Educación destina 100.000 euros a impulsar estancias e intercambios para reforzar el aprendizaje de alemán y francés durante el curso 2025-2026.
Palma, 26 de noviembre de 2025. La Conselleria de Educació i Universitats ha abierto el plazo para que los centros educativos públicos de las Illes Balears presenten sus solicitudes de participación en los programas de intercambios lingüísticos «Sprechen wir Deutsch!» y «On va parler français», dirigidos al alumnado que cursa alemán o francés como segunda lengua extranjera. La convocatoria, dotada con 100.000 euros, estará abierta desde mañana miércoles hasta el 2 de diciembre de 2025 a través de la Sede Electrónica.
El objetivo de esta iniciativa es reforzar las competencias lingüísticas del alumnado mediante estancias e intercambios con centros educativos de territorios germanófonos y francófonos. Además de la mejora del idioma, estos programas fomentan aprendizajes significativos vinculados a la geografía, la historia, la cultura, la naturaleza y la literatura de los países de destino, promoviendo la convivencia y el intercambio cultural entre estudiantes de diferentes nacionalidades.
Durante el curso 2024-2025, más de 400 alumnos de 30 centros participaron en estos programas, que se han consolidado como una herramienta educativa de gran valor para potenciar la competencia lingüística y la dimensión europea de la educación.
Las actividades de intercambio se desarrollarán a lo largo del curso escolar 2025-2026, y los centros interesados deberán presentar sus solicitudes por vía telemática a través de los canales habilitados por la Conselleria.
Con esta convocatoria, el Govern reafirma su compromiso con la internacionalización del sistema educativo y con la formación integral del alumnado, ofreciendo oportunidades reales para aprender idiomas, convivir con otras culturas y reforzar la apertura europea de las Illes Balears.
El investigador recibe el galardón a la mejor comunicación científica por un estudio que demuestra cómo la obstrucción de los puentes agravó las inundaciones de Es Mercadal en agosto de 2024.
Palma, 25 de noviembre de 2025. Alexandre Moragues Pascual, alumno del programa de Doctorado en Geografía de la Universitat de les Illes Balears, ha sido reconocido con el Premio Biodibal – Redeia a la mejor comunicación científica de las IX Jornades de Medi Ambient, organizadas por la UIB y la Sociedad de Historia Natural de las Illes Balears. El galardón se entregó el pasado viernes, 21 de noviembre, durante la clausura celebrada en el campus universitario.
El trabajo premiado, titulado «El efecto de la obstrucción de los puentes durante el episodio de inundación del 15 de agosto de 2024 en Es Mercadal (Menorca): un análisis preliminar», analiza las precipitaciones extremas provocadas por la DANA que dejó 203,4 mm de lluvia en poco más de cinco horas, generando daños valorados en 27 millones de euros en el municipio.
A través de simulaciones hidraúlicas con HEC-RAS, Moragues comparó escenarios con y sin obstrucciones en los puentes urbanos. El estudio demuestra que la acumulación de vehículos, sedimentos y vegetación multiplicó la gravedad de la inundación: mientras que con los puentes limpios el agua habría alcanzado unos 30 centímetros, las obstrucciones elevaron el nivel hasta un metro, incrementando notablemente el riesgo en el núcleo urbano. La investigación subraya la importancia de la modelización hidraúlica como herramienta de prevención y gestión del riesgo.
Moragues forma parte del grupo de investigación consolidado MedGeoRisk (Geosistemas Mediterráneos y Riesgos Naturales) y colabora con el Observatori de Riscos Naturals de les Illes Balears (RiscBal).
Dos accésits para estudios sobre brioflora y quirópteros
El jurado también ha concedido dos accésits. El primero ha sido para Lluna Jordà-Amengual por «Primera aproximación de la brioflora de la Universitat de les Illes Balears», la primera catalogación sistemática de los briónfitos del campus. Con 23 especies registradas —el 6,8 % de la flora briofítica de Mallorca—, el estudio destaca la predominancia de la familia Pottiaceae y la importancia de espacios como los jardines de Son Lledó, que albergan especies de alto interés como Petalophyllum ralfsii.
