spot_img
Inicio Blog Página 103

Es Carnatge, de vertedero de Palma a un paraíso natural

Es Carnatge, de vertedero de Palma a un paraíso natural

Entre la historia y la naturaleza, Es Carnatge, en la bahía de Palma, destaca como un espacio singular de la isla. Con un pasado marcado por actividades insalubres y un presente como Área Natural de Especial Interés, este enclave combina vestigios arqueológicos, playas fósiles y un paisaje árido que guarda secretos de miles de años.

Palma, 1 de enero de 2025. Es Carnatge, ubicado entre las barriadas del Coll d’en Rabassa y Can Pastilla, es un enclave costero que combina historia, patrimonio y un paisaje singular. Conocido como un lugar “maldito” debido a las actividades insalubres que allí se llevaron a cabo durante el siglo XIX y parte del XX, hoy en día es un Área Natural de Especial Interés (ANEI) que alberga una riqueza geológica, paleontológica y ecológica única en la bahía de Palma.

Un pasado marcado por la degradación

El nombre Es Carnatge proviene de la actividad que se desarrollaba en este lugar desde finales del siglo XIX hasta 1959: la eliminación y el aprovechamiento de animales muertos. Aprovechando su proximidad al mar, se construyó un carnatger donde se desollaban los cuerpos de ganado fallecido. Las pieles se utilizaban para la fabricación de diversos productos, mientras que los huesos servían para elaborar jabón. Los restos que no tenían utilidad eran arrojados al mar, generando malos olores que provocaron quejas constantes de los vecinos.

Esta actividad convirtió la zona en un lugar tabú, asociada con suciedad y rechazo. Incluso la cala Pudent, situada en el sector occidental del litoral, debe su nombre al olor a putrefacción de la posidonia acumulada en sus orillas, un fenómeno natural que, en este caso, acentuó la fama de Es Carnatge como un área marginal.

Historia arqueológica y paleontológica

Aunque Es Carnatge es conocido por su pasado reciente, la zona cuenta con una historia mucho más antigua. Se han encontrado vestigios de actividad humana que datan de la época musulmana (siglos IX al XII d.C.), incluyendo restos de una noria y cerámica decorada, que sugieren la existencia de una explotación agrícola.

En los años sesenta, se hallaron fragmentos de cerámica púnica, un anzuelo de cobre y los restos de una pequeña cueva de enterramiento prerromano. Estos hallazgos han permitido a los investigadores trazar la evolución histórica de la zona, desde sus primeros asentamientos hasta la época contemporánea.

Sin embargo, lo que más destaca son los depósitos fósiles del Pleistoceno Superior, que han convertido a Es Carnatge en un área de gran interés geológico y paleontológico. Los fósiles encontrados aquí han ayudado a estudiar la evolución climática y geológica de Mallorca.

Degradación y recuperación

Tras el cese de las actividades insalubres en 1959, Es Carnatge quedó abandonado. A lo largo de las décadas, sufrió una intensa degradación debido a la instalación de una base militar, un campo de tiro y una central eléctrica, además de su proximidad al Aeropuerto de Palma. Estos factores, junto con actos vandálicos y el abandono de su histórica casa, llevaron al deterioro del área.

En 1993, el Ayuntamiento de Palma adquirió los terrenos y, posteriormente, cedió su gestión a la Comunidad Autónoma para su conservación. Aunque se planificaron megaproyectos como un jardín botánico y un acuario, estos nunca se llevaron a cabo. En 2003, se construyó un paseo costero con acceso para ciclistas y peatones, conectando Cala Gamba y Cala Estància, y mostrando las antiguas canteras de marés que también forman parte del paisaje.

Vertido de aguas residuales a 600 metros de la playa de Ciudad Jardín, Es Coll d’en Rabassa, Palma, Mallorca. Año 2003

Es Carnatge fue declarado Área Natural de Especial Interés (ANEI) debido a su riqueza geológica y paleontológica. Este enclave presenta un escalón rocoso de escasa altura, playas fósiles y una vegetación característica del Mediterráneo. Entre las especies más destacadas se encuentran el gatovel y la estepa de flor blanca, junto con higueras y tamaricáceas.

El fondo marino, a pesar de la contaminación y urbanización cercana, conserva una gran diversidad biológica. Aunque el baño no es recomendable en Es Carnatge, las playas cercanas, como Ciutat Jardí o Cala Estància, ofrecen mejores condiciones.

Curiosidades y leyendas

  1. El fantasma de los animales: Algunos vecinos antiguos cuentan que, en las noches más tranquilas, se escuchaban ruidos provenientes del antiguo carnatger, como si los animales sacrificados regresaran al lugar.
  2. Cala Pudent: Aunque su nombre tiene connotaciones negativas, la cala es un espacio tranquilo que, debido a su difícil acceso, mantiene un carácter semi-virgen.
  3. La cueva prerromana: Aunque casi destruida, su base circular sigue siendo un testimonio de los primeros habitantes de la isla.
  4. El gasoducto submarino: Frente a Es Carnatge se encuentra la entrada del gasoducto marino que conecta Mallorca con la península, un contraste entre historia antigua y tecnología moderna.

    A pesar de su historia de abandono y degradación, Es Carnatge ha logrado conservar un carácter único. Su paisaje árido, con vistas espectaculares de la bahía de Palma y su importancia científica, lo convierten en un lugar especial dentro del entorno de la ciudad. Este rincón, marcado por siglos de actividades humanas, es hoy un recordatorio de la relación entre el desarrollo y la conservación de nuestro patrimonio natural.

    Fuentes:
    UEP!: ES CARNATGE (breve reseña histórica).
    Es Carnatge

    LA PALMESANA MAGAZINE

Cort entrega las Medallas de Oro de la Ciudad

Palma rinde homenaje a la medallista olímpica Juana Camilión

El Salón de Plenos de Palma ha acogido hoy la entrega de las Medallas de Oro de la Ciudad 2024, un acto central de la Festa de l’Estendard. Este reconocimiento ha premiado a personas y entidades por su destacada contribución al progreso social, cultural, económico y deportivo de la capital balear.

Palma, 31 de diciembre.- El Salón de Plenos ha acogido hoy la entrega de las Medallas de Oro de la Ciudad del año 2024, un acto que se enmarca dentro de las celebraciones de la Festa de l’Estendard.

El alcalde de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha destacado el “esfuerzo, dedicación y compromiso” de los galardonados, subrayando que su contribución a lo largo de los años ha sido esencial “para el progreso de nuestra ciudad y de nuestra sociedad”. Según el primer edil, los premiados este año “son un claro ejemplo de lo que significa ser ciudadanos ejemplares, personas y entidades que, desde diferentes ámbitos como el social, económico, cultural o deportivo, han trabajado por el bienestar de nuestra comunidad”.

Premiados con las Medallas de Oro 2024:

  • Revista cultural IN PALMA
    Fundada en 2004 por el editor Ivan Terrasa, esta publicación ha promovido la cultura y el arte de Palma, convirtiéndose en un referente para los lectores interesados en el ámbito cultural.
  • Juana Camilión, deportista
    Ganadora de la Medalla de Plata en los Juegos Olímpicos de París 2024 con la Selección Española en Baloncesto 3×3 y de la Copa de Europa en 2023. Su espíritu deportivo y logros la convierten en una inspiración para futuras generaciones.
  • Dra. Juana María Román Piñana, médica pediatra
    Primera mujer jefa de un Servicio de Pediatría en España, ha realizado importantes aportaciones en el campo de la neumonía infantil y el asma, dejando un legado clave para la medicina pediátrica.
  • Xesc Forteza, autor, actor y director de teatro
    Reconocido por su habilidad para emplear el humor como herramienta cultural, ha llevado las artes escénicas a todos los públicos, dejando una huella imborrable en el panorama teatral de Palma.
  • Josep Planas i Montanyà, fotógrafo y empresario
    Fundador de Casa Planas, deja un archivo fotográfico de incalculable valor, que refleja la transformación de Palma y las Islas Baleares a lo largo de décadas.
  • Castell de Sant Carles y el Archivo Intermedio Militar de Baleares
    Emblema de la ciudad, esta fortaleza histórica ha sido utilizada como hospital, prisión y, desde 1981, como Museo Militar, custodiando un valioso legado histórico.
  • Laboratorio Interdisciplinar sobre el Cambio Climático (UIB)
    Este centro de investigación de la Universitat de les Illes Balears impulsa la docencia y la investigación sobre el cambio climático y sus efectos, consolidándose como un referente en la lucha contra este fenómeno global.

