DISCURS BATLE FESTA DE L’ESTENDARD 2024

Ciutadans i ciutadanes de Palma

Regidors i regidores de la Corporació

Representants del Govern, el Consell de Mallorca i altres institucions

Membres del teixit associatiu, sectorial i veïnal

Novament, com és tradicional cada dia 31 de desembre, ens reunim per compartir l’acte oficial de la Festa de l’Estendard, destinat a commemorar l’arribada de les tropes del Rei en Jaume a Madina Mayurqa, tal dia com avui, de l’any 1229.

Es tracta d’un esdeveniment històric que ha quedat imprès en la memòria col·lectiva de les successives generacions de mallorquins i mallorquines.

Avui, gairebé 8 segles després, ens retrobam, en aquest darrer dia del mes de desembre, que marca un punt d’inflexió amb el nou any, amb la idea de reivindicar el llegat dels nostres avantpassats, apreciar la valuosa herència que deixaren al seu pas, i aprofitar aquestes ensenyances per enfocar amb optimisme i esperança, i amb força i confiança renovades, els temps que estan per venir.

Pensareu, segurament, que la realitat present té poc a veure amb una època tant diferent a la nostra.

I així és, en efecte, però només fins a un cert punt.

Les persones que en aquell escenari social i polític, certament convuls, assumiren la responsabilitat de fer avançar la constitució del nou Regne de Mallorca, s’enfrontaren a uns reptes que, tot i la diversitat de les circumstàncies històriques, no són tan diferents als actuals.

També en aquells moments es feia necessari arbitrar les normes i les lleis que havien de regir la convivència en harmonia, equilibri i cohesió dels homes i les dones que compartien un mateix territori.

I, des d’aquest punt de vista, resultava imprescindible descriure i identificar les prioritats d’aquella societat per construir un futur que fos capaç de satisfer i conciliar les pretensions de tots els grups, sectors i col·lectius.

Aquesta tasca va ser assumida amb valentia i seny per part d’uns dirigents polítics i socials que apostaren per valors que, encara avui en dia, mantenen plenament la seva vigència.

Un d’aquests valors és el sentit de la responsabilitat. Què entenem per responsabilitat?

Bàsicament, es tracta de tenir molt clar que governar implica cercar el bé comú, més enllà d’individualismes o personalismes, procurant que del resultat del treball rigorós i coherent en surti beneficiat el conjunt de la ciutadania.

Un altre valor a tenir a compte és el de la concepció de la representació política com a resultat directe del compromís que els governants assumim davant la població per dedicar els nostres esforços a materialitzar els seus anhels de benestar i qualitat de vida.

Com intentaren fer les persones que es situaren al capdavant de les institucions de l’antic Regne de Mallorca, també ara és de cabdal importància assumir aquesta representació des del respecte a la diversitat i la pluralitat de la societat, i tenint ben present que la responsabilitat de govern s’ha de dur endavant, sempre, i inequívocament, des d’una perspectiva global que no ha de quedar limitada a la defensa exclusiva dels interessos de grups concrets.

Mai millor expressada aquesta vocació de generalitat que en el cas dels ajuntaments, i més encara en el cas de l’Ajuntament de Palma.

Com institució més propera als ciutadans, l’Ajuntament de Palma ha d’aspirar a ser de tots, l’administració on qualsevol resident trobi la resposta a les seves necessitats, i on, a més, aquesta resposta es faciliti amb diligència, rapidesa i eficàcia.

Aquesta fulla de ruta impregna poderosament la manera en què l’actual Consistori entén i du endavant la seva feina de representació de la població, sempre amb el punt de mira posat en l’inexcusable vocació de servei públic que ha de presidir la nostra actuació.

Hi ha un tercer valor que ens vincula també a aquells antics mallorquins que col·locaren els ciments de la societat que hem heretat.

Estic fent referència al diàleg, al treball en equip, a la política de la mà estesa i de les portes obertes.