El segundo accésit ha recaído en Gibet Marquès por «Dinámica de la actividad de murciélagos antropófilos asociados a una edificación abandonada en el Parc Natural de s’Albufera des Grau». La investigación analiza más de 117.000 pulsos ultrasónicos registrados durante seis meses, identificando que la temperatura, la fase lunar y la riqueza de especies son los factores más determinantes en la actividad de estos quirópteros.
Las IX Jornades de Medi Ambient
Las jornadas se celebraron del 19 al 21 de noviembre en el edificio Anselm Turmeda del campus de la UIB, con el apoyo de Redeia, Fundació Marilles, el Consell Insular de Menorca – Reserva de Biosfera, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, el Consell de Formentera, el Institut Menorquí d’Estudis, Vectobal y la Fundació Baleària.
ASBAEF reúne a un centenar de entidades y profesionales para reforzar la colaboración y adaptar la formación a las necesidades reales del mercado laboral.
Palma, 25 de noviembre de 2025. La Asociación Balear de Empresas de Formación (ASBAEF), integrada este año en CAEB, se ha presentado oficialmente hoy ante cerca de un centenar de empresas y profesionales del sector en una jornada celebrada en la sede de la patronal balear. El encuentro ha tenido como objetivo reforzar la colaboración y acercar la formación a las necesidades reales de las empresas, con la vista puesta en la sostenibilidad, la innovación y la mejora de la competitividad.
El secretario general de CAEB, Sergio Bertrán, ha dado la bienvenida a esta nueva asociación —ya son 97 dentro de la patronal— destacando que la formación es “uno de los sectores preferenciales para el crecimiento y desarrollo de nuestra economía”. Bertrán ha señalado la importancia de impulsar nuevas titulaciones y especializaciones, así como programas sólidos de formación profesional y continua para retener talento y mejorar la productividad en las islas.
La directora general de la Agència de Desenvolupament Regional de Balears (ADR), Silvia Delgado, y la junta directiva de ASBAEF, encabezada por su vicepresidente Carlos Reus, han coincidido en situar a la formación como “motor de sostenibilidad e innovación”. Reus ha recordado que la asociación nace con la vocación de integrar y colaborar, generando sinergias, asesoramiento, proyectos comunes, cultura de mejora continua e innovación compartida entre las empresas de formación.
Durante la jornada, los asistentes han participado en dinámicas de grupo para identificar retos, necesidades y oportunidades del sector. “Queremos escucharos, saber qué necesitáis y qué esperáis de ASBAEF. Este análisis será clave para definir el plan de trabajo 2025/2026”, han explicado desde la asociación. Las dinámicas han contado con la participación de las vocales Goretti Tur y Lidia del Campo.
Con esta presentación, ASBAEF inicia oficialmente su hoja de ruta como plataforma de referencia para impulsar una formación más alineada con la realidad empresarial, fortalecer el talento y contribuir al desarrollo sostenible de Baleares.
Los centros podrán optar a proyectos dotados con entre 5.000 y 10.000 euros para promover tecnologías emergentes aplicadas a la FP.
Palma, 25 de noviembre de 2025. La Dirección General de Formación Profesional y Ordenación Educativa ha lanzado una nueva convocatoria de ayudas destinada a financiar proyectos de innovación en digitalización aplicada a la formación profesional durante el curso 2025-2026. El objetivo es promover iniciativas que integren herramientas tecnológicas avanzadas para transformar las metodologías docentes, optimizar procesos productivos y adaptar la FP a las demandas tecnológicas actuales del mercado laboral.
Esta convocatoria forma parte de la operación Impulso y Calidad de la FP 2025, integrada en el Programa Operativo de Empleo, Educación, Formación y Economía Social (ÉFESO). Está financiada por el Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes y cofinanciada por el Fondo Social Europeo Plus (FSE+) 2021-2027.
El presupuesto total asciende a 100.000 euros, y cada proyecto podrá recibir entre 5.000 y 10.000 euros. Los centros educativos interesados podrán presentar propuestas relacionadas con áreas como industria 4.0, redes 5G, inteligencia artificial, internet de las cosas (IoT), economía circular, digitalización de servicios y otras tecnologías emergentes.
Podrán participar tanto centros públicos como concertados de las Illes Balears que impartan ciclos formativos de grado medio o superior. Las iniciativas deberán presentarse siempre en colaboración con una entidad externa, como empresas, fundaciones, universidades u organismos públicos.