Un reconocimiento al mérito y a la excelencia

El alcalde Martínez Llabrés concluyó el acto elogiando a los galardonados por su impacto en la comunidad y reafirmando el compromiso del Ajuntament de Palma con el reconocimiento de quienes contribuyen al bienestar y desarrollo de la ciudad.

Discurs del Batle de Palma Festa de l’Estandard 2024

https://www.instagram.com/p/DEEptg4pYft/

DISCURS BATLE FESTA DE L’ESTENDARD 2024

Ciutadans i ciutadanes de Palma

Regidors i regidores de la Corporació

Representants del Govern, el Consell de Mallorca i altres institucions

Membres del teixit associatiu, sectorial i veïnal

Novament, com és tradicional cada dia 31 de desembre, ens reunim per compartir l’acte oficial de la Festa de l’Estendard, destinat a commemorar l’arribada de les tropes del Rei en Jaume a Madina Mayurqa, tal dia com avui, de l’any 1229.

Es tracta d’un esdeveniment històric que ha quedat imprès en la memòria col·lectiva de les successives generacions de mallorquins i mallorquines.

Avui, gairebé 8 segles després, ens retrobam, en aquest darrer dia del mes de desembre, que marca un punt d’inflexió amb el nou any, amb la idea de reivindicar el llegat dels nostres avantpassats, apreciar la valuosa herència que deixaren al seu pas, i aprofitar aquestes ensenyances per enfocar amb optimisme i esperança, i amb força i confiança renovades, els temps que estan per venir.

Pensareu, segurament, que la realitat present té poc a veure amb una època tant diferent a la nostra.

I així és, en efecte, però només fins a un cert punt.

Les persones que en aquell escenari social i polític, certament convuls, assumiren la responsabilitat de fer avançar la constitució del nou Regne de Mallorca, s’enfrontaren a uns reptes que, tot i la diversitat de les circumstàncies històriques, no són tan diferents als actuals.

També en aquells moments es feia necessari arbitrar les normes i les lleis que havien de regir la convivència en harmonia, equilibri i cohesió dels homes i les dones que compartien un mateix territori.

I, des d’aquest punt de vista, resultava imprescindible descriure i identificar les prioritats d’aquella societat per construir un futur que fos capaç de satisfer i conciliar les pretensions de tots els grups, sectors i col·lectius.

Aquesta tasca va ser assumida amb valentia i seny per part d’uns dirigents polítics i socials que apostaren per valors que, encara avui en dia, mantenen plenament la seva vigència.

Un d’aquests valors és el sentit de la responsabilitat. Què entenem per responsabilitat?

Bàsicament, es tracta de tenir molt clar que governar implica cercar el bé comú, més enllà d’individualismes o personalismes, procurant que del resultat del treball rigorós i coherent en surti beneficiat el conjunt de la ciutadania.

Un altre valor a tenir a compte és el de la concepció de la representació política com a resultat directe del compromís que els governants assumim davant la població per dedicar els nostres esforços a materialitzar els seus anhels de benestar i qualitat de vida.

Com intentaren fer les persones que es situaren al capdavant de les institucions de l’antic Regne de Mallorca, també ara és de cabdal importància assumir aquesta representació des del respecte a la diversitat i la pluralitat de la societat, i tenint ben present que la responsabilitat de govern s’ha de dur endavant, sempre, i inequívocament, des d’una perspectiva global que no ha de quedar limitada a la defensa exclusiva dels interessos de grups concrets.

Mai millor expressada aquesta vocació de generalitat que en el cas dels ajuntaments, i més encara en el cas de l’Ajuntament de Palma.

Com institució més propera als ciutadans, l’Ajuntament de Palma ha d’aspirar a ser de tots, l’administració on qualsevol resident trobi la resposta a les seves necessitats, i on, a més, aquesta resposta es faciliti amb diligència, rapidesa i eficàcia.

Aquesta fulla de ruta impregna poderosament la manera en què l’actual Consistori entén i du endavant la seva feina de representació de la població, sempre amb el punt de mira posat en l’inexcusable vocació de servei públic que ha de presidir la nostra actuació.

Hi ha un tercer valor que ens vincula també a aquells antics mallorquins que col·locaren els ciments de la societat que hem heretat.

Estic fent referència al diàleg, al treball en equip, a la política de la mà estesa i de les portes obertes.

És aquest un missatge que, com a batle de Palma, he tractat de fer arribar, des del primer minut de l’actual mandat municipal, a tothom que l’ha volgut escoltar, i sobre el qual, amb ocasió de l’acte d’avui, vull insistir una vegada més des de la convicció que només des de l’acord i no des de la divergència gratuïta i estèril és possible la transformació de la nostra ciutat.

Certament, els temps dels nostres avantpassats no estigueren exempts de complexitat. Els actuals, tampoc.

Potser els escenaris són diferents, com a fruit de la inevitable evolució que totes les comunitats han experimentat al llarg dels darrers 8 segles.

Però, tot i els canvis conjunturals que marquen el pas del temps, l’objectiu d’adaptar-se als nous escenaris, siguin uns o altres, continua sent inalterable.

En l’actualitat, la irrupció de les noves tecnologies amb totes les seves modalitats, la transformació de les xarxes de comunicació social, la globalització de les relacions humanes amb els avantatges i inconvenients que això suposa, exigeixen la mateixa actitud que els primers ciutadans de Madina Mayurqa demostraren i que m’atreviria a definir amb dues paraules: valentia i ambició.

A l’Ajuntament de Palma, hem fet de la valentia i l’ambició els nostres referents en tots i cadascun dels projectes que, al llarg d’aquest any i mig de legislatura, hem dut endavant i que, en determinats casos, arribaran al seu punt culminant en anys pròxims.

La manifestació més paradigmàtica d’aquesta manera d’entendre la política municipal sense deixar de banda la immediatesa de la resolució dels problemes del dia a dia, però tenint en compte també la perspectiva de futur que ha de caracteritzar un autèntic procés de transformació de la ciutat, són els pressupostos de la Corporació.

Fa només uns dies, just abans de començar les festes i celebracions de Nadal i cap d’any, el Ple aprovava els pressupostos de 2025.

No són uns pressupostos més.

Són els pressupostos més importants de la història de Palma, i no únicament per la quantia, que supera qualsevol xifra anterior, sinó, molt especialment, per la seva aposta inequívoca de convertir Palma en un territori de referència.

Aquest 2025 permetrà construir una Palma més social i solidària, capaç d’atendre les necessitats dels sectors més vulnerables de la població, dotant de més mitjans i recursos a totes les accions que guardin relació amb la protecció de les persones i les famílies amb pitjor situació econòmica, o amb col·lectius tan prioritaris per aquest ajuntament com les dones que han patit o pateixen episodis de violència masclista.

A aquestes víctimes, precisament, els vull fer arribar un missatge molt nítid i molt clar: l’Ajuntament que tenc l’honor de presidir sempre estarà al vostre costat. Qui digui el contrari, simplement, falta a la veritat.

També enfortir com mai s’havia fet fins ara les polítiques de seguretat ciutadana.

La nostra idea, que de ben segur compartiu la majoria dels que m’estau escoltant, és que sense seguretat no hi pot haver llibertat.

I és, precisament, per aquest motiu, que dedicam nombrosos recursos a l’increment de la plantilla de la Policia Local i a la construcció de nous equipaments i instal·lacions que facilitin la tasca d’aquests efectius, com és el cas de la nova comissària del barri de Nou Llevant i les dependències que es situaran en un punt estratègic del centre de la ciutat: el parc de ses Estacions.

Un altre punt essencial en aquest procés de transformació de la Policia Local de Palma és, per descomptat, la creació de l’ECOP, l’Equip Comunitari de Proximitat, que ha estat concebuda com un recurs operatiu per a lluitar contra els comportaments incívics i protegir la seguretat dels ciutadans.