És aquest un missatge que, com a batle de Palma, he tractat de fer arribar, des del primer minut de l’actual mandat municipal, a tothom que l’ha volgut escoltar, i sobre el qual, amb ocasió de l’acte d’avui, vull insistir una vegada més des de la convicció que només des de l’acord i no des de la divergència gratuïta i estèril és possible la transformació de la nostra ciutat.

Certament, els temps dels nostres avantpassats no estigueren exempts de complexitat. Els actuals, tampoc.

Potser els escenaris són diferents, com a fruit de la inevitable evolució que totes les comunitats han experimentat al llarg dels darrers 8 segles.

Però, tot i els canvis conjunturals que marquen el pas del temps, l’objectiu d’adaptar-se als nous escenaris, siguin uns o altres, continua sent inalterable.

En l’actualitat, la irrupció de les noves tecnologies amb totes les seves modalitats, la transformació de les xarxes de comunicació social, la globalització de les relacions humanes amb els avantatges i inconvenients que això suposa, exigeixen la mateixa actitud que els primers ciutadans de Madina Mayurqa demostraren i que m’atreviria a definir amb dues paraules: valentia i ambició.

A l’Ajuntament de Palma, hem fet de la valentia i l’ambició els nostres referents en tots i cadascun dels projectes que, al llarg d’aquest any i mig de legislatura, hem dut endavant i que, en determinats casos, arribaran al seu punt culminant en anys pròxims.

La manifestació més paradigmàtica d’aquesta manera d’entendre la política municipal sense deixar de banda la immediatesa de la resolució dels problemes del dia a dia, però tenint en compte també la perspectiva de futur que ha de caracteritzar un autèntic procés de transformació de la ciutat, són els pressupostos de la Corporació.

Fa només uns dies, just abans de començar les festes i celebracions de Nadal i cap d’any, el Ple aprovava els pressupostos de 2025.

No són uns pressupostos més.

Són els pressupostos més importants de la història de Palma, i no únicament per la quantia, que supera qualsevol xifra anterior, sinó, molt especialment, per la seva aposta inequívoca de convertir Palma en un territori de referència.

Aquest 2025 permetrà construir una Palma més social i solidària, capaç d’atendre les necessitats dels sectors més vulnerables de la població, dotant de més mitjans i recursos a totes les accions que guardin relació amb la protecció de les persones i les famílies amb pitjor situació econòmica, o amb col·lectius tan prioritaris per aquest ajuntament com les dones que han patit o pateixen episodis de violència masclista.

A aquestes víctimes, precisament, els vull fer arribar un missatge molt nítid i molt clar: l’Ajuntament que tenc l’honor de presidir sempre estarà al vostre costat. Qui digui el contrari, simplement, falta a la veritat.

També enfortir com mai s’havia fet fins ara les polítiques de seguretat ciutadana.

La nostra idea, que de ben segur compartiu la majoria dels que m’estau escoltant, és que sense seguretat no hi pot haver llibertat.

I és, precisament, per aquest motiu, que dedicam nombrosos recursos a l’increment de la plantilla de la Policia Local i a la construcció de nous equipaments i instal·lacions que facilitin la tasca d’aquests efectius, com és el cas de la nova comissària del barri de Nou Llevant i les dependències que es situaran en un punt estratègic del centre de la ciutat: el parc de ses Estacions.

Un altre punt essencial en aquest procés de transformació de la Policia Local de Palma és, per descomptat, la creació de l’ECOP, l’Equip Comunitari de Proximitat, que ha estat concebuda com un recurs operatiu per a lluitar contra els comportaments incívics i protegir la seguretat dels ciutadans.

Aquesta unitat, de 30 efectius, que treballarà de manera intensa en les barriades de Palma, sumant-se a la resta de mitjans humans i tècnics assignats a la Policia Local, contribuirà poderosament a fer realitat la justa aspiració dels residents de Palma a conviure en un municipi tranquil, ordenat i cívic, on la vigilància es troba garantida, les 24 hores del dia, als anomenats ‘punts calents’, que són aquells que registren un major índex de conflictivitat o delinqüència.

En aquest sentit, el missatge que pretenem transmetre a aquells que posen en perill la seguretat, i, per tant, com he dit abans, la llibertat dels ciutadans, és que Palma és un municipi amb tolerància zero davant qualsevol tipus de delinqüència o d’acció que vulneri la convivència, l’ordre públic i el civisme.

