisió profunda dels models teòrics, que fins fa poc infraestimaven dràsticament la quantitat de material sòlid expulsat d’altres sistemes planetaris; i (3) el reconeixement, arran de ‘Oumuamua i Borisov, que aquests objectes no sols existeixen, sinó que són més freqüents del que es pensava.
IA3/ATLAS és, a hores d’ara, l’objecte interestel·lar amb la combinació més complexa i nombrosa d’anomalies observades. Les dades més robustes (CO₂ dominant, deteccions de CN i Ni, polarimetria negativa, rotació mesurada i detecció d’OH per radio) donen suport a la interpretació d’un cometa interestel·lar actiu però altament atípic. Encara que les explicacions naturals —especialment el processament per raigs còsmics i l’heterogeneïtat química— poden explicar moltes característiques, la suma dels fenòmens exigeix prudència i intensificació del seguiment. Només amb dades addicionals i anàlisi multidisciplinar podrem decidir si la naturalesa d’IA3/ATLAS és completament natural o si exigeix reinterpretacions més radicals.
Bibliografia (selecció prioritària — llistada amb referències accessibles)
Cordiner, M. A., Roth, N. X., Kelley, M. S. P., et al. 2025. JWST detection of a carbon dioxide dominated gas coma surrounding interstellar object 3I/ATLAS. arXiv:2508.18209.
Hoogendam, W. B., et al. 2025. Spatial profiles of 3I/ATLAS CN and Ni outgassing from Keck/KCWI integral field spectroscopy. arXiv:2510.11779.
Gray, Z., Bagnulo, S., Borisov, G., et al. 2025. Extreme negative polarisation of new interstellar comet 3I/ATLAS. arXiv:2509.05181.
Neukart, F. 2025. Non-Gravitational Acceleration in 3I ATLAS (discussion and modelling). arXiv:2511.07450.
MeerKAT radio team reporting / press coverage (2025). Detection of OH lines from 3I/ATLAS; MeerKAT observations confirm cometary outgassing. (coverage summarised in Wired / outlets).
Santana-Ros, T., et al. 2025. Temporal evolution of the third interstellar comet 3I/ATLAS — photometry and rotational light curve (spin period ≈ 16.16 ± 0.01 h). A&A / arXiv.
Public summaries and synthesis articles (The Guardian, LiveScience, etc.) for context on discovery and public datasets.
La reducción alcanza todos los sectores y todas las islas salvo Formentera, mientras el Govern impulsa nuevas acciones contra el fraude laboral y refuerza la prevención.
Palma, 24 de noviembre de 2025. La siniestralidad laboral en Baleares ha descendido un 9,6 % respecto al mismo periodo de 2024, según los datos analizados hoy durante la sesión de la Comisión Consultiva Tripartita de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social, presidida por la consellera de Trabajo, Función Pública y Diálogo Social, Catalina Cabrer. La reunión ha contado con la participación de representantes de la Administración, la patronal y los sindicatos, así como de la directora general de Trabajo y Salud Laboral, María Luz Moreno, el director del IBASSAL, Óscar Paz, y la directora del SOIB, María Luján Olivera.
Entre los meses de julio, agosto y septiembre —el periodo de mayor actividad económica— se han registrado más de 1.200 accidentes menos que el año anterior. Los datos acumulados de enero a septiembre confirman una tendencia continuada a la baja desde 2022, con un descenso global del 28 % en tres años, lo que refuerza la eficacia de las políticas preventivas aplicadas y la coordinación entre Administración y tejido productivo.
Descenso generalizado por islas y sectores
Mallorca registra una reducción del 8,36 %, mientras que Menorca alcanza un notable descenso del 12,15 %. Ibiza protagoniza el mayor avance, con una bajada del 42,19 %, situándose muy por debajo de los niveles de los últimos años. Formentera, por el contrario, experimenta un ligero repunte dentro de la variabilidad lógica de un mercado laboral de menor tamaño.
Por sectores, la caída de accidentes es también generalizada:
Construcción: –5,95 %
Agricultura: –8,20 %
Industria: –9,85 %
Servicios: –9,97 % Dentro de este último, la hostelería destaca con un descenso del 11,46 %, consolidando un comportamiento positivo en uno de los motores económicos del archipiélago.
En cuanto a los accidentes mortales, Baleares mantiene la misma cifra que en 2024, con seis siniestros, tres de ellos in itinere.
Avances contra el fraude laboral
La consellera Cabrer ha destacado los efectos del Primer Plan de Choque de Lucha contra el Fraude en la Contratación, que ha permitido transformar:
158 contratos temporales en indefinidos
1.096 fijos discontinuos en contratos indefinidos
A estas cifras se suman las actuaciones ordinarias de la Inspección de Trabajo, con la revisión de 1.852 contratos, de los cuales 223 temporales y 1.088 fijos discontinuos han pasado también a ser indefinidos.