Aquesta unitat, de 30 efectius, que treballarà de manera intensa en les barriades de Palma, sumant-se a la resta de mitjans humans i tècnics assignats a la Policia Local, contribuirà poderosament a fer realitat la justa aspiració dels residents de Palma a conviure en un municipi tranquil, ordenat i cívic, on la vigilància es troba garantida, les 24 hores del dia, als anomenats ‘punts calents’, que són aquells que registren un major índex de conflictivitat o delinqüència.

En aquest sentit, el missatge que pretenem transmetre a aquells que posen en perill la seguretat, i, per tant, com he dit abans, la llibertat dels ciutadans, és que Palma és un municipi amb tolerància zero davant qualsevol tipus de delinqüència o d’acció que vulneri la convivència, l’ordre públic i el civisme.

Palma serà la ciutat segura que tots volem.

És per aquesta raó que Palma, un territori que ha vist créixer el seu volum demogràfic de 350.000 a 450.000 habitants al llarg dels darrers 20 anys, convertint-se en la vuitena ciutat més poblada d’Espanya, precisa de més policies i de més professionals cent per cent compromesos amb la protecció dels homes i dones que resideixen a la capital de les Illes Balears, i també dels milers de visitants que escullen Palma com a destinació per a les seves vacances.

Concretament, la previsió de l’Ajuntament és que quan finalitzi l’any vinent, la ciutat haurà vist incrementar-se en 190 agents el nombre d’efectius assignats a la Policia Local.

Aquest esforç sense precedents en la dotació de recursos humans es completarà amb una inversió, també històrica, en l’adquisició de nous i sofisticats mitjans de control i vigilància, com ara càmeres, drons i vehicles.

Aquesta tolerància zero de què parlava també s’ha de fer efectiva en el cas de molts altres comportaments que van en detriment de la convivència pacífica: l’okupació il·legal d’habitatges, les pintades vandàliques que fan mal bé els edificis, la via pública, el mobiliari urbà i el patrimoni, els renous indiscriminats que impedeixen el legítim dret dels residents al descans, les agressions i la violència contra les persones, la circulació indiscriminada de vehicles que posen en perill la integritat física dels vianants, o els comportaments negligents que embruten i donen una mala imatge de la nostra ciutat.

Precisament, la millora de la neteja i el manteniment dels carrers i places de Palma és una altra de les grans prioritats de l’Ajuntament.

El llegat que hem rebut en aquest capítol no és fàcil de capgirar. La nostra estimada Palma, que tant estimam els que hem nascut aquí o bé han adoptat aquesta terra com el lloc on volen viure i on volen veure créixer els seus fills i filles, ha hagut d’afrontar el deshonor de ser considerada la ciutat més bruta d’Espanya, l’any 2023.

És aquesta una situació que com a palmesans no podem tolerar de cap de les maneres. I en el meu cas, com a batle, encara molt manco.

Durant aquest darrer any i mig, les coses han millorat. Des de l’empresa municipal Emaya s’han destinat recursos humans i tècnics a potenciar les tasques de neteja a tots els punts del municipi, tant al centre com a les barriades, amb més operaris, més equipaments, horaris més amples de servei, i intervencions específiques que estan proporcionant uns excel·lents resultats,

com ‘Palma a punt’, que cal considerar un autèntic pla de xoc orientat a recuperar aquell entorn urbà net i cuidat que tots recordam d’altres temps.

Hi ha una idea que vull expressar amb la màxima eloqüència: no descansaré fins que Palma torni a ser la ciutat que era en altres moments: una ciutat neta.

Aquest va a ser el meu compromís abans de les eleccions, i ho seguirà sent fins que faci falta.

De la mateixa manera, l’Ajuntament tampoc farà cap passa enrere en l’objectiu, igualment irrenunciable, de fer de Palma una ciutat pacífica i sostenible en termes de mobilitat.

Deixem una primera idea clara pel que fa a aquest tema: els carrers de Palma són per als vianants, no per als patinets elèctrics ni per a cap altre tipus de modalitat de transport.

Són els vianants els que s’han de sentir segurs i emparats quan caminen o passegen per la seva ciutat, sense por a convertir-se en víctimes de l’incivisme d’aquells que no entenen ni respecten la convivència.

Lluitar contra aquests comportaments és, de fet, la principal raó que ha motivat la redacció de l’ordenança cívica, una eina pionera i transformadora que aposta per clarificar i consensuar el marc normatiu que ha de garantir l’ordre públic i l’eradicació de qualsevol actitud o actuació que posi en perill aquest valor cabdal en les societats lliures i democràtiques.

Defensam, per tant, una mobilitat pensada per als vianants, però també per al transport públic.

En aquest sentit, l’empresa municipal EMT-Palma es troba immersa en un procés de transformació com mai s’havia produït fins ara.

En aquest darrer cas, val la pena destacar l’aposta per la sostenibilitat en el transport públic, que s’està materialitzant en la progressiva incorporació d’autobusos amb zero emissions i la posada en marxa de projectes com la construcció de les instal·lacions de la ECO-EMT, basades en un concepte ecològic i verd de la mobilitat col·lectiva que aspira a ser un referent a tot Espanya.

La previsió és que aquest procés es materialitzi amb la incorporació de 100 autobusos ecològics en aquesta legislatura.

Tot plegat no significa, en absolut, que l’Ajuntament pretengui censurar, penalitzar o perseguir el vehicle privat. No volem caure en aquesta errada, que dissortadament va ser moneda comú en legislatures anteriors.

L’actual govern municipal creu en un municipi de ciutadans lliures i responsables, plenament capacitats per escollir la fórmula de mobilitat que millor s’adapti a les seves necessitats de transport.

I si la modalitat lliurament elegida és el cotxe particular, l’obligació de l’Ajuntament és assegurar que també aquests usuaris puguin efectuar els seus desplaçaments comptant amb la millor regulació possible per evitar accidents, minvar la contaminació, i incentivar l’estalvi energètic, per exemple habilitant més places d’estacionament o fomentant els punts d’aparcaments dissuasoris.

Ara bé, la qüestió nuclear, des del nostre punt de vista, si parlam de mobilitat, és que si de forma autònoma una persona vol desplaçar-se a la seva residència, al seu lloc de feina, o a qualsevol altra banda, mitjançant el transport públic de Palma, ho pugui fer des de la seguretat que disposa d’un servei eficaç, puntual i regular.

Tenc molt clar que encara ens falta camí per recórrer abans d’assolir els nivells de qualitat del bus urbà que tots desitjam.

Certament, la situació de l’EMT aquests darrers anys no ha estat senzilla, a causa de la necessitat de donar resposta a una demanda molt superior a la que era habitual abans de la instauració de la gratuïtat.

La qüestió és que l’Ajuntament ha hagut de mantenir el servei de franc amb una dotació econòmica externa que ni de molt lluny ha cobert les despeses generades per la manca de comptabilització de recursos propis.

Fa uns dies, el Govern central anunciava la gratuïtat també per a l’any 2025, de manera totalment improvisada, unilateral, sense aclarir l’import de la partida econòmica, i el que encara és més greu, sense haver pagat un sol euro de la gratuïtat de 2024.

En aquest sentit vull deixar una cosa molt clara, i és que no permetrem que els ciutadans de Palma paguin ni un sol euro d’aquesta suposada gratuïtat. Reclamarem i reivindicarem davant el Govern central i on sigui necessari que s’aporti la totalitat del cost del transport públic i que Palma tingui les inversions necessàries per a disposar d’un transport públic de qualitat.

Perquè el nostre compromís amb la mobilitat és prioritari i el nostre objectiu és que els ciutadans de Palma disposin d’un transport públic capaç de donar resposta a les seves necessitats, eficient i sostenible.

Parlem d’un transport de qualitat, eficient i sostenible perquè, en efecte, treballam per fer de Palma un municipi verd i sostenible.

Aquesta és la finalitat d’una de les actuacions destinades a capgirar en positiu l’escenari mediambiental de la nostra ciutat.

Estic parlant del projecte del Bosc Metropolità de Palma, que ha començat ja a cobrar forma a través de la històrica compra de la finca de Son Quint, de 3.000.000 m², que ara és patrimoni de tots els palmesans, i un pilar fonamental en la nostra visió per a un futur més verd i sostenible.

