La llum daurada de l’horabaixa il·luminava Cala Morell amb una quietud gairebé sobrenatural, mentre Iserna recorria aquell indret antic i majestuós. Els talaiòtics, que temps enrere havien habitat Menorca, semblaven haver captat l’atmosfera sagrada d’aquell lloc. Així, havien construït el seu poblat amb una disposició de planta semicircular, estructurat per camins esglaonats que descendien pels penya-segats fins a la mar, creant una harmonia entre el paisatge natural i l’arquitectura que es fusionava amb les roques que retallades pel contrast de llum del sol ponent, a l’altra costat de la Cala, semblaven les runes d’un aqüeducte artificial extingit.

Eix Principal girat sobre la milla 6 als extrems de qual es troben Ciutadella i Maó. Just al centre es pot observar el romboide regular de 5 milles de costat als vèrtex del qual es troben els municipis centrals de l’illa.

El padrí d’Iserna, un erudit i cartògraf romà, va dedicar anys a explorar els secrets geogràfics de l’illa després de rebre l’encàrrec de traçar un eix que, tot i tenir un aspecte sagrat, en realitat tenia una finalitat molt pragmàtica: connectar els punts més rellevants del territori menorquí recentment conquerit per Quint Cecili Metel de la tribu Velina amb el suport de la Quirina, amb el qual mesurar les centúries en que es dividiria l’illa per cobrar impostos per a l’imperi. Aquest traçat s’iniciava entre les dues grans ciutats fundades en aquella època, actualment conegudes com Maó (Mago) i Ciutadella (Iamona), amb una extensió precisa de 26,5 milles romanes (1.478,5 m = 5 iardes megalítiques). Partia des de Iamona, on avui, a unes quatre milles de la ciutat, hi ha una creu de terme sobre un claper que podria amagar el mil·liari quart, del qual un divertículum (viaris traçats a múltiples de 15º des de les milles mesurades sobre aquest eix) s’orientà a 30º de l’eix principal cap als topònims actuals de Son Quart i Torre den Quart.

Creu de terme de Ciutadella l’altura de la milla 4 on es troba el camí vell Ciutadella-Maó.

En el punt central d’aquest eix principal, desviat 30º a la milla sesta per enfilar finalment cap a Mago, el padrí d’Iserna va fundar les antigues viles romanes, disposades en un patró romboïdal perfecte de cinc milles per costat, amb els seus vèrtex situats als llocs on avui es troben els quatre municipis centrals de l’illa: Mercadal al nord, Ferreries a l’est, Alaior (Ihalor) a l’oest i, tot i que lleugerament desplaçat cap a l’est per evitar una torrentera però proper al vèrtex sud teòric, el poble de Migjorn Gran. Aquest romboide reflectia una simetria que evocava l’antiga concepció d’ordre clàssic, tal com el padrí d’Iserna havia après a l’escola fundada molts segles abans per Plató, on encara es formaven els mes savis cartògrafs de l’època. Això indicava una connexió ancestral entre els espais i els tiranys que unien les runes talaiòtiques que semblaven guiar la nova disposició geogràfica de l’illa.

Coves troglodites de Cala Morell.

 Les més modestes Tombes Reials nabatees de Petra.

Però la visió del padrí anava més enllà d’aquest eix central. Havia identificat altres línies de connexió mística i ancestral que unien les coves troglodites de Cala Morell amb enclavaments allunyats que havia conegut en els seus periples arreu de la Mediterrània, gracies als coneixements adquirits amb els mapes que els seus avantpassats cartògrafs de la tribu Quirina havien legat al fundador de Mago. Traçant una línia cap a l’est, des de les coves troglodites de Cala Morell fins a Petra, al cor del territori nabateu, aquesta travessava punts clau del Mediterrani antic. En arribar a Sicília, passava prop de les enigmàtiques piràmides d’Alcàntara, als peus de l’Etna, que havien estat antigament venerades com a símbol d’estabilitat i poder tel·lúric d’una xarxa global traçada pels mítics Atlants. Continuant cap a l’est, la línia es creuava amb Kastro Selino a Creta, una fortalesa que s’aixeca sobre una megalítica preexistent dominant la petita península de Selino, abans d’arribar a Petra, amb les seves imponents façanes de pedra esculpides i els frontons que evocaven una arquitectura compartida amb les pilastres i frontons que presidien, tot i més toscament, les entrades de les coves de Cala Morell.

Estructura megalítica piramidal de Caparrot de Forma vora Cala Canutells.