Las solicitudes deben formalizarse a través de la aplicación VALIB, con fecha límite el 5 de diciembre de 2025. Toda la información detallada puede consultarse en la página web del CFINFP-IB.
El Ajuntament de Palma actúa en parques, zonas verdes y colegios para prevenir la proliferación de la oruga, especialmente activa entre enero y marzo.
Palma, 25 de noviembre de 2025. El área de Infraestructures, Accessibilitat i Polígons Industrials del Ajuntament de Palma ha llevado a cabo un amplio tratamiento preventivo de endoterapia en distintos puntos de la ciudad, como parte de la campaña anual para combatir la procesionaria del pino. La actuación se ha realizado en más de 2.400 pinos de diversa tipología repartidos por parques, zonas verdes, centros educativos y la zona de Bellver.
La endoterapia es un procedimiento que consiste en inyectar directamente el producto en el tronco del árbol, permitiendo que la savia lo distribuya a través de todo el pino. De esta manera, el tratamiento actúa de forma eficaz contra las orugas cuando estas se alimentan de las hojas, protegiendo el árbol y evitando su proliferación durante los meses de mayor presencia, especialmente entre enero y marzo.
El servicio municipal de Parques y Jardines ha asumido la ejecución de estos trabajos, que forman parte de una estrategia preventiva más amplia. La campaña incluye también la colocación de collarines y otras medidas destinadas a minimizar la presencia de la procesionaria, una especie que supone un riesgo para la ciudadanía, especialmente para animales domésticos y niños.
Con esta intervención, el Ajuntament refuerza su compromiso con la gestión responsable y preventiva del arbolado urbano, asegurando la salud vegetal y la protección de los espacios públicos de Palma.
Los trabajos renovarán 5.980 metros cuadrados de firme con una inversión de casi 60.000 euros y ocasionarán desvíos temporales de tráfico.
Palma, 25 de noviembre de 2025. El área de Infraestructures, Accessibilitat i Polígons Industrials del Ajuntament de Palma ha iniciado esta semana los trabajos de mejora del asfalto en la Carretera Militar, una actuación destinada a renovar un pavimento que presentaba un notable deterioro y que requería intervención para garantizar la seguridad y comodidad de los usuarios.
La inversión prevista asciende a 59.667 euros, una cuantía que permitirá actuar sobre un total de 5.980 metros cuadrados de superficie. Las obras se enmarcan dentro del calendario de mantenimiento y renovación de la red viaria municipal, con actuaciones dirigidas a mejorar la calidad del firme y a reforzar la seguridad en una de las vías más transitadas de la zona.
Durante el desarrollo de los trabajos, se están aplicando desvíos temporales de tráfico. Entre las 08.00 y las 17.00 horas, el sentido de salida de Ses Cadenes permanecerá cerrado, desviándose los vehículos por la avenida América en dirección a las Maravillas. El sentido de entrada a la zona se mantendrá operativo en todo momento. A partir de las 17.00 horas, la circulación quedará restablecida con normalidad en ambos sentidos.
El Ajuntament ha agradecido la colaboración ciudadana durante estos días y ha recordado que estas intervenciones son esenciales para mantener unas infraestructuras viarias seguras, accesibles y adaptadas al uso intensivo que registran en temporada alta y durante todo el año.
El acto de encendido contará con la participación del niño autor del dibujo ganador, la coral de Son Dameto y una chocolatada solidaria en apoyo a SOS Mamás.
Palma, 25 de noviembre de 2025. El puerto de Palma encenderá este jueves, 27 de noviembre, su nueva iluminación navideña sostenible, una propuesta que este año incorpora el diseño más votado del concurso infantil “Del paper al cel”, convocado por la Autoridad Portuaria de Baleares (APB). El protagonista de la jornada será el niño ganador, Marcos Gutiérrez, que será el encargado de accionar el encendido a las 19.00 horas en el Moll Vell, frente a la sede de la APB.
El acto contará con la actuación musical de la coral de Son Dameto y finalizará con una chocolatada solidaria cuyos beneficios se destinarán a SOS Mamás, reforzando el carácter social y participativo de esta celebración.