Estic parlant també del Jardí Botànic, que se situarà en dos emplaçaments de la nostra ciutat, sent un d’ells Ses Cases del Retiro, a l’entorn de Bellver, que seran restaurades i recuperades per a tots els palmesans.

Mai al nostre municipi s’havia arribat tan lluny en matèria d’aposta ferma per una ciutat esponjada, amb parcs, jardins i espais lliures, amb llocs exclosos de la pressió urbanística i demogràfica, i pensats per a l’esbarjo, l’esport, el gaudi i el contacte directe amb la natura.

Palma ha de ser verda o no serà.

Aquesta és la nostra filosofia, i en dit camí estam fent feina, sempre des d’aquesta perspectiva de futur que caracteritza l’acció de l’actual Ajuntament i que defuig el condicionant de la immediatesa per abraçar una idea cabdal: deixar als nostres fills i nets una ciutat molt millor de la que ens hem trobat.

Una prova manifesta d’aquesta vocació per una ciutat verda i pensada per a la salut i el benestar de la ciutat és el creixent protagonisme de l’arbrat, que s’ha convertit en un element ineludible en totes les obres i actuacions que executa el Consistori.

Al Bosc de Bellver, sense anar més enfora, s’ha situat la plantació de 1.200 arbres, mentre que, per una altra banda, cal fer menció a l’habilitació de pèrgoles, tot plegat en consonància de la declaració institucional sobre el canvi climàtic aprovada amb la unanimitat de tots els grups municipals.

Potser va ser també aquest el pensament dels antics mallorquins de 8 segles enrere. I és fins i tot possible que també ells es fessin una pregunta clau i de rabiosa actualitat: on viurem? On viuran els nostres fills? Quines cases podem construir per fer realitat els nostres respectius projectes de vida?

L’habitatge és un dels grans reptes de les societats del segle XXI.

Amb aquesta afirmació no estic fent cap descobriment. Tots som conscients que, si bé l’habitatge no és un problema exclusiu de Palma, a la nostra ciutat qüestions com l’elevat cost de les hipoteques i dels lloguers, la limitació de l’oferta en punts específics i determinats, la falta de sol per construir més pisos, adquireixen una dimensió segurament bastant més preocupant que en altres indrets.

Palma és l’Espanya poblada, l’Espanya que no deixa de créixer, l’Espanya on molta gent vol viure per la seva qualitat de vida i la seva capacitat de generar oportunitats de present i futur, tant a nivell empresarial com laboral.

I aquest escenari, que per una altra banda ens ha d’animar i encoratjar, ens obliga també a encarar efectes i conseqüències que precisen de solucions efectives.

Aquesta tendència del creixement incessant de la població a Palma ja era un dinàmica perfectament identificable anys enrere. Dissortadament, les administracions d’aquells moments, no només la municipal sinó també l’autonòmica, es quedaren mans plegades i sense una intervenció eficaç que pugues, com a mínim, pal·liar la conjuntura.

En altres paraules, a Palma, i en el conjunt de les Illes Balears, no es varen construir habitatges, ni tampoc es cercaren altres fórmules alternatives per compensar aquest dèficit, com el foment del lloguer brindant un marc de seguretat al propietari o apostar per la restauració i recuperació d’edificis i places residencials.

En aquest mandat, el camí que estam seguint és just el contrari.

De la inacció volem passar a l’acció. I ja s’han fet passes decisives i fonamentals en aquest sentit, com l’aprovació, el passat mes de novembre, de la primera fase d’una actuació certament puntera destinada a cedir el dret de superfície de 6 solars de titularitat municipal per a la construcció de fins a 400 nous pisos.

Aquests habitatges s’incorporaran directament al mercat de lloguer a preu limitat i reservaran percentatges concrets d’ús a col·lectius prioritaris, entre els quals cal esmentar els joves de fins a 35 anys, els majors de 65 i les famílies monoparentals.

A més llarg termini, i una vegada es posi en marxa la segona fase, la previsió és arribar als 1.200 habitatges, o fins i tot no descartam tenir la possibilitat de superar aquesta quantitat.

En aquest inventari referit al tema de l’habitatge, hem de sumar els grans projectes que queden pendents d’execució des de fa massa anys.

En qualsevol cas, la qüestió de l’habitatge no ha de ser contemplada únicament des d’una perspectiva urbanística. Bàsicament, l’habitatge, per a l’Ajuntament, és una qüestió social.

De fet, són els col·lectius més vulnerables, els treballadors amb ingressos limitats, les famílies monoparentals, la gent gran que ho té més difícil a l’hora d’obtenir un crèdit hipotecari per accedir a la compra d’un pis, i els joves que veuen frustrat el seu objectiu d’emancipació a causa de les limitacions de la seva economia, els grups de població als quals han d’anar prioritàriament destinades les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament de Palma.

Hem d’aconseguir fer polítiques consensuades amb el Govern autonòmic per agilitzar al màxim la possibilitat de dotar d’habitatges i dur endavant projectes transformadors, com la reforma de la Plaça Major de Palma, el projecte de Son Quint, el recinte firal, el Jardí Botànic, sense deixar de banda les actuacions encaminades a impulsar Palma com a ciutat de la cultura, el coneixement i la innovació.

En aquest punt, hem de fer esment a les previsions que tenen a veure directament amb la configuració de la Façana Marítima de Palma, on el nou equipament que es construirà a l’antic edifici de Gesa jugarà un paper essencial.

Capítol apart mereix el Districte d’Innovació, que no ha de ser entès com una intervenció limitada a un àrea geogràfica determinada. Serà un punt de confluència entre l’economia verda i l’economia blava.

En realitat, el projecte abasteix el conjunt de la ciutat de Palma i engloba des d’equipaments estratègics tan essencials com les instal·lacions portuàries, fins a la creació del recinte firal o les grans infraestructures previstes en punts seleccionats del municipi.

Tot plegat serà possible gràcies al treball conjunt amb altres administracions i entitats, com el Govern autonòmic, el Consell de Mallorca, l’Autoritat Portuària o la Universitat de les Illes Balears. A tots els seus responsables vull agrair molt sincerament la seva disponibilitat de cooperació i el seu sentit de treball coordinat i en equip, que farà possible l’obertura de la ciutat al mar i a la muntanya.

Sense deixar de parlar d’innovació, és necessari detenir-se seguidament en els fructífers avanços assolits en matèria de la incorporació de les noves tecnologies als serveis municipals.

Durant aquest any i mig, s’han aportat rellevants millores a l’hora d’acostar l’administració als ciutadans mitjançant una gestió més eficient i més pròxima, que deixi enrere en la mesura que resulti factible els tràmits burocràtics i les llistes i els temps d’espera, i aposti per la celeritat i l’agilitat en les relacions amb els usuaris.

Amb aquesta fulla de ruta d’agilització de l’administració, no només hi surten guanyant els ciutadans que precisen resoldre una gestió particular, sinó també les empreses, els professionals, els autònoms que necessiten d’una resposta urgent per enllestir projectes que redundin en més activitat econòmica i més oportunitats de feina a la nostra ciutat.

Si ens centram, precisament, en l’economia, m’alegra comprovar el salt de qualitat que s’ha efectuat en serveis com el de Palma Activa, on la inserció laboral de col·lectius amb més dificultats d’accés al mercat de feina, és una finalitat cabdal, així com el suport als autònoms, que disposen ara, i per primera vegada a Palma, d’una oficina pròpia on veure ateses les seves demandes.

Volem, en definitiva, que Palma continuï sent un territori d’oportunitats, on la gent es pugui guanyar la vida en unes condicions dignes, i on la professionalitat sigui un valor en alça.

La nostra filosofia passa per considerar l’administració una aliada, i mai, en cap cas, un impediment per a les empreses i per a tots aquells que pretenguin crear riquesa al nostre entorn.

Aquesta manera d’entendre la gestió municipal, basada en l’aliança entre les institucions públiques i el sector privat a l’hora de dur endavant projectes summament beneficiosos per al progrés de la ciutat, engloba totes les activitats productives.

