Aquesta proposta vol posar en valor per una banda el que va ser Taller LLunàtic: col·lectiu mallorquí que aplegà un grup d’escriptors i sobretot d’artistes plàstics englobats dins del moviment Nova Plàstica Mallorquina que, a més de ser amics, compartien el doble propòsit de rebentar la cultura oficial del tardofranquisme i d’homologar l’art que es feia a Mallorca amb el d’arreu del món. Inicià la seva activitat el 1976. Els membres del Taller Llunàtic eren creadors experimentals, transgressors, iconoclastes, d’un talent rabiós.

La majoria tengueren el mèrit de mantenir-se únics i singulars tot i participar en mil i una aventures comunitàries. En concret la proposta mostrarà una sèrie de cartells serigràfics de l’artista Bartomeu Cabot, l’integrant més longeu de Taller Llunàtic. Per una altra banda la proposta també vol visibilitzar i donar importància a la figura del col.lector en aquest cas del també artista Doctor Morey, que al llarg dels anys a recuperat part del llegat de Taller Llunàtic. 

«Durant més de 30 anys, visc amb l’obsessió malaltissa de col·leccionar i recopilar, tot el possible, d’allò relacionat amb la generació que s’inicià als anys 70 a Mallorca. En especial m’interessa la seva autoproducció gràfica, llibres, manifestos, cartells, postals, fotos, vídeos, etc. Aquell període ha estat denominat com ‘Nova Plàstica a Mallorca’, ‘La Jove Plàstica Mallorquina’ o ‘Pintura Jove a Mallorca’ (*).

Un estudi rigorós en la dimensió que es mereix, no ha sortit a la llum encara. Bartomeu Cabot, citat dins aquest fenomen, és un cas excepcional, inservible com a model de l’etiqueta. A primera fila del seu taller de serigrafia, creat junt amb Joan Palou l’octubre de 1975, aviat es convertí en clau per aglutinar gent perquè participàs en múltiples accions creatives, violentes i desagradables, sota el denominador comú de ‘Taller Llunàtic’.

El col·lectiu ‘Taller Llunàtic’ acaba amb la ruptura, entre Bartomeu Cabot i Josep Albertí, el 2019 (**). En el trajecte des del 1975, baixaren en estacions diferents els passatgers; Pere Aeroplà, Miquel Barceló, Pere Miquel Gelabert, Sara Gibert, Jaume Gual, Damià Ferra-Ponç, Mercedes Lagüens, Pep Maür Serra, Lluís Maicas, Biel Mesquida, Joan Palou, Alfons Sard, Jaume Sastre, Andreu Terrades, Steva Terrades, Àngel Terron, i Andreu Vidal.

Personalment, ha estat enriquidor tractar amb Cabot, en l’àmbit artístic i formació documental. Com un puta col·leccionista que soc, sempre he pogut ficar-me al seu arxiu de tresors, que representen una de les més importants revolucions d’expressió artística dins i fora de l’àmbit de les nostres Illes.