La APB apuesta este año por un alumbrado navideño eficiente, respetuoso con el entorno y basado en tecnología de bajo consumo, integrado en el paisaje portuario. La transformación de los dibujos infantiles en elementos lumínicos ofrece un componente creativo y emocional que vincula a los más pequeños con la vida cultural del puerto y fomenta la participación ciudadana.
Nadal al Port de Palma
El encendido de luces marcará el inicio del programa “Nadal al Port de Palma”, una agenda de actividades navideñas abierta a toda la ciudadanía. Tras la iluminación del 27 de noviembre, el calendario continuará el 23 de diciembre con un concierto benéfico de la coral de Son Dameto y una nueva chocolatada solidaria en el Port Centre.
Además, el 27 de diciembre y el 3 de enero de 2026, el Port Centre acogerá un ecotaller navideño y una sesión de cine infantil. El tradicional primer baño del año tendrá lugar el 1 de enero junto a la playa de Can Pere Antoni, en un ambiente festivo marcado por la cercanía al mar. Las celebraciones culminarán el 5 de enero con la llegada de la cabalgata de los Reyes Magos, que recorrerá el entorno portuario.
Con esta programación, la APB refuerza el papel del puerto como espacio cultural, sostenible y participativo, integrando tradición, solidaridad y vida comunitaria durante las fiestas navideñas.
Solidaridad con SOS Mamás
La chocolatada solidaria y el acto de encendido servirán para dar visibilidad a la labor de S.O.S. Mamás Baleares, una asociación sin ánimo de lucro formada por más de 200 voluntarios que acompañan a familias y personas en situación de vulnerabilidad. Su labor incluye la entrega de alimentos, comida caliente, ropa, productos infantiles y bienes esenciales, a través de comedores sociales y puntos de distribución.
Durante el mes de diciembre, el Port Centre habilitará un punto de recogida de alimentos no perecederos destinado a esta misma entidad. El horario será de lunes a viernes de 9 a 16 h, y sábados de 10 a 13 h y de 16 a 19 h, facilitando la participación de todas las personas que quieran colaborar.
El homenaje, marcado por la lectura de las víctimas y una ofrenda floral, reafirma el compromiso institucional con la erradicación de la violencia contra las mujeres.
Palma, 25 de noviembre de 2025. El Consell de Mallorca ha rendido hoy un emotivo homenaje en Raixa a las 41 mujeres asesinadas por violencia machista en la isla desde 2003, año en que comenzaron los registros oficiales. El acto, celebrado en el marco del Día Internacional para la Eliminación de la Violencia contra las Mujeres, ha servido para recordar a las víctimas y renovar el compromiso institucional con la lucha contra esta lacra social.
La ceremonia comenzó con la lectura en voz alta de los nombres de las 41 mujeres, un momento de profunda carga simbólica que culminó con un minuto de silencio acompañado por la música del dúo Almasola. En su intervención, el presidente del Consell, Llorenç Galmés, afirmó: «Hoy nos volvemos a reunir porque allí donde hay memoria y palabra la violencia no puede arraigar». El presidente expresó su consternación tras la lectura de los nombres: «41 vidas truncadas y 41 familias que conviven día tras día con un vacío imposible de explicar».
Tras las palabras institucionales, Galmés, junto al conseller de Presidencia, Toni Fuster, y la directora insular de Familias, Ana Ferriol, encabezó la ofrenda floral en el memorial, depositando ramas de olivo ante el monolito principal. Posteriormente, todos los asistentes colocaron ramas en cada una de las piezas del conjunto, grabadas con los nombres de las víctimas.
El presidente destacó el valor del gesto: «Es un homenaje de la tierra que las vio nacer o las acogió, pero también un compromiso: hacer todo lo que esté en nuestras manos para que no se tenga que añadir ninguna rama a este memorial». Además, pidió que cada una de ellas sea «una voz que reclame justicia, igualdad y un futuro sin violencia».
El memorial de Raixa, diseñado por la arquitecta Maria José Duch, está formado por 41 piezas individuales, una por cada víctima, distribuidas en el jardín este de la finca. En el último año se han incorporado dos piezas nuevas, reflejo de la persistencia de una violencia que sigue arrebatando vidas. El conjunto busca poner el foco en cada historia, dignificar la memoria de las mujeres asesinadas y mantener viva la reivindicación social contra la violencia machista.