Per descomptat, en aquest grup cal situar el turisme, principal motor econòmic de Palma, de Mallorca, i de les Illes Balears, que ha d’aspirar a consolidar aquells segments de la demanda que més guanys, no només econòmics sinó també socials, generen en el conjunt de la societat.

A Palma, volem turisme de qualitat, d’elevat poder adquisitiu, respectuós amb els costums i la idiosincràsia autòctona, compromès amb el Medi Ambient i l’objectiu de cuidar el nostre entorn natural, i que defugi qualsevol comportament que tengui a veure amb els excessos i el vandalisme.

És en aquesta línia que cal situar el pla de xoc en seguretat i civisme que es desenvoluparà l’estiu de 2025 a Platja de Palma, destinació neuràlgica per excel·lència de l’oferta turística balear.

Aprofit el fet d’haver introduït la qüestió del turisme per fer referència a la seva interrelació amb altres sectors d’activitat.

Ara bé, i aquesta és una qüestió que vull deixar molt clara, per damunt de les expectatives dels visitants, l’Ajuntament de Palma col·locarà sempre les necessitats dels residents.

Una de les propostes a mig termini és el projecte ‘Palma, capital europea de la cultura 2031’, que el govern municipal ha situat en el centre de les seves polítiques culturals. Es en aquest moment que cal reivindicar també la festa que celebrem avui, la celebració civil més antiga d’Europa, que l’any 2029 farà 800 anys. Quin millor regal que Palma pugui ser capital cultural europea.

Aquest propòsit exigeix inversió econòmica, però també una línia d’actuació que consideri la cultura el patrimoni de tots, des de la pluralitat de gustos i interessos, capaç d’arribar a públics diferents, i que no es limiti a la satisfacció exclusiva de segments molt concrets d’espectadors.

El més que destacat increment de visitants a espais expositius com Can Balaguer o el Casal Solleric, que ha estat objecte d’una important reforma que li ha permès recuperar el seu paper d’element dinamitzador de l’art i la cultura al centre de Palma, o l’augment de l’assistència als teatres municipals, demostren perfectament que estam en la línia correcta.

Palma mereix, i no només mereix sinó que també necessita, caminar cap a l’excel·lència cultural.

I aquesta només pot venir de la mà de l’organització de grans esdeveniments que atreguin fins a la nostra ciutat els creadors més prestigiosos del panorama artístic actual, tal com s’ha vengut fent aquest darrer període, gràcies també als llaços de col·laboració establerts amb espais tan rellevants com el Museo Nacional-Centro de Arte Reina Sofia o el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza.

Una altra condició imprescindible per situar Palma en el quadre d’honor de les grans capitals culturals europees passa per la possibilitat de disposar d’infraestructures i equipaments del màxim nivell nacional i internacional.

En aquest punt, he de detenir-me a parlar d’un dels grans projectes no únicament d’aquesta legislatura, sinó també de les que estan per venir: l’adquisició de l’antic edifici de Gesa amb la idea de transformar-lo en la imatge cultural de Palma, aquella per a la qual Palma serà reivindicada i elogiada arreu del món.

L’edifici, com ja hem explicat en anteriors ocasions, estarà ubicat en un entorn singular i privilegiat, com és la Façana Marítima, molt a prop del Palau de Congressos.

I hem de parlar també d’un altre projecte transformador, la reforma de la Plaça Major, que albergarà el centre d’interpretació de la ciutat, que funcionarà en xarxa amb Can Serra, les Torres del Temple i el Castell de Bellver.

Tots aquests projectes que estam esmentant al llarg de l’acte de commemoració de la Festa de l’Estendard, difícilment podrien fer-se realitat sense una condició indispensable: la col·laboració interinstitucional.

Aquesta és una de les característiques, baix el meu punt de vista, més remarcables d’aquesta legislatura.

A la fi, l’Ajuntament de Palma compta amb el suport del Govern autonòmic i el Consell de Mallorca en el seu afany de donar compliment a tots els desafiaments que tenim per endavant.

Vull donar les gràcies a la presidenta del Govern, Marga Prohens, i al president del Consell, Llorenç Galmés, així com als seus respectius equips de consellers i conselleres, pels compromisos assumits a través de l’aplicació de la Llei de Capitalitat, i per haver sabut entendre que allò que és bo per a Palma, és bo per a totes les persones que conviuen en aquesta Comunitat Autònoma, ja que Palma és veritablement la capital de Mallorca i de les Illes Balears.

Dissortadament, no totes les institucions estan responent en la mateixa mesura que sí ho estan fent els governs de la comunitat autònoma i de l’illa de Mallorca.

Palma precisa obtenir més finançament provinent de les partides destinades a projectes i actuacions emmarcats en les grans ciutats, de la mateixa manera que necessita dur endavant la declaració com a zones madures de punts neuràlgics de la ciutat, com són Platja de Palma, Cala Major i Passeig Marítim.

A la vegada, hem d’impulsar i atorgar la màxima preferència a aquesta Palma social i solidària que volem construir entre tots.

Abans parlava del repte de l’habitatge. En aquest mateix sentit, és urgent oferir solucions i alternatives efectives i viables a les persones amb més difícil accés a l’ús d’una unitat residencial, posant a disposició dels ciutadans que viuen en assentaments o en autocaravanes opcions que els permetin ser usuaris d’un habitatge digne i en condicions.

Lògicament, en aquesta Palma social els nostres majors adquireixen un paper de la màxima rellevància. A ells els devem tot el que som. El seu llegat de feina, d’esforç i sacrifici és el que ha permès que les generacions actuals puguem gaudir dels nivells de benestar, de formació i de qualitat de vida dels que dissortadament es varen veure privats els nostres padrins i padrines.

La gent gran s’ho mereix tot, i a través de la regidoria expressament creada aquesta legislatura per atendre les necessitats d’aquest col·lectiu tan estimat, l’Ajuntament està promovent actuacions encaminades a fomentar la seva salut física i emocional, a estimular la pràctica esportiva, i a conciliar la convivència i l’aprenentatge mutu de les persones d’edat més avançada i de la població més jove.

Aquesta Palma social a la qual aspiram ha de tenir també molt en compte el caire multicultural de la capital de les Illes Balears, on hi conviuen actualment més d’un centenar de nacionalitats. L’objectiu de construir una ciutat harmònica, equilibrada, cohesionada i integradora depèn de la interacció de tots.

Depèn de cadascun de noltros fer de l’intercanvi i del coneixement recíproc de cultures, de costums i, en definitiva, de maneres d’entendre la vida, el motor que impulsi i dinamitzi Palma com a ciutat oberta i hospitalària, una ciutat i una societat cohesionada social i territorialment.

El mapa de la Palma social que he estat descrivint no estaria complet sense fer referència a la construcció dels equipaments orientats a centrar i acollir l’activitat ciutadana que es du a terme en aquest àmbit.

Des de l’Ajuntament, estam apostant per dotar la ciutat de més escoletes, com Son Gibert i Son Dameto, de més centres de dia, com els que s’han aprovat a Son Xigala, Cala Major i Sant Jordi, i de més casals de barris, com el de Gènova i Es Pil.larí sense deixar de banda un projecte cabdal com és la construcció de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Son Ferriol, una reivindicació històrica llargament esperada.

I també apostam per l’esport. Per això és imprescindible comptar amb els equipaments necessaris que permetin l’accés de tots els ciutadans a unes instal·lacions de primer nivell.

En aquesta línia se situa la construcció d’una pista d’atletisme homologada al costat del pavelló de Son Moix, també d’un nou pavelló municipal als terrenys de l’antic estadi Lluís Sitjar, o la reforma de les instal.lacions esportives.

Ciutadans de Palma, amigues i amics que m’estau escoltant, vos desig, ja per finalitzar, una Festa de l’Estendard en pau i en harmonia que representi una oportunitat valuosa per recordar la nostra història i posar els ciments de l’endemà.

Bona sortida i entrada de l’any, que es facin realitat els vostres somnis en el 2025 que començarà a caminar d’aquí a unes poques hores, i que, d’aquí a 365 dies, tenguem la possibilitat de reunir-nos de nou, aquí mateix, per celebrar la consecució de noves i decisives passes en la transformació d’aquesta ciutat solidària, sostenible, humana, diversa, i rica en oportunitats que constitueix el somni de tots els palmesans.