En materia de prevención de riesgos laborales, los controles relacionados con la exposición a altas temperaturas han aumentado un 11 %, pasando de 3.627 a 4.036 inspecciones. También han crecido las actuaciones de investigación de accidentes leves, graves y enfermedades profesionales, así como las denuncias en materia de relaciones laborales, que ascienen a 1.644, frente a las 1.621 del año pasado.
Más inspecciones del IBASSAL y campañas reforzadas
El IBASSAL ha intensificado su actividad durante 2025, con 1.569 visitas que han alcanzado a 3.050 empresas y 23.586 trabajadores. Entre las campañas más destacadas figuran:
Construcción: 696 visitas, 1.245 empresas y 5.824 trabajadores
Amianto: 94 visitas, 289 empresas y 1.406 trabajadores, junto a la revisión de 237 planes de trabajo
Olas de calor: 156 visitas, implicando a 499 empresas y 6.441 trabajadores
La consellera Cabrer ha subrayado que estos datos evidencian “el compromiso firme del Govern para seguir reduciendo la siniestralidad laboral y garantizar entornos de trabajo seguros, saludables y con condiciones dignas para todos los trabajadores y trabajadoras de las islas”.
El Ajuntament de Palma acumula más de un millón de euros en inversiones en el barrio y prevé superar los tres millones en 2026 con nuevas actuaciones.
Palma, 24 de noviembre de 2025. El alcalde de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha visitado este lunes la plaza Gomila y la avenida Joan Miró, dos espacios recientemente renovados dentro del Plan Renove de El Terreno. Según ha detallado el primer regidor de Cort, la inversión acumulada en mejoras en este barrio asciende ya a 1.095.539 euros y superará los tres millones el próximo año con las actuaciones proyectadas para 2026.
Martínez Llabrés ha subrayado que este plan forma parte de la estrategia municipal para “revitalizar los barrios, mantenerlos limpios y seguros, y garantizar la renovación de aceras, calles y mobiliario urbano”. En este sentido, ha lamentado que El Terreno “ha sido un barrio históricamente abandonado”, y ha asegurado que el Ajuntament está atendiendo una reivindicación vecinal pendiente durante décadas.
La visita, en la que también han participado la regidora de Infraestructuras, Accesibilidad y Polígonos Industriales, Belén Soto, y el coordinador general del área, Juanjo Lemm, ha servido para detallar las mejoras ya ejecutadas y las previstas para 2026. En la plaza Gomila y la calle Germans Schembri, las obras han contado con un presupuesto de 155.711 euros e incluyen renovación de pavimentos, instalación de jardineras y soterramiento de tendidos aéreos.
En la avenida Joan Miró, entre plaza Gomila y la calle de la Pedrera, se han ampliado aceras y renovado baldosas para mejorar la accesibilidad, además de soterrar el cruce eléctrico aéreo. También se han plantado nuevos árboles para generar zonas de sombra. Esta intervención ha supuesto una inversión de 221.500 euros.
El Ajuntament también ha ejecutado actuaciones complementarias, como la sustitución por tecnología LED de casi 400 puntos de luz —con una inversión de 284.328 euros—, y la rehabilitación integral del Parc de la Quarentena, que ha recuperado zonas de juego, iluminaciones ornamentales y elementos patrimoniales del recinto con una inversión superior a 226.200 euros.
En estos momentos continúan las obras en la calle s’Aigua Dolça, donde se están renovando aceras y creando otras nuevas con un presupuesto de 208.000 euros.
El próximo año, el Plan Renove incluirá proyectos de remodelación en las calles Robert Graves (750.000 euros), Pedrera (350.000 euros) y El Polvorí (900.000 euros). Con estas actuaciones, el Ajuntament de Palma habrá invertido más de tres millones de euros en El Terreno en tres años, consolidando un proceso de transformación urbana que busca mejorar la calidad de vida de los residentes.
La UIB obtiene el máximo reconocimiento nacional por las patentes LIT-CONTROL®, mientras que su OTRI suma también el galardón Rookie a la Transferencia del Conocimiento.
Palma, 21 de noviembre de 2025. La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha sido distinguida con el prestigioso Premio Nacional a la «Patente con mayor repercusión» en la cuarta edición de los Premios IPFEST 2025, celebrada ayer en el espacio Central Studios de Binissalem. El reconocimiento ha recaído en el Dr. Félix Grases por su destacada familia de patentes que han dado lugar a los productos LIT-CONTROL®, una línea de complementos alimenticios y un medidor de pH urinario diseñados para prevenir y tratar los cálculos renales mediante el control del pH. Todos estos desarrollos han sido licenciados a la empresa Devicare SL.