El festival proyectará tres títulos “tan malos que son buenos” en una sesión participativa que promete risas, jaleo y cine trash del más alto nivel.
Palma, 24 de noviembre de 2025. Palma de Mallorca volverá a convertirse en la capital balear del cine basura con la llegada de “CUTRECON On Tour”, la muestra itinerante del Festival Internacional de Cine Trash CUTRECON, que celebrará una nueva edición el próximo 6 de diciembre en los cines Aficine Augusta, a partir de las 18:00 horas. Tras el éxito del año pasado, el evento regresa con tres nuevas películas “tan malas que son buenas”, según destacan los organizadores.
La sesión estará centrada en el peor cine de acción jamás rodado, con delirantes imitaciones de Rambo y Terminator repletas de explosiones imposibles, coreografías dudosas y situaciones tan absurdas como hilarantes. Al frente del espectáculo estará Carlos Palencia, director de CUTRECON, que viajará a Palma para presentar cada proyección, animar al público y convertir la velada en una auténtica liturgia participativa marcada por los comentarios, los gritos y el jaleo controlado que caracteriza a la experiencia CUTRECON.
«La consigna sigue siendo la misma: cuanto peor, mejor», afirma Palencia, quien asegura que el público saldrá “con agujetas de reír”.
Entre los títulos seleccionados destacan “Deadly Prey” (1987), considerado por muchos como el plagio más divertido jamás realizado de Rambo, y “Robotrix” (1991), una insólita mezcla hongkonesa entre Terminator y Robocop, donde una androide se enfrenta al crimen con tiroteos, artes marciales y escenas extremas que han convertido la cinta en un objeto de culto. Junto a estos filmes, se proyectará una película sorpresa que se anunciará en los próximos días.
Las obras podrán verse en versión original subtitulada al castellano, en copias remasterizadas en alta definición procedentes de los mejores materiales disponibles. Además, durante la sesión se avanzarán contenidos exclusivos de la 15ª edición de CUTRECON, que tendrá lugar en Madrid del 4 al 8 de febrero de 2026.
La muestra está organizada por el equipo del festival CUTRECON, la distribuidora Trash-O-Rama, el equipo de la película mallorquina “Jostissi de Carreró” y la muestra Nit de Matanzes.
Entradas ya a la venta
Las entradas para “CUTRECON On Tour 2: Palma de Mallorca” ya pueden adquirirse tanto en la taquilla de los cines Aficine Augusta como en la página web oficial de Aficine.
Hi ha silencis que duren segles sense que ningú s’adoni que eren crits. I hi ha por tant profunda i que dura tant de temps que acaba confonent-se amb llei de submissió.
I. L’arribada d’un objecte que no havia d’existir
Quan els primers observadors amateurs van detectar la trajectòria hiperbòlica de 3I/ATLES, el món científic oficial va reaccionar amb la mateixa indiferència burocràtica amb què havia ignorat Oumuamua o Borisov anys enrere.
Trajectòries “que no encaixen”, variacions de velocitat “sense explicació física clara”, emissions de CO₂ “desproporcionades”, materies orgàniques “processades” sobre la superfície… Tot allò que, en altres temps, hauria incendiat el debat científic, era despatxat amb un somriure fred.
Però aquesta vegada, a diferencia de les prèvies, hi havia un factor nou: no venia només de pas.
La seva trajectòria es modificava lleugera i dicretament, però sempre de manera funcional, com si resseguís punts d’interès: primer Júpiter, després Mart, finalment la Terra. Les agències espacials van publicar informes que atribuïen els canvis a “interaccions gravitacionals menors” assimilables a processos naturals. Alhora, en informes interns classificats —filtrats anys després— es descrivien els moviments com consistentment direccionals i cada vegada més precisos.
Ningú ho admetia públicament, però hi havia una frase que saltava de boca en boca entre els científics no alineats:
“Això no és un visitant espontani. És un reconeixement.”
Punt d’acostament del 3IA/Atles més proper a la terra.