Una ciutat oberta a la muntanya i oberta al mar. Una ciutat del palmesà i per al palmesà

Moltes gràcies i feliç Festa de l’Estendard.

El alcalde Jaime Martínez Llabrés presenta su visión de Palma en la Festa de l’Estendard, destacando la transformación de la ciudad hacia un modelo social, sostenible y culturalmente excelente

El alcalde Jaime Martínez Llabrés presenta su visión de Palma en la Festa de l’Estendard, destacando la transformación de la ciudad hacia un modelo social, sostenible y culturalmente excelente

Con los presupuestos más importantes de la historia de Palma, el Ajuntament se compromete a proyectos clave en vivienda, medio ambiente, movilidad y cultura, apostando por un turismo de calidad y una gestión municipal ágil y cercana.

Palma, 31 de diciembre de 2024.- El alcalde de Palma, Jaime Martínez Llabrés, ha delineado el proyecto de ciudad para la capital balear en su intervención durante la Festa de l’Estendard, una tradición que celebra la llegada de las tropas del Rei en Jaume a Madina Mayurqa en 1229. Ante un auditorio en la plaça de Cort, Martínez Llabrés ha enfatizado la necesidad de convertir a Palma en un referente de sostenibilidad, seguridad, limpieza, movilidad, excelencia cultural y transformación social, destacando los presupuestos históricos de 2025 como un pilar clave para alcanzar estos objetivos.

Compromiso con el cambio y la colaboración

El alcalde subrayó los valores de responsabilidad, diálogo y trabajo en equipo, tanto de los dirigentes históricos como de la actual administración municipal. Según Martínez Llabrés, estos principios han guiado su mandato desde el primer día y son esenciales para transformar Palma. «Solo desde el acuerdo, y no desde la divergencia gratuita y estéril, es posible la transformación de nuestra ciudad», afirmó.

Destacó la colaboración entre el Ajuntament, el Govern balear y el Consell de Mallorca como uno de los mayores logros de la legislatura, permitiendo avances significativos en políticas urbanas, sociales y culturales.

Presupuestos históricos para un cambio transformador

Con un incremento notable en las cuentas para 2025, el Ajuntament prioriza una Palma más inclusiva, social y solidaria. Martínez Llabrés mencionó el aumento de recursos para políticas sociales, incluyendo apoyo a colectivos vulnerables y mujeres víctimas de violencia machista, así como la construcción de 1.200 viviendas sociales en colaboración con el Govern.

El alcalde también destacó la apuesta por la seguridad ciudadana, con el aumento de la plantilla de la Policía Local, la creación del Equipo Comunitario de Proximidad (ECOP) y la adquisición de nuevos medios de vigilancia.

Limpieza, movilidad y medio ambiente

Martínez Llabrés reiteró su compromiso con la limpieza y el mantenimiento de Palma, declarando una «tolerancia cero» hacia comportamientos que afectan la convivencia. En movilidad, subrayó la transformación de la EMT y la necesidad de financiación estatal para garantizar un transporte público gratuito y de calidad.

En términos medioambientales, el alcalde destacó proyectos como el Bosque Metropolitano, la compra de Son Quint y el desarrollo del Jardín Botánico, enfatizando que «Palma debe ser verde o no será».

Proyectos transformadores y excelencia cultural

El Ajuntament está inmerso en varios proyectos transformadores, como la reconfiguración de la Fachada Marítima, con el emblemático edificio de Gesa como protagonista, y la creación del Distrito de Innovación, enfocado en la economía creativa.

En el ámbito cultural, Martínez Llabrés enfatizó la candidatura de Palma como Capital Europea de la Cultura 2031, calificándola como una oportunidad para consolidar a la ciudad como un referente cultural.

Un turismo de calidad y una Palma social

El alcalde también abogó por un turismo respetuoso y de calidad, señalando su papel como motor económico y su interrelación con otros sectores, como la cultura. Además, destacó la necesidad de integrar a los mayores, atender a la diversidad multicultural y construir equipamientos como escoletas y casals de barri.

Un mensaje de unidad y esperanza para 2025

Martínez Llabrés concluyó su intervención agradeciendo la colaboración institucional y expresando su esperanza de que el próximo año traiga más avances en la construcción de una Palma solidaria, sostenible y rica en oportunidades, deseando un feliz Año Nuevo a los ciudadanos.

La presidenta Prohens destaca el compromiso del Govern con el cambio, la estabilidad y los intereses de las Illes Balears en su discurso de Fin de Año

La presidenta Prohens destaca el compromiso del Govern con el cambio, la estabilidad y los intereses de las Illes Balears en su discurso de Fin de Año

Desde Dalt Vila en Eivissa, ha repasado los retos de 2024 y ha fijado las prioridades para 2025, reclamando financiación justa y políticas migratorias eficaces.

Eivissa, 30 de diciembre de 2024.- La presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens, ha subrayado en su discurso de Fin de Año que en 2025 el ejecutivo seguirá priorizando el cambio y la estabilidad, poniendo los intereses de la comunidad autónoma por encima de todo. Desde Dalt Vila, en Eivissa, y con motivo del 25º aniversario de su declaración como Patrimonio de la Humanidad, Prohens ha repasado los grandes retos de 2024 y las metas para el año entrante.

Logros y retos de 2024

Prohens destacó el trabajo del Govern en materia de vivienda, defendiendo la propiedad privada y ofreciendo incentivos a los pequeños propietarios para aumentar la oferta de viviendas asequibles. Además, subrayó la importancia del Pacto por la Sostenibilidad para transformar el modelo económico y del Pacto por la Salud, con medidas como la reactivación de la carrera profesional sanitaria y ayudas pioneras para enfermos de ELA.

Asimismo, la presidenta señaló la gratuidad del ocio adaptado para niños con discapacidad y la mejora de la atención oncológica en Eivissa, lograda con la cobertura de profesionales sanitarios en el Hospital Can Misses.

En relación con la crisis migratoria, Prohens pidió al Gobierno central un cambio drástico en sus políticas, instando a no mirar hacia otro lado: “No podemos seguir acogiendo en condiciones de dignidad ni permitir más muertes en el mar”.

También insistió en una financiación justa para las Illes Balears, reivindicando inversiones en carreteras, transporte ferroviario y la gratuidad del transporte público. Prohens reiteró que «no queremos ser más que nadie, pero no permitiremos ser menos».

Solidaridad y reconocimiento

La presidenta expresó su apoyo a los afectados por las inundaciones de octubre en la Comunidad Valenciana, agradeciendo la labor de los cuerpos de emergencia baleares desplazados a la zona. Además, recordó a Rosario Díaz, última víctima de violencia machista, y reiteró el compromiso de combatir este fenómeno con todos los medios disponibles.

Prohens también tuvo palabras de reconocimiento para los deportistas baleares, destacando sus logros en los Juegos Olímpicos y Paralímpicos de París.

Prioridades para 2025

Prohens cerró su intervención reafirmando el compromiso del Govern con la moderación, el sentido común y la libertad: “Seguiremos trabajando en el cumplimiento de la palabra dada, consolidando la estabilidad y defendiendo los intereses de los ciudadanos de Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera”.

El Govern intensifica la lucha contra los chárteres náuticos ilegales con un récord de sanciones en 2024

El Govern intensifica la lucha contra los chárteres náuticos ilegales con un récord de sanciones en 2024

El aumento de inspecciones ha llevado a la incoación de 153 expedientes sancionadores y multas por un total de 462.200 euros.

Palma, 30 de diciembre de 2024.- El Govern de les Illes Balears, a través de la Dirección General de Puertos y Transporte Marítimo, ha reforzado en 2024 sus esfuerzos para combatir las actividades ilegales relacionadas con el alquiler de embarcaciones de recreo. Este año se han incoado 153 expedientes sancionadores, con un importe total de 462.200 euros en sanciones, la cifra más alta registrada hasta la fecha.

Resultados de las inspecciones

De los expedientes sancionadores:

  • 64 corresponden a infracciones leves.
  • 89 han sido clasificadas como graves.

Hasta la fecha, 65 expedientes han sido finalizados, mientras que los 88 restantes se encuentran en diferentes fases de tramitación.