La UIB también ha celebrado un segundo reconocimiento de ámbito nacional: Lorena Vela, directora de la Oficina de Transferencia de Resultados de Investigación (OTRI), ha recibido el Premio Rookie, que distingue la trayectoria emergente más destacada en transferencia del conocimiento.
Más de 150 personas asistieron al certamen, que por primera vez ha integrado la ceremonia nacional de los Premios a la Transferencia del Conocimiento promovidos por las OTRI de toda España. La UIB, a través de su propia OTRI, fue además la encargada de conceder los galardones regionales del IPFEST Baleares.
Los premiados en las categorías autonómicas fueron:
Premio a la Patente con mayor repercusión: Dr. Fèlix Grases, por las patentes LIT-CONTROL®. Premio Divulgación: Adrián García, por su canal «El físico barbudo». Premio conCIENCIA: ADEC, proyecto de didáctica de las ciencias experimentales en primaria. Premio Scale Up: Meteoclim. Premio Impulso: Dra. Marta Monjo. Premio Startup Universitaria: DatOp Clever Optimization. Premio Da Vinci: Dr. Manuel Calvo.
La gala concluyó con un cóctel profesional centrado en el networking, que permitió estrechar vínculos entre investigadores, empresas colaboradoras y equipos de transferencia de la UIB, reforzando el compromiso común con la innovación y la excelencia científica.
La Fundación Barceló celebra el galardón otorgado a su fundador por una trayectoria dedicada a impulsar proyectos solidarios de alto impacto social.
Palma, 23 de noviembre de 2025. La Fundación Barceló ha expresado su profundo orgullo tras el reconocimiento otorgado a su fundador, Gabriel Barceló, distinguido con el Premio a la “Iniciativa Filantrópica” de los X Premios AEF (Asociación Española de Fundaciones). Este galardón se concede a personas que, con recursos propios, impulsan fundaciones sostenibles, relevantes y transformadoras para la sociedad.
Empresario de referencia en Baleares y cofundador del Grupo Barceló, Gabriel Barceló ha dedicado su vida a promover iniciativas centradas en el desarrollo social, la educación y la mejora de las condiciones de vida de colectivos vulnerables. Su visión humanista y su compromiso con la dignidad de las personas han guiado la misión de la Fundación desde su creación.
Bajo su liderazgo, la Fundación Barceló se ha consolidado como un motor de transformación global, con cerca de 2.000 proyectos desarrollados en más de 45 países, de los que se han beneficiado más de 4 millones de personas. La inversión acumulada supera los 57 millones de euros, destinados a ámbitos esenciales como la salud, la educación, el acceso a agua segura y el desarrollo económico sostenible.
Una parte fundamental de su legado se ha centrado en América Central y en África, especialmente en países como Etiopía, Kenia, Tanzania y Uganda, donde la Fundación ha impulsado durante la última década proyectos estratégicos para mejorar los sistemas educativos, reforzar la atención sanitaria y generar nuevas oportunidades económicas para las comunidades más desfavorecidas.
La Fundación Barceló ha transmitido su enhorabuena y su agradecimiento por este reconocimiento, subrayando que el ejemplo y liderazgo de Gabriel Barceló continúan inspirando el trabajo diario de la institución en la construcción de un futuro más justo, humano y solidario.
El nuevo Decreto se presenta esta semana en las diferentes Mesas sectoriales con el objetivo de implantar el programa en el curso 2026-2027.
Palma, 23 de noviembre de 2025. La Conselleria de Educació i Universitats ha presentado este viernes en la Mesa Sectorial de Educación el proyecto de Decreto que regulará el nuevo Programa de Excelencia en el Bachillerato (PEB), una iniciativa pionera en las Illes Balears destinada a ofrecer una formación más profunda, exigente y especializada a los alumnos con alto rendimiento académico.
El programa nace con el propósito de atender de manera específica a los estudiantes que, durante la educación secundaria obligatoria, han demostrado una notable motivación y capacidad para profundizar en ámbitos científicos, tecnológicos, humanísticos o artísticos. El PEB pretende conciliar la enseñanza generalista del bachillerato con itinerarios de alta exigencia académica, poniendo el acento en el talento, el pensamiento crítico y la preparación para estudios universitarios de alto nivel.
El futuro Decreto prevé que este programa pueda impartirse tanto en centros de excelencia, institutos públicos dedicados íntegramente al PEB, como en aulas de excelencia dentro de institutos ordinarios. Para favorecer la especialización, se contempla la posibilidad de que los alumnos obtengan dos modalidades de Bachillerato simultáneamente —Ciencias y Tecnología / Humanidades y Ciencias Sociales— cursando algunas materias en línea y desarrollando una metodología orientada a la investigación, el análisis y la competencia digital.