Palma serà la ciutat segura que tots volem.

És per aquesta raó que Palma, un territori que ha vist créixer el seu volum demogràfic de 350.000 a 450.000 habitants al llarg dels darrers 20 anys, convertint-se en la vuitena ciutat més poblada d’Espanya, precisa de més policies i de més professionals cent per cent compromesos amb la protecció dels homes i dones que resideixen a la capital de les Illes Balears, i també dels milers de visitants que escullen Palma com a destinació per a les seves vacances.

Concretament, la previsió de l’Ajuntament és que quan finalitzi l’any vinent, la ciutat haurà vist incrementar-se en 190 agents el nombre d’efectius assignats a la Policia Local.

Aquest esforç sense precedents en la dotació de recursos humans es completarà amb una inversió, també històrica, en l’adquisició de nous i sofisticats mitjans de control i vigilància, com ara càmeres, drons i vehicles.

Aquesta tolerància zero de què parlava també s’ha de fer efectiva en el cas de molts altres comportaments que van en detriment de la convivència pacífica: l’okupació il·legal d’habitatges, les pintades vandàliques que fan mal bé els edificis, la via pública, el mobiliari urbà i el patrimoni, els renous indiscriminats que impedeixen el legítim dret dels residents al descans, les agressions i la violència contra les persones, la circulació indiscriminada de vehicles que posen en perill la integritat física dels vianants, o els comportaments negligents que embruten i donen una mala imatge de la nostra ciutat.

Precisament, la millora de la neteja i el manteniment dels carrers i places de Palma és una altra de les grans prioritats de l’Ajuntament.

El llegat que hem rebut en aquest capítol no és fàcil de capgirar. La nostra estimada Palma, que tant estimam els que hem nascut aquí o bé han adoptat aquesta terra com el lloc on volen viure i on volen veure créixer els seus fills i filles, ha hagut d’afrontar el deshonor de ser considerada la ciutat més bruta d’Espanya, l’any 2023.

És aquesta una situació que com a palmesans no podem tolerar de cap de les maneres. I en el meu cas, com a batle, encara molt manco.

Durant aquest darrer any i mig, les coses han millorat. Des de l’empresa municipal Emaya s’han destinat recursos humans i tècnics a potenciar les tasques de neteja a tots els punts del municipi, tant al centre com a les barriades, amb més operaris, més equipaments, horaris més amples de servei, i intervencions específiques que estan proporcionant uns excel·lents resultats,

com ‘Palma a punt’, que cal considerar un autèntic pla de xoc orientat a recuperar aquell entorn urbà net i cuidat que tots recordam d’altres temps.

Hi ha una idea que vull expressar amb la màxima eloqüència: no descansaré fins que Palma torni a ser la ciutat que era en altres moments: una ciutat neta.

Aquest va a ser el meu compromís abans de les eleccions, i ho seguirà sent fins que faci falta.

De la mateixa manera, l’Ajuntament tampoc farà cap passa enrere en l’objectiu, igualment irrenunciable, de fer de Palma una ciutat pacífica i sostenible en termes de mobilitat.

Deixem una primera idea clara pel que fa a aquest tema: els carrers de Palma són per als vianants, no per als patinets elèctrics ni per a cap altre tipus de modalitat de transport.

Són els vianants els que s’han de sentir segurs i emparats quan caminen o passegen per la seva ciutat, sense por a convertir-se en víctimes de l’incivisme d’aquells que no entenen ni respecten la convivència.

Lluitar contra aquests comportaments és, de fet, la principal raó que ha motivat la redacció de l’ordenança cívica, una eina pionera i transformadora que aposta per clarificar i consensuar el marc normatiu que ha de garantir l’ordre públic i l’eradicació de qualsevol actitud o actuació que posi en perill aquest valor cabdal en les societats lliures i democràtiques.

Defensam, per tant, una mobilitat pensada per als vianants, però també per al transport públic.

En aquest sentit, l’empresa municipal EMT-Palma es troba immersa en un procés de transformació com mai s’havia produït fins ara.