II. El silenci de les agències i la mentida global
Al mateix temps que ATLES s’acostava, es produïa una purga discreta en centres de recerca. Alguns dels físics que qüestionaven les dades oficials van ser apartats, ridiculitzats o directament desacreditats. Era exactament el que havia passat durant la pandèmia, però ara de forma més subtil: l’acusació de “conspiranoic” es convertí en l’arma definitiva per destruir carreres senceres.
Assaig previ durant la pandèmia del CoronaVirus COVID-19
Avi Loeb i altres investigadors van denunciar anomalies que no encaixaven amb cap model conegut, basant-se en fets constatats i irrefutablement precisos. Però l’estratègia mediàtica era sempre la mateixa: etiquetar-los, ridiculitzar-los, silenciar-los. I donar una explicació científica natural de tots els comportaments extravagants que desenvolupava aquest enigmàtic cos dia darrera dia.
Tot mentre les agències espacials publicaven comunicats minimitzant l’objecte, gairebé ignorant-lo. Però els documents interns —ara confirmats en filtracions anònimes— descrivien un escenari radicalment diferent:
ATLES seria capturat pel Sol en un període quasi idèntic al de la Terra. La seva òrbita final quedaria a una distància potencialment perillosa. Els canvis en la seva velocitat no podien explicar-se només per forces naturals. Malgrat el relat oficial minimitzava les anomalies, tractant-les de compatibles amb comportaments normals d’altres cossos estel·lars examinats.
L’escenari era massa semblant al que alguns havien suggerit dècades abans per a la Lluna: un cos aparentment natural, però amb massa peculiar, densitat irregular i una captura orbital excessivament idèntica a la de la Terra.
La pregunta, dita sempre en veu baixa, era inevitable:
I si la Lluna també va ser “posada” aquí?. Donç han existit sempre relats antics, als texts sumeris, convertits oportunament en llegendes o rondalles, de que va existir un temps en el qual no hi havia lluna.
No hi ha dubte que la lluna es un sàtelit estravagant i únic al nostre sistema solar, fet que a donat peu a a teories d’una estructura buida i/o d’orgen artificial, el mateix que ara succeeix amb les exepionals anomalies detectades al 3 IA/Atles.
III. El gran gir: la captura orbital i el Pla dels Silenciosos
El desembre de 2025 que ATLES s’acostà a la Terra, pot ser de manera programada, les dades internes de NORAD i ESA van confirmar el que s’havia mantingut amagat durant dies: el planetoide no passaria de llarg. La seva trajectòria es corbava de manera matemàtica, exacta, equilibrada, i inevitable.
No cauria sobre la Terra. Però tampoc abandonaria el sistema solar.
Quedaria en una resonància orbital exacta amb la Terra.
Seria capturat pel Sol, adoptant una òrbita quasi bessona de la terrestre, amb un punt de pas tan proper que la seva presència seria permanent al cel.
Però això ho sabien només les elits. I des de feia anys.
El “Pla dels Silenciosos”, com alguns informadors l’anomenaren més tard, consistia en aprofitar l’arribada d’ATLES per activar un protocol global de control social. Un protocol que havia estat esbossat durant la pandèmia i justificat amb nous discursos sobre:
− defensa planetària − risc biològic d’origen còsmic − radiacions desconegudes − micro-partícules actives en cometes
Era perfecte: un perill invisible, impossible de verificar per cap ciutadà. Res millor per ficar la por al cos de la població.
L’escenari ideal per al pànic controlat, i la manipulació total i voluntari el seu sotmetiment.
IV. El segon confinament i la mutació de la societat
Les primeres mesures no van semblar excessives: tests obligatoris, limitacions de mobilitat en determinades zones, monitoratge constant de la qualitat de l’aire. Quelcom mes lleu fins i tot a l’experimentat prèviament amb la pandèmia que va servir d’assaig primigeni.
Però aviat aparegueren polítiques més agressives: tractaments “preventius”, teràpies immunitàries experimentals i “escuts biomètrics” implantats —suplementats amb nanodispositius— sota el pretext de protegir la població d’un agent desconegut que ATLES podria contenir.
Alguns, com era previst, es negaren. Molts altres cediren. I fialmet per por… canviaren i mutaren. Res fora del previst i constatat prèviament amb les vacunes durant el procés COVID.