Un segon eix s’estenia cap al sud-est, formant un angle exacte de 30 graus respecte al primer. Aquest partia també de Cala Morell en direcció a una petita península escarpada també farcida de coves troglodites anomenada Caparrot de Forma, una referència a l’antiquíssima Formae que antigament presidia aquesta zona i que ha donat lloc als topònims actuals de Formet, Forma Nou i Forma Vell, prop de Cala Canutells (Formae és el terme amb què es coneixia en els cadastres d’època clàssica). En aquest indret s’alça un túmul megalític, probablement d’estructura piramidal, sobre un penya-segat que domina l’horitzó marí. Segons les observacions del padrí d’Iserna, aquesta disposició indicava una alineació amb altres túmuls o construccions sagrades situades a la costa oriental de la Mediterrània (com el mega túmul existent avui dia, superposat a altre preexistent molt més antic, vora la ciutat de refundació romana d’Sfax a Tunísia), formant així un recorregut de llocs amb profund valor ritual per a les civilitzacions nabatees que havien navegat per aquestes aigües segles enrere deixant la seva empremta a llocs tant diversos i distants.

Túmul d’Sfax a Tunísia.

Observant les pilastres i frontons que decoraven les façanes de les coves de Cala Morell, Iserna no podia evitar sentir una connexió amb les estructures nabatees de Petra o Egra i fins i tot amb els enigmàtics relleus esglaonats de Puma Punku, a la regió andina, recentment provat ja coneixien en secret sepulcral els cartògrafs de la tribu Quirina, colonitzada per pels seus avantpassats etruscs on construïren molt temps enrere una fortalesa anomenada Kuelap. Les escales esglaonades i les formes en creu que s’hi observaven semblaven evocar la chacana o creu andina, suggerint una mena de pont simbòlic entre cultures aparentment distants. Tot semblava apuntar cap a una connexió ancestral, una herència de tècniques constructives, organització del territori global i simbolisme comú d’alguna civilització primigènia que unia aquests indrets en un mapa que transcendia continents i cultures.

Aquelles línies i punts sobre el mapa que el seu padrí havia llegat es convertien per a Iserna en una guia per descobrir no només els espais físics de Menorca, sinó també una història antiga i profunda que connectava Menorca amb altres pobles del Mediterrani i més enllà, en una xarxa d’aliances, creences i coneixements compartits. Que portà a Iserna a investiga la presència i possible expansió de la influència nabatea per les àrees mediterrànies, basada en elements arquitectònics i traçats geogràfics específics. I la va portar a establir la hipòtesi que les semblances entre els jaciments nabateus i altres estructures al Mediterrani podien revelar una xarxa de connexions culturals antigues. En particular, els jaciments de Cala Morell i Caparrot de Forma a Menorca mostren certes coincidències en la seva arquitectura, alineaments i situacions amb els jaciments nabateus de Petra i Egra, així com amb altres ubicacions importants com les piràmides d’Alcàntara a Sicília i Kastro Selino a Creta. Aquesta hipòtesi la fonamentà en l’anàlisi de la geografia, l’arquitectura i l’ús de símbols com la creu escalonada o chacana, que podrien evidenciar una influència comuna amb altres cultures mediterrànies i atlàntiques.

Tomba a Egra, amb motiu esglaonat al estil Chacana.

Discussió

L’anàlisi dels jaciments citats en aquest relat suggereix la possibilitat que els nabateus, o altres cultures influïdes per ells, establissin rutes culturals o comercials pel Mediterrani. Encara que les evidències d’una connexió directa amb Puma Punku o amb altres cultures sud-americanes són purament especulatives, l’ús de la chacana en diferents jaciments indica una probable transmissió simbòlica entre antigues cultures per influència d’altra primigènia.

L’evidència de les rutes comercials nabatees pels territoris mediterranis, juntament amb el patró arquitectònic i els alineaments geogràfics, podria apuntar a una influència cultural molt més àmplia del que s’ha considerat fins ara. La disposició de les estructures de Cala Morell, que evoca l’arquitectura de les primeres, i mes modestes, tombes nabatees de Petra, i la possible piràmide a Caparrot de Forma reforcen aquesta hipòtesi (Gibson, 2007; Lindner, 2010).

Gibson (2007) examina la transformació de Petra, posant èmfasi en com la seva annexió per Roma va integrar la cultura nabatea en l’esfera romana. En particular, analitza l’arquitectura monumental de Petra com a símbol d’una identitat mixta, fusionant elements locals amb influències romanes i altres cultures que interactuaven a través de les rutes comercials.

Lindner (2010) aprofundeix en l’abast de l’influencia nabatea més enllà de Petra, destacant els assentaments perifèrics que van aparèixer en rutes comercials del Mediterrani. Lindner assenyala com aquests assentaments s’adaptaven a les tècniques i formes arquitectòniques locals, cosa que mostra la capacitat d’assimilació i adaptació i integració dels nabateus a diferents cultures de la Mediterrània.

Restes d’un temple nabateu a Pozzuoli vora Nàpols dedicat Dushara, una deïtat que simbolitzava la força i la fertilitat, era també un deessa protectora del comerç.

De fet, recentment, sota les aigües de la costa de Pozzuoli, els arqueòlegs han descobert un temple nabateu de 2.000 anys, testimoni de la influència d’aquesta civilització àrab en l’Imperi Romà, la qual cosa reforça la idea d’una presència nabatea significativa en territori que va formar part de l’imperi romà.

Els Senyals Ocults de La Maçoneria: El Colon barceloní i el Llegat Mallorquí Silenciats