En aquest darrer cas, val la pena destacar l’aposta per la sostenibilitat en el transport públic, que s’està materialitzant en la progressiva incorporació d’autobusos amb zero emissions i la posada en marxa de projectes com la construcció de les instal·lacions de la ECO-EMT, basades en un concepte ecològic i verd de la mobilitat col·lectiva que aspira a ser un referent a tot Espanya.

La previsió és que aquest procés es materialitzi amb la incorporació de 100 autobusos ecològics en aquesta legislatura.

Tot plegat no significa, en absolut, que l’Ajuntament pretengui censurar, penalitzar o perseguir el vehicle privat. No volem caure en aquesta errada, que dissortadament va ser moneda comú en legislatures anteriors.

L’actual govern municipal creu en un municipi de ciutadans lliures i responsables, plenament capacitats per escollir la fórmula de mobilitat que millor s’adapti a les seves necessitats de transport.

I si la modalitat lliurament elegida és el cotxe particular, l’obligació de l’Ajuntament és assegurar que també aquests usuaris puguin efectuar els seus desplaçaments comptant amb la millor regulació possible per evitar accidents, minvar la contaminació, i incentivar l’estalvi energètic, per exemple habilitant més places d’estacionament o fomentant els punts d’aparcaments dissuasoris.

Ara bé, la qüestió nuclear, des del nostre punt de vista, si parlam de mobilitat, és que si de forma autònoma una persona vol desplaçar-se a la seva residència, al seu lloc de feina, o a qualsevol altra banda, mitjançant el transport públic de Palma, ho pugui fer des de la seguretat que disposa d’un servei eficaç, puntual i regular.

Tenc molt clar que encara ens falta camí per recórrer abans d’assolir els nivells de qualitat del bus urbà que tots desitjam.

Certament, la situació de l’EMT aquests darrers anys no ha estat senzilla, a causa de la necessitat de donar resposta a una demanda molt superior a la que era habitual abans de la instauració de la gratuïtat.

La qüestió és que l’Ajuntament ha hagut de mantenir el servei de franc amb una dotació econòmica externa que ni de molt lluny ha cobert les despeses generades per la manca de comptabilització de recursos propis.

Fa uns dies, el Govern central anunciava la gratuïtat també per a l’any 2025, de manera totalment improvisada, unilateral, sense aclarir l’import de la partida econòmica, i el que encara és més greu, sense haver pagat un sol euro de la gratuïtat de 2024.

En aquest sentit vull deixar una cosa molt clara, i és que no permetrem que els ciutadans de Palma paguin ni un sol euro d’aquesta suposada gratuïtat. Reclamarem i reivindicarem davant el Govern central i on sigui necessari que s’aporti la totalitat del cost del transport públic i que Palma tingui les inversions necessàries per a disposar d’un transport públic de qualitat.

Perquè el nostre compromís amb la mobilitat és prioritari i el nostre objectiu és que els ciutadans de Palma disposin d’un transport públic capaç de donar resposta a les seves necessitats, eficient i sostenible.

Parlem d’un transport de qualitat, eficient i sostenible perquè, en efecte, treballam per fer de Palma un municipi verd i sostenible.

Aquesta és la finalitat d’una de les actuacions destinades a capgirar en positiu l’escenari mediambiental de la nostra ciutat.

Estic parlant del projecte del Bosc Metropolità de Palma, que ha començat ja a cobrar forma a través de la històrica compra de la finca de Son Quint, de 3.000.000 m², que ara és patrimoni de tots els palmesans, i un pilar fonamental en la nostra visió per a un futur més verd i sostenible.

Estic parlant també del Jardí Botànic, que se situarà en dos emplaçaments de la nostra ciutat, sent un d’ells Ses Cases del Retiro, a l’entorn de Bellver, que seran restaurades i recuperades per a tots els palmesans.

Mai al nostre municipi s’havia arribat tan lluny en matèria d’aposta ferma per una ciutat esponjada, amb parcs, jardins i espais lliures, amb llocs exclosos de la pressió urbanística i demogràfica, i pensats per a l’esbarjo, l’esport, el gaudi i el contacte directe amb la natura.