Els qui es sotmeteren completament al protocol es convertiren en mig-andròides, humans semi-programats per la por i el condicionament estatal. No eren tan sols replicants artificials, com els de Blade Runner, però s’hi assemblaven per l’absència de voluntat pròpia.
Podien pensar, però no contradir-se a ells mateixos.
Podien sentir, però no desobeir les ordres internes del seu condicionament.
Es convertiren en un nou tipus d’humà: obedient, temerós, silenciat i turmentat; donç l’hi deixaren part de la seva empatia que els mantenia un sentiment contradictori amb el que eren obligats a fer.
La societat canvià en pocs mesos d’una democràcia fatigada a una tecnocràcia disciplinària. Un món que recordava 1984, però amb pantalles intel·ligents, satèl·lits, reconeixements facials, i algoritmes de control absolut.
Film de 1984 basat en la novel·la de George Orwell.
V. El gran secret: ATLES no era un invasor; era un senyal
Hi havia, però, una veritat que només coneixien les elits que havien pactat amb el “nou poder” a canvi del big data:
ATLES no era un atac. Era una visita. Un escaneig. Un inventari.
El planetoide enviava impulsos regulars, com si cartografiés l’activitat humana, recollint més dades de les obtingudes prèviament a l’intercanvi amb les elits traïdores, mesurant ressonàncies electromagnètiques i biològiques.
Els científics dissidents, ara ocults, descobrien que la presència d’ATLES alterava les estructures cerebrals més sensibles dels humans, provocant canvis subtils en la percepció, la memòria i el comportament.
La por que experimentava la població no era només psicològica pel seu desencís contradictori. Era induïda.
Per això les elits havien pactat: qui controlés ATLES controlaria la humanitat. I qui col·laborés amb els seus invasors —sigui qui sigui que hagués creat l’objecte— mantindria el poder quan el món es reestructurés.
VI. Els humans prescindibles
Amb el control social assegurat, es posà en marxa una altra fase:
− esterilitzacions “preventives” − polítiques de substitució demogràfica − desplaçaments massius − desaparicions discretes de col·lectius considerats “improductius”
Els ancians, els malalts, els pobres, els no alineats capturats, els crítics: tots esdevenien variables a gestionar.
Els qui refusaven la inoculació dels nous “escuts biològics” sols podien viure al marge i ocults als llocs mes insospitats. Els qui acceptaven sense pensar-ho eren convertits, lentament, en éssers programables. Un procés lent, incremental, irrebatible.
Va néixer així el Programa de Protecció Implantada (PPI), anunciat com a barrera definitiva contra qualsevol “emissió d’alta energia” procedent d’Atles 3IA.
Milions de persones van acceptar ser implantades amb nanodispositius “inerts i preventius” —segons el govern— o “elements de control híbrids” —segons els dissidents.
Amb el temps, els afectats van començar a perdre somnis, records, desitjos. Ja no eren conscients de les seves pròpies emocions: només rebien estímuls de sedació prefabricada, com animals domèstics, com guardians del seu propi captiveri. Però mantenien aquella petita porció d’empatia residual que el programa deixava per a convertir-los en miserables morals que els feia molt temorosos i fàcilment manipulables.
Així van néixer els Híbrids: humans que no volien obeir, però ja no sabien com deixar d’obeir. van desenvolupar un dolor profund, no físic, sinó existencial. Una por malaltissa que com a paràsit els tenia permanentment porugs; precisament allò que varen voler evitar al hibridar-se. Tecnologia incrustada no per ells, però ara part d’ells.
Conscients d’haver-se traït, però incapaços de revertir-ho, ni molt manco acceptar-ho.
Mapa del cartògraf otomà Piri Reis (1513) dibuixa dos elements cilíndrics ben al mig de l’oceà.
VII. Final: ATLES parla
En el moment en què ATLES superà el seu punt de captura definitiu i adoptà l’òrbita bessona, les emissions electromagnètiques del planetoide canviaren. Un patró repetitiu, matemàtic, digital.
Una seqüència que només els científics no domesticats van saber reconèixer:
no era un senyal natural. Era un missatge.
I el missatge, traduït, deia:
SOM AQUÍ DES DE FA TEMPS. ARA ÉS EL VOSTRE TORN D’ENTRAR A LA RESERVA.