Para acceder al PEB, los estudiantes deberán haber superado todas las materias de la ESO y haber cursado Matemáticas B. En el caso de la modalidad científica, será necesario haber cursado Física y Química. Tendrán prioridad aquellos alumnos que hayan obtenido el Premio Extraordinario de la ESO o que acrediten calificaciones excelentes. Asimismo, el profesorado del programa será seleccionado mediante procesos específicos que garanticen alta cualificación y méritos académicos, reforzando la calidad del proyecto.
El Decreto establece también mecanismos de evaluación y seguimiento que permitirán asegurar la excelencia pedagógica y el correcto desarrollo del programa.
Este anuncio marca el primer paso para la implantación del PEB en el curso 2026-2027, una medida ya anticipada por el conseller Antoni Vera durante su visita al instituto San Mateo de Madrid, un centro que acumula más de 14 años de experiencia en programas de alto rendimiento académico.
Tras pasar esta mañana por la Mesa Sectorial de Educación, el Decreto será presentado esta tarde en la Mesa de los Docentes, mientras que mañana se expondrá ante la Mesa de Diálogo Permanente con Directores y Asociaciones de Directores. El miércoles será el turno de la Mesa de la Enseñanza Privada Concertada y de la Mesa de Diálogo Permanente con las Familias del Alumnado.
Con esta iniciativa, el Govern de las Illes Balears reafirma su apuesta por una educación de calidad basada en la excelencia, la especialización y la atención al talento, ofreciendo a los jóvenes nuevas oportunidades para afrontar con solvencia los retos académicos y profesionales del futuro.
La obra obtiene 3.000 euros en metálico y otros 3.000 para actuar en la Fira B! y en el Teatre Principal de Palma. El segundo premio recae ex aequo en La Vaca Company y la compañía Ínsula.
Palma, 23 de noviembre de 2025. El Certamen de Creación Teatral Joven Art Jove, organizado por el Instituto Balear de la Juventud (IBJOVE), ya tiene obra ganadora: Sacrificció, de la compañía mallorquina JATOVital, que se ha alzado con el primer premio gracias a una propuesta escénica que el jurado ha valorado como “rompedora y perturbadora”. El galardón incluye 3.000 euros en metálico y otros 3.000 euros destinados a dos actuaciones: una en la Fira B!, organizada por el Institut d’Estudis Baleàrics, y otra en el Teatre Principal de Palma.
La final del certamen tuvo lugar este sábado en el Teatre Municipal Maruja Alfaro (Mar i Terra) de Palma, en un acto al que asistió el director del IBJOVE, Tomàs Amer, y donde se anunciaron también los dos segundos premios ex aequo. Las obras reconocidas han sido Chin chín, de la compañía menorquina La Vaca Company, y A la colònia penal, de la mallorquina Ínsula, que recibirán 1.500 euros cada una.
El jurado, presidido por la dramaturga y directora Marga Arrom, e integrado por Victoria Vergés, Bernat Molina, Camila Grigera y Àngela Tortajada —estas dos últimas ganadoras de la edición 2023—, destacó la alta calidad de las tres propuestas finalistas y la dificultad de alcanzar un veredicto unánime. Durante la final, cada compañía presentó un fragmento de entre 20 y 30 minutos con el acompañamiento artístico del dramaturgo Bernat Molina.
La obra vencedora, Sacrificció, es una pieza firmada e interpretada por Lluís Sánchez Oliver, con dirección colaborativa y diseño de iluminación de Marina Coll. Se trata de un ritual escénico concebido como una experiencia inmersiva y simbólica que ahonda en las turbulencias de la pubertad desde un lenguaje físico y emocional.
Las otras dos piezas premiadas también sobresalieron por su fuerza conceptual. A la colònia penal, dirigida por Jan Marsol, propone una adaptación libre de Kafka interpretada por Karen Codina, Sabrina Frías y Marina Lapiedra, donde se revisitan las estructuras de poder y los mecanismos de violencia desde un prisma de absurdo teatral. Por su parte, Chin chín, escrita, dirigida e interpretada por Annët Batlles, plantea una tragicomedia de estética onírica que disecciona dinámicas familiares y sociales a través de un lenguaje escénico disruptivo.
El Certamen de Creación Teatral Joven Art Jove, que cuenta con la colaboración del Ayuntamiento de Palma, consolida así su apuesta por abrir espacio a las nuevas voces del panorama teatral balear y apoyar su profesionalización mediante premios, residencias y circuitos de exhibición.