Palma ha de ser verda o no serà.

Aquesta és la nostra filosofia, i en dit camí estam fent feina, sempre des d’aquesta perspectiva de futur que caracteritza l’acció de l’actual Ajuntament i que defuig el condicionant de la immediatesa per abraçar una idea cabdal: deixar als nostres fills i nets una ciutat molt millor de la que ens hem trobat.

Una prova manifesta d’aquesta vocació per una ciutat verda i pensada per a la salut i el benestar de la ciutat és el creixent protagonisme de l’arbrat, que s’ha convertit en un element ineludible en totes les obres i actuacions que executa el Consistori.

Al Bosc de Bellver, sense anar més enfora, s’ha situat la plantació de 1.200 arbres, mentre que, per una altra banda, cal fer menció a l’habilitació de pèrgoles, tot plegat en consonància de la declaració institucional sobre el canvi climàtic aprovada amb la unanimitat de tots els grups municipals.

Potser va ser també aquest el pensament dels antics mallorquins de 8 segles enrere. I és fins i tot possible que també ells es fessin una pregunta clau i de rabiosa actualitat: on viurem? On viuran els nostres fills? Quines cases podem construir per fer realitat els nostres respectius projectes de vida?

L’habitatge és un dels grans reptes de les societats del segle XXI.

Amb aquesta afirmació no estic fent cap descobriment. Tots som conscients que, si bé l’habitatge no és un problema exclusiu de Palma, a la nostra ciutat qüestions com l’elevat cost de les hipoteques i dels lloguers, la limitació de l’oferta en punts específics i determinats, la falta de sol per construir més pisos, adquireixen una dimensió segurament bastant més preocupant que en altres indrets.

Palma és l’Espanya poblada, l’Espanya que no deixa de créixer, l’Espanya on molta gent vol viure per la seva qualitat de vida i la seva capacitat de generar oportunitats de present i futur, tant a nivell empresarial com laboral.

I aquest escenari, que per una altra banda ens ha d’animar i encoratjar, ens obliga també a encarar efectes i conseqüències que precisen de solucions efectives.

Aquesta tendència del creixement incessant de la població a Palma ja era un dinàmica perfectament identificable anys enrere. Dissortadament, les administracions d’aquells moments, no només la municipal sinó també l’autonòmica, es quedaren mans plegades i sense una intervenció eficaç que pugues, com a mínim, pal·liar la conjuntura.

En altres paraules, a Palma, i en el conjunt de les Illes Balears, no es varen construir habitatges, ni tampoc es cercaren altres fórmules alternatives per compensar aquest dèficit, com el foment del lloguer brindant un marc de seguretat al propietari o apostar per la restauració i recuperació d’edificis i places residencials.

En aquest mandat, el camí que estam seguint és just el contrari.

De la inacció volem passar a l’acció. I ja s’han fet passes decisives i fonamentals en aquest sentit, com l’aprovació, el passat mes de novembre, de la primera fase d’una actuació certament puntera destinada a cedir el dret de superfície de 6 solars de titularitat municipal per a la construcció de fins a 400 nous pisos.

Aquests habitatges s’incorporaran directament al mercat de lloguer a preu limitat i reservaran percentatges concrets d’ús a col·lectius prioritaris, entre els quals cal esmentar els joves de fins a 35 anys, els majors de 65 i les famílies monoparentals.

A més llarg termini, i una vegada es posi en marxa la segona fase, la previsió és arribar als 1.200 habitatges, o fins i tot no descartam tenir la possibilitat de superar aquesta quantitat.

En aquest inventari referit al tema de l’habitatge, hem de sumar els grans projectes que queden pendents d’execució des de fa massa anys.

En qualsevol cas, la qüestió de l’habitatge no ha de ser contemplada únicament des d’una perspectiva urbanística. Bàsicament, l’habitatge, per a l’Ajuntament, és una qüestió social.