Las sanciones abarcan tanto actividades de alquiler de embarcaciones sin los requisitos legales como el incumplimiento de otras normativas, incluyendo el fondeo en zonas protegidas o no autorizadas.

Incremento respecto a años anteriores

El año 2024 ha marcado un notable aumento respecto a 2023, cuando se incoaron 109 expedientes sancionadores con sanciones por un valor total de 125.020 euros. Este crecimiento refleja una tendencia ascendente en los últimos cinco años, consolidando este año como el más activo en términos de control y sanción de actividades náuticas ilegales.

Colaboración con la Guardia Civil

La campaña de 2024 es el cuarto ejercicio consecutivo en el que la Dirección General de Puertos y Transporte Marítimo colabora estrechamente con el Servicio Marítimo de la Guardia Civil. Esta cooperación ha sido clave para:

  • Detectar y sancionar el alquiler de embarcaciones que no cumplen con los requisitos legales.
  • Prevenir infracciones relacionadas con el fondeo en áreas protegidas.
  • Garantizar la seguridad marítima y la protección del medio ambiente en las aguas de las Illes Balears.

Compromiso con la seguridad y el medio ambiente

El director general de Puertos y Transporte Marítimo ha destacado que esta campaña forma parte del compromiso del Govern para «erradicar las prácticas ilegales que ponen en riesgo tanto la seguridad de los usuarios como la sostenibilidad del entorno marino».

Con este enfoque proactivo, el Govern reafirma su voluntad de proteger las aguas baleares y garantizar que las actividades náuticas se realicen de forma legal y respetuosa con el medio ambiente.

Los trasteros, una solución urbana en un contexto de crisis habitacional y nuevas tendencias

Los trasteros, una solución urbana en un contexto de crisis habitacional y nuevas tendencias

Antonio Piña Ripoll analiza el impacto de la crisis de la vivienda en el negocio de los trasteros y las tendencias emergentes en un mercado en constante evolución.

Palma, 28 de diciembre de 2024.- En medio de la creciente crisis habitacional en Baleares, los trasteros están emergiendo como una solución clave, no solo para el almacenamiento, sino también como reflejo de las dinámicas sociales y económicas actuales. Antonio Piña Ripoll, (Administrador de Fincas y Agente de la Propiedad Inmobiliaria) CEO de Fincas Piña Massip, destaca cómo estos espacios se han transformado en alternativas para personas afectadas por la falta de vivienda, al tiempo que se adaptan a las nuevas necesidades urbanas.

Antonio Piña Ripoll, (Administrador de Fincas y Agente de la Propiedad Inmobiliaria) CEO de Fincas Piña Massip

El desajuste entre el crecimiento poblacional y la construcción de viviendas en Baleares ha llevado a un uso inesperado de los trasteros. Según Piña, “hemos detectado que un segmento de usuarios utiliza trasteros como refugio improvisado para almacenar pertenencias, debido al aumento de los precios del alquiler y la falta de espacio”. En algunos casos extremos, estos espacios han sido adaptados como viviendas de emergencia, reflejando la gravedad de la situación.


La presión sobre el mercado inmobiliario es evidente. Entre 2011 y 2021, la población de Baleares creció en 82.912 personas, mientras que solo se añadieron 11.799 viviendas al mercado como residencias habituales. Este desajuste ha disparado los precios del metro cuadrado hasta los 3.644 euros, situando a las Islas como la comunidad más cara de España, por encima de Madrid.


El auge de los trasteros urbanos


En el contexto urbano, los trasteros se están convirtiendo en una extensión del hogar. “Muchos clientes los utilizan para guardar objetos cotidianos, ropa de temporada o durante mudanzas temporales”. Ahora más que nunca se alquilan habitaciones y la falta de espacio hace que los trasteros en algunos casos sean una extensión de la habitación arrendada , explica Piña. Además, se han detectado usos innovadores, como la gestión de ventas de segunda mano o trueques, que se realizan directamente en los centros de almacenamiento.

El 15-20% de los usuarios de trasteros son profesionales que los emplean para almacenar herramientas o gestionar pequeñas empresas. Este fenómeno se ha intensificado en las áreas urbanas, donde la falta de espacio y las nuevas formas de trabajo impulsadas por la digitalización han generado una creciente demanda de soluciones de almacenamiento flexibles y asequibles.

Los barrios de Nou Llevant y La Soledat podrán acceder a subvenciones europeas para rehabilitar energéticamente sus viviendas

Las causas de la crisis habitacional en Baleares


El desajuste habitacional tiene raíces profundas:

  • Crecimiento demográfico acelerado: Baleares ha ganado 100.000 residentes en los últimos 10 años, pero solo se han construido 30.000 viviendas.
  • Precios desorbitados: El coste de la vivienda ha duplicado su valor en tres años, con un precio medio del metro cuadrado de 3.644 euros.
  • Viviendas no habitadas: De las 65.240 viviendas nuevas construidas entre 2011 y 2021, más de 105.000 permanecen vacías, destinadas al alquiler turístico , temporada o como segundas residencias.
  • Burocracia lenta: Obtener licencias de construcción puede tardar hasta 36 meses, dificultando la expansión del parque habitacional.
  • Falta de vivienda social: Con solo 917 VPO construidas entre 2019 y 2021, Baleares se enfrenta a un déficit estructural.
  • Soluciones emergentes: cápsulas habitacionales y diversificación de trasteros
    En países como Japón y Estados Unidos, las cápsulas habitacionales cercanas a trasteros o aeropuertos ya se están implementando como alternativas temporales y asequibles. Estas soluciones podrían ser replicables en Baleares para atender a trabajadores temporales.

En cuanto al negocio de los trasteros, Piña prevé una diversificación futura que incluya servicios adicionales, como zonas comunes o espacios adaptados a las necesidades de los usuarios. “El sector está evolucionando rápidamente para adaptarse a las demandas urbanas y al contexto socioeconómico actual”, señala.

A pesar de los programas gubernamentales como “Lloguer Segur”, Piña subraya que las soluciones deben enfocarse en promover la construcción de viviendas sociales y fomentar la colaboración público-privada. “Es crucial que las políticas habitacionales se alineen con las necesidades reales y que se implementen estrategias de largo plazo”, concluye.

El futuro de los trasteros en Baleares

Más allá de su función original, los trasteros se han convertido en un reflejo de la capacidad de adaptación de las personas frente a las limitaciones urbanas. Representan una solución inmediata, aunque temporal, para muchos afectados por la crisis habitacional, al tiempo que abren nuevas posibilidades en el mercado de servicios urbanos.

“Los trasteros son una muestra de cómo la creatividad y la resiliencia pueden responder a los retos de las ciudades contemporáneas, pero también un recordatorio de la necesidad urgente de soluciones estructurales para garantizar un acceso digno a la vivienda”, concluyó Piña.

LA PALMESANA MAGAZINE

Cort aprueba la adquisición del edificio Gesa y las parcelas colindantes, consolidando la propiedad municipal de toda la fachada marítima

Cort aprueba la adquisición del edificio Gesa y las parcelas colindantes, consolidando la propiedad municipal de toda la fachada marítima

El acuerdo pone fin a 15 años de abandono y litigios, e incluye planes para el desarrollo del Distrito de Innovación y otros proyectos transformadores.

Palma, 30 de diciembre de 2024.- La Junta de Govern del Ajuntament de Palma ha dado un paso histórico al aprobar el acuerdo transaccional con Endesa para adquirir el emblemático edificio de Gesa y dos parcelas colindantes. Esta decisión, que se elevará al Pleno municipal en enero, finaliza más de 15 años de abandono y procedimientos judiciales, al tiempo que garantiza que toda la fachada marítima, desde el Baluard del Príncep hasta el Palacio de Congresos, pase a ser de titularidad municipal.

Un acuerdo histórico para la ciudad

El alcalde de Palma, Jaime Martínez Llabrés, calificó el acuerdo como un «día histórico» para la ciudad. «Este acuerdo pone fin a una etapa de abandono de un edificio emblemático y evita un coste de unos 60 millones de euros en litigios e intereses de demora para el Ajuntament», declaró.