De fet, són els col·lectius més vulnerables, els treballadors amb ingressos limitats, les famílies monoparentals, la gent gran que ho té més difícil a l’hora d’obtenir un crèdit hipotecari per accedir a la compra d’un pis, i els joves que veuen frustrat el seu objectiu d’emancipació a causa de les limitacions de la seva economia, els grups de població als quals han d’anar prioritàriament destinades les polítiques d’habitatge de l’Ajuntament de Palma.

Hem d’aconseguir fer polítiques consensuades amb el Govern autonòmic per agilitzar al màxim la possibilitat de dotar d’habitatges i dur endavant projectes transformadors, com la reforma de la Plaça Major de Palma, el projecte de Son Quint, el recinte firal, el Jardí Botànic, sense deixar de banda les actuacions encaminades a impulsar Palma com a ciutat de la cultura, el coneixement i la innovació.

En aquest punt, hem de fer esment a les previsions que tenen a veure directament amb la configuració de la Façana Marítima de Palma, on el nou equipament que es construirà a l’antic edifici de Gesa jugarà un paper essencial.

Capítol apart mereix el Districte d’Innovació, que no ha de ser entès com una intervenció limitada a un àrea geogràfica determinada. Serà un punt de confluència entre l’economia verda i l’economia blava.

En realitat, el projecte abasteix el conjunt de la ciutat de Palma i engloba des d’equipaments estratègics tan essencials com les instal·lacions portuàries, fins a la creació del recinte firal o les grans infraestructures previstes en punts seleccionats del municipi.

Tot plegat serà possible gràcies al treball conjunt amb altres administracions i entitats, com el Govern autonòmic, el Consell de Mallorca, l’Autoritat Portuària o la Universitat de les Illes Balears. A tots els seus responsables vull agrair molt sincerament la seva disponibilitat de cooperació i el seu sentit de treball coordinat i en equip, que farà possible l’obertura de la ciutat al mar i a la muntanya.

Sense deixar de parlar d’innovació, és necessari detenir-se seguidament en els fructífers avanços assolits en matèria de la incorporació de les noves tecnologies als serveis municipals.

Durant aquest any i mig, s’han aportat rellevants millores a l’hora d’acostar l’administració als ciutadans mitjançant una gestió més eficient i més pròxima, que deixi enrere en la mesura que resulti factible els tràmits burocràtics i les llistes i els temps d’espera, i aposti per la celeritat i l’agilitat en les relacions amb els usuaris.

Amb aquesta fulla de ruta d’agilització de l’administració, no només hi surten guanyant els ciutadans que precisen resoldre una gestió particular, sinó també les empreses, els professionals, els autònoms que necessiten d’una resposta urgent per enllestir projectes que redundin en més activitat econòmica i més oportunitats de feina a la nostra ciutat.

Si ens centram, precisament, en l’economia, m’alegra comprovar el salt de qualitat que s’ha efectuat en serveis com el de Palma Activa, on la inserció laboral de col·lectius amb més dificultats d’accés al mercat de feina, és una finalitat cabdal, així com el suport als autònoms, que disposen ara, i per primera vegada a Palma, d’una oficina pròpia on veure ateses les seves demandes.

Volem, en definitiva, que Palma continuï sent un territori d’oportunitats, on la gent es pugui guanyar la vida en unes condicions dignes, i on la professionalitat sigui un valor en alça.

La nostra filosofia passa per considerar l’administració una aliada, i mai, en cap cas, un impediment per a les empreses i per a tots aquells que pretenguin crear riquesa al nostre entorn.

Aquesta manera d’entendre la gestió municipal, basada en l’aliança entre les institucions públiques i el sector privat a l’hora de dur endavant projectes summament beneficiosos per al progrés de la ciutat, engloba totes les activitats productives.

Per descomptat, en aquest grup cal situar el turisme, principal motor econòmic de Palma, de Mallorca, i de les Illes Balears, que ha d’aspirar a consolidar aquells segments de la demanda que més guanys, no només econòmics sinó també socials, generen en el conjunt de la societat.

A Palma, volem turisme de qualitat, d’elevat poder adquisitiu, respectuós amb els costums i la idiosincràsia autòctona, compromès amb el Medi Ambient i l’objectiu de cuidar el nostre entorn natural, i que defugi qualsevol comportament que tengui a veure amb els excessos i el vandalisme.

És en aquesta línia que cal situar el pla de xoc en seguretat i civisme que es desenvoluparà l’estiu de 2025 a Platja de Palma, destinació neuràlgica per excel·lència de l’oferta turística balear.

Aprofit el fet d’haver introduït la qüestió del turisme per fer referència a la seva interrelació amb altres sectors d’activitat.

Ara bé, i aquesta és una qüestió que vull deixar molt clara, per damunt de les expectatives dels visitants, l’Ajuntament de Palma col·locarà sempre les necessitats dels residents.

Una de les propostes a mig termini és el projecte ‘Palma, capital europea de la cultura 2031’, que el govern municipal ha situat en el centre de les seves polítiques culturals. Es en aquest moment que cal reivindicar també la festa que celebrem avui, la celebració civil més antiga d’Europa, que l’any 2029 farà 800 anys. Quin millor regal que Palma pugui ser capital cultural europea.

Aquest propòsit exigeix inversió econòmica, però també una línia d’actuació que consideri la cultura el patrimoni de tots, des de la pluralitat de gustos i interessos, capaç d’arribar a públics diferents, i que no es limiti a la satisfacció exclusiva de segments molt concrets d’espectadors.

El més que destacat increment de visitants a espais expositius com Can Balaguer o el Casal Solleric, que ha estat objecte d’una important reforma que li ha permès recuperar el seu paper d’element dinamitzador de l’art i la cultura al centre de Palma, o l’augment de l’assistència als teatres municipals, demostren perfectament que estam en la línia correcta.

Palma mereix, i no només mereix sinó que també necessita, caminar cap a l’excel·lència cultural.

I aquesta només pot venir de la mà de l’organització de grans esdeveniments que atreguin fins a la nostra ciutat els creadors més prestigiosos del panorama artístic actual, tal com s’ha vengut fent aquest darrer període, gràcies també als llaços de col·laboració establerts amb espais tan rellevants com el Museo Nacional-Centro de Arte Reina Sofia o el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza.

Una altra condició imprescindible per situar Palma en el quadre d’honor de les grans capitals culturals europees passa per la possibilitat de disposar d’infraestructures i equipaments del màxim nivell nacional i internacional.

En aquest punt, he de detenir-me a parlar d’un dels grans projectes no únicament d’aquesta legislatura, sinó també de les que estan per venir: l’adquisició de l’antic edifici de Gesa amb la idea de transformar-lo en la imatge cultural de Palma, aquella per a la qual Palma serà reivindicada i elogiada arreu del món.

L’edifici, com ja hem explicat en anteriors ocasions, estarà ubicat en un entorn singular i privilegiat, com és la Façana Marítima, molt a prop del Palau de Congressos.

I hem de parlar també d’un altre projecte transformador, la reforma de la Plaça Major, que albergarà el centre d’interpretació de la ciutat, que funcionarà en xarxa amb Can Serra, les Torres del Temple i el Castell de Bellver.

Tots aquests projectes que estam esmentant al llarg de l’acte de commemoració de la Festa de l’Estendard, difícilment podrien fer-se realitat sense una condició indispensable: la col·laboració interinstitucional.

Aquesta és una de les característiques, baix el meu punt de vista, més remarcables d’aquesta legislatura.

A la fi, l’Ajuntament de Palma compta amb el suport del Govern autonòmic i el Consell de Mallorca en el seu afany de donar compliment a tots els desafiaments que tenim per endavant.

Vull donar les gràcies a la presidenta del Govern, Marga Prohens, i al president del Consell, Llorenç Galmés, així com als seus respectius equips de consellers i conselleres, pels compromisos assumits a través de l’aplicació de la Llei de Capitalitat, i per haver sabut entendre que allò que és bo per a Palma, és bo per a totes les persones que conviuen en aquesta Comunitat Autònoma, ja que Palma és veritablement la capital de Mallorca i de les Illes Balears.

Dissortadament, no totes les institucions estan responent en la mateixa mesura que sí ho estan fent els governs de la comunitat autònoma i de l’illa de Mallorca.