El edificio Gesa, declarado Bien de Interés Cultural (BIC) desde 2007, ocupa una superficie de 15.915 metros cuadrados distribuidos en sótano, planta baja y diez plantas. El coste total de la adquisición es de 25.365.575 euros, financiados en parte con 10 millones de euros de la Conselleria de Turisme a través del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, y la compensación de cargas urbanísticas por valor de 16,9 millones de euros a cargo de Endesa.

Las dos parcelas adyacentes, con superficies de 1.638 y 1.644 metros cuadrados, se adquieren por un total de 5.203.000 euros (IVA incluido), con planes para convertir una de ellas en un aparcamiento público.

El futuro del edificio Gesa y el Distrito de Innovación

El Ajuntament tiene previsto convocar un concurso de ideas para definir los usos del edificio y las parcelas. Entre las propuestas se incluyen:

  • Sede del Distrito de Innovación,
  • Espacios culturales y polivalentes,
  • Auditorio,
  • Instituto Municipal de las Artes, entre otros.

El edificio y las parcelas forman parte de un plan más amplio de transformación urbana, que incluye proyectos como el Bosque Metropolitano en Son Quint y la reforma integral de la Plaça Major y su entorno.

Adquisiciones para reforzar los equipamientos públicos

Además del acuerdo con Endesa, la Junta de Govern también aprobó:

  • La adquisición del antiguo cine Metropolitan en Pere Garau, junto con dos locales adyacentes, para destinarlos a equipamientos públicos.
  • La nueva licitación del casal de Génova, que ampliará la oferta de servicios socioculturales en esta barriada.

Impacto transformador en Palma

El alcalde destacó que estas adquisiciones son parte de una estrategia integral para «impulsar proyectos que transformen Palma, mejoren la calidad de vida de los ciudadanos y refuercen el carácter innovador y cultural de la ciudad».

Con este paso, Palma avanza hacia un modelo urbano más inclusivo, sostenible y comprometido con el patrimonio cultural y social.

Cabalgata de Reyes 2025 con 17 carrozas y más de 300 participantes

Cabalgata de Reyes 2025 con 17 carrozas y más de 300 participantes

La llegada de los Pajes Reales será el 3 de enero, y la cabalgata recorrerá 4 kilómetros con una duración aproximada de dos horas.

Palma, 30 de diciembre de 2024.- El Ajuntament de Palma ha desvelado los detalles de la Cabalgata de Reyes 2025, que tendrá lugar el próximo 5 de enero. Este emblemático evento, que contará con la participación de más de 300 personas y 17 carrozas, promete ser un espectáculo inolvidable para las familias de Palma, con un recorrido de 4 kilómetros por las principales calles de la ciudad.

La magia comienza en el Moll Vell

El desfile arrancará a las 18:00 horas con la llegada de los tres Reyes Magos al Moll Vell a bordo del velero Rafael Verdera, donde el alcalde de Palma les entregará la Clau de la Ciutat, simbolizando la apertura de Palma para la entrega de regalos a los niños.

La segunda teniente de alcalde y regidora de Participació Ciutadana, Lourdes Roca, ha señalado que la cabalgata recuperará su simbología tradicional: «Queremos rememorar la llegada de los Reyes de Oriente a Belén para adorar al niño Jesús y ofrecerle oro, incienso y mirra». Además, destacó que los juguetes serán un elemento central en el desfile, con un nuevo bloque temático dedicado a la magia de la entrega de regalos.

Un desfile lleno de tradición y novedades

El recorrido incluye calles emblemáticas como Avinguda Antoni Maura, Passeig del Born, Plaça Rei Joan Carles I, la Rambla y Avinguda de Jaume III, culminando en la Plaça de Cort, donde los Reyes saludarán a los ciudadanos desde el balcón del Ayuntamiento.

El preámbulo estará encabezado por la Policía Montada, los ‘Gegants’ y ‘Capgrossos’ acompañados por la Banda Municipal de Música. El desfile abrirá con el Estel d’Orient, una carroza iluminada con una comparsa de patinadores representando pequeños astros en movimiento.

Entre las carrozas temáticas destacarán:

  • El Betlem de la Sang y una carroza dedicada a los carteros reales, con un buzón y cartas de gran tamaño.
  • El Tren dels Xumets y el dels Angelets, símbolos de las tradiciones locales.
  • Una carroza de neules y vidrieria, inspirada en elementos de la Catedral de Palma y acompañada de una comparsa de ball de bot.
  • Un bloque de juguetes tradicionales, con trenes, muñecas, peonzas y coches de madera, junto a personajes de cuentos clásicos como Caperucita Roja y Hansel y Gretel.

La carroza del Heraldo, la carreta de mercaderes y la de jarrones y ánforas serán otros elementos destacados, además del bloque de regalos que desfilará en buses de la EMT y una carroza dedicada al comercio local en colaboración con PalmaActiva.

El evento finalizará con la carroza del carbón, acompañada por una batucada que simboliza la entrega de carbón a los niños que no se han portado bien.

La llegada de los Pajes Reales

El 3 de enero, los Pajes Reales llegarán a la ciudad para recibir a los niños en la Plaça de Cort de 12:00 a 14:30 horas. Acompañados de portaestandartes y carteros reales, estos mensajeros transmitirán su discurso en lengua de signos, asegurando la accesibilidad para todos.

Una experiencia inclusiva y mágica

En el cierre de la cabalgata, los Reyes Magos serán recibidos en el Ayuntamiento por niños de entidades sociales de Palma, en un acto traducido también a lengua de signos. Lourdes Roca ha invitado a toda la ciudadanía a participar en esta celebración que, en sus palabras, «acerca la magia a todas las familias de Palma».

Con esta edición, el Ajuntament reafirma su compromiso de mantener vivas las tradiciones y ofrecer un evento inolvidable para pequeños y mayores.

La producción de vinos de calidad en Baleares cae un 22 % en 2024, con 53.253 hectolitros elaborados

La producción de vinos de calidad en Baleares cae un 22 % en 2024, con 53.253 hectolitros elaborados

La superficie de viñedo aumenta un 2,8 %, pero las condiciones climáticas adversas y las plagas reducen la producción de uva un 23 % respecto a 2023.

Palma, 29 de diciembre de 2024.- La Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural ha publicado los datos de producción de vinos con marca de calidad de las Illes Balears, que incluyen las denominaciones de origen Binissalem y Pla i Llevant, y las indicaciones geográficas protegidas (IGP) Vi de la Terra de Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera, Serra de Tramuntana y Illes Balears. En 2024, la producción total de vino con estas certificaciones alcanzó los 53.253 hectolitros, un 22 % menos que el año anterior.

La superficie de viñedo creció un 2,8 % hasta alcanzar las 2.169 hectáreas, pero la producción de uva cayó un 23,2 %, pasando de 11.092 toneladas en 2023 a 8.515 en 2024. Según el conseller Joan Simonet, «la disminución se debe a factores climáticos, como la sequía y la distribución irregular de lluvias, y a la incidencia de las palomas torcaces, especialmente en Ibiza y Formentera».

Desglose por denominaciones y tipos de vino

  • Denominaciones más afectadas:
    • IGP Vi de la Terra Formentera: -43,2 %
    • DO Binissalem: -27,7 %
    • DO Pla i Llevant: -25,4 %
  • Menor impacto:
    • IGP Vi de la Terra Menorca: -5 % (compensado por la entrada en producción de nuevos viñedos).

Por tipos de vino, los tintos registraron la mayor caída con un 26,9 % menos, seguidos por los rosados (-21,2 %) y los blancos (-17,1 %).

Impacto de las condiciones y medidas futuras

La producción media por hectárea disminuyó un 25 %, pasando de 5.257 kg/ha en 2023 a 3.926 kg/ha en 2024. La Conselleria destaca que esta bajada ha sido especialmente acusada en las Pitiusas debido a la escasez de alimentos alternativos para las aves.

Los datos completos de producción están disponibles en el portal oficial de calidad agroalimentaria: www.illesbalearsqualitat.es.

Con estas cifras, 2024 se convierte en un año complicado para el sector, que alcanzó un máximo histórico de producción en 2023. La Conselleria continúa trabajando en estrategias para mitigar los efectos de fenómenos adversos y preservar la calidad de los vinos de las Illes Balears.