Palma precisa obtenir més finançament provinent de les partides destinades a projectes i actuacions emmarcats en les grans ciutats, de la mateixa manera que necessita dur endavant la declaració com a zones madures de punts neuràlgics de la ciutat, com són Platja de Palma, Cala Major i Passeig Marítim.

A la vegada, hem d’impulsar i atorgar la màxima preferència a aquesta Palma social i solidària que volem construir entre tots.

Abans parlava del repte de l’habitatge. En aquest mateix sentit, és urgent oferir solucions i alternatives efectives i viables a les persones amb més difícil accés a l’ús d’una unitat residencial, posant a disposició dels ciutadans que viuen en assentaments o en autocaravanes opcions que els permetin ser usuaris d’un habitatge digne i en condicions.

Lògicament, en aquesta Palma social els nostres majors adquireixen un paper de la màxima rellevància. A ells els devem tot el que som. El seu llegat de feina, d’esforç i sacrifici és el que ha permès que les generacions actuals puguem gaudir dels nivells de benestar, de formació i de qualitat de vida dels que dissortadament es varen veure privats els nostres padrins i padrines.

La gent gran s’ho mereix tot, i a través de la regidoria expressament creada aquesta legislatura per atendre les necessitats d’aquest col·lectiu tan estimat, l’Ajuntament està promovent actuacions encaminades a fomentar la seva salut física i emocional, a estimular la pràctica esportiva, i a conciliar la convivència i l’aprenentatge mutu de les persones d’edat més avançada i de la població més jove.

Aquesta Palma social a la qual aspiram ha de tenir també molt en compte el caire multicultural de la capital de les Illes Balears, on hi conviuen actualment més d’un centenar de nacionalitats. L’objectiu de construir una ciutat harmònica, equilibrada, cohesionada i integradora depèn de la interacció de tots.

Depèn de cadascun de noltros fer de l’intercanvi i del coneixement recíproc de cultures, de costums i, en definitiva, de maneres d’entendre la vida, el motor que impulsi i dinamitzi Palma com a ciutat oberta i hospitalària, una ciutat i una societat cohesionada social i territorialment.

El mapa de la Palma social que he estat descrivint no estaria complet sense fer referència a la construcció dels equipaments orientats a centrar i acollir l’activitat ciutadana que es du a terme en aquest àmbit.

Des de l’Ajuntament, estam apostant per dotar la ciutat de més escoletes, com Son Gibert i Son Dameto, de més centres de dia, com els que s’han aprovat a Son Xigala, Cala Major i Sant Jordi, i de més casals de barris, com el de Gènova i Es Pil.larí sense deixar de banda un projecte cabdal com és la construcció de l’Institut d’Ensenyament Secundari de Son Ferriol, una reivindicació històrica llargament esperada.

I també apostam per l’esport. Per això és imprescindible comptar amb els equipaments necessaris que permetin l’accés de tots els ciutadans a unes instal·lacions de primer nivell.

En aquesta línia se situa la construcció d’una pista d’atletisme homologada al costat del pavelló de Son Moix, també d’un nou pavelló municipal als terrenys de l’antic estadi Lluís Sitjar, o la reforma de les instal.lacions esportives.

Ciutadans de Palma, amigues i amics que m’estau escoltant, vos desig, ja per finalitzar, una Festa de l’Estendard en pau i en harmonia que representi una oportunitat valuosa per recordar la nostra història i posar els ciments de l’endemà.

Bona sortida i entrada de l’any, que es facin realitat els vostres somnis en el 2025 que començarà a caminar d’aquí a unes poques hores, i que, d’aquí a 365 dies, tenguem la possibilitat de reunir-nos de nou, aquí mateix, per celebrar la consecució de noves i decisives passes en la transformació d’aquesta ciutat solidària, sostenible, humana, diversa, i rica en oportunitats que constitueix el somni de tots els palmesans.

Una ciutat oberta a la muntanya i oberta al mar. Una ciutat del palmesà i per al palmesà

Moltes gràcies i feliç Festa de l’Estendard.