Les elits somrigueren. La resta de la humanitat tremolà.
Perquè finalment s’entenia:
ATLES no venia a destruir-nos. Venia a registrar-nos. A integrar-nos en una estructura més gran, de la que seriem esclaus. A convertir-nos en una espècie catalogada, controlada i potencialment substituïble.
La distopia havia començat sense que una gran majoria ho percebés: no amb una invasió, sinó amb un inventari dels Big data facilitades per les elits finalment engolides pel nou sistema.
Un inventari de com va ser l’humà abans de la por la traïció i cobdícia d’uns pocs.
Informe científic revisat sobre l’objecte interestel·lar IA3/ATLAS (C/2025 N1)
Resum: L’objecte interestel·lar IA3/ATLAS presenta un conjunt inusual i coherent d’anomalies físiques, químiques i dinàmiques que desafien la classificació convencional. Observacions recents mostren un coma dominat per CO₂, presència evident de CN i emissió atòmica de níquel (Ni) amb escassa evidència d’Fe; una branca de polarització negativa molt profunda; variabilitat sobtada de brillantor; acceleracions no-gravitatòries; una trajectòria amb aproximacions seqüencials a diversos planetes i un període de rotació consensusat (~16,16 h). Aquest informe descriu de forma integrada totes les anomalies conegudes, discuteix interpretacions naturals i alternatives i recomana línies d’observació prioritàries.
0. Observació recent dels objectes interstellars i motius de la seva detecció tardana
En les darreres dècades, la detecció d’objectes interstellars que travessen el Sistema Solar —un fenomen que fins al 2017 es considerava estrictament hipotètic— ha experimentat un progrés sobtat i aparentment desproporcionat. Els casos confirmats fins ara són:
1I/ʻOumuamua (2017) – primer objecte interplanetari identificat amb una òrbita clarament hiperbòlica.
2I/Borisov (2019) – primer cometa d’origen interstellar amb coma i cua ben definides.
3I/ATLAS (2025) – objecte recentment detectat amb paràmetres dinàmics anòmals i comportament físic encara pendent d’interpretació.
Candidates preexistents no detectades en el seu moment (observacions retroactives suggereixen que altres intrusos interstellars podrien haver travessat el Sistema Solar sense ser identificats).
Aquesta successió ràpida —tres deteccions en menys d’una dècada després de segles d’observació astronòmica sistemàtica— planteja dues qüestions fonamentals:
Per què no en vèiem fins ara?
Què ha canviat en els darrers anys per permetre la identificació d’aquests objectes?
0.1. Limitacions tecnològiques històriques
Els objectes interstellars són, per naturalesa, difícils de detectar:
Tenen velocitats relatives molt altes (hiperbòliques), que els fan creuar el camp visual en períodes molt curts.
Sovint presenten albedos baixos —són foscos i reflecteixen poca llum.
No desenvolupen coma ni cua a menys que continguin volàtils actius.
La seva detecció exigeix cobertures de cel àmplies i observacions automatitzades capaces de distingir moviments no coherents amb objectes del Sistema Solar.
Abans de 2010, la major part dels programes de vigilància celeste estaven orientats a NEOs (asteroides potencialment perillosos), amb algoritmes optimitzats per trajectòries pròpies d’objectes lligats gravitacionalment al Sol. Un objecte hiperbòlic podia ser descartat com un error, o senzillament no ser catalogat.
0.2. El canvi de paradigma: sondes, surveys i algoritmes
Entre 2015 i 2025 s’han alineat diversos avenços que expliquen l’augment sobtat de deteccions:
a) Augment exponencial dels sistemes de rastreig automàtic
Catalitzats per iniciatives com ATLAS, Pan-STARRS, ZTF o Vera Rubin, aquests sistemes:
escanegen un percentatge del cel que abans era inabastable,
ho fan amb major freqüència,
i detecten objectes molt més tènues.
Això permet identificar amb mes antelació objectes abans invisibles, especialment aquells foscos o petits.
b) Nous algoritmes d’identificació orbital
Des de 2017 es van incorporar sistemes capaços de:
detectar comportaments que no encaixen amb òrbites keplerianes estàndard,
classificar trajectòries hiperbòliques sense descartar-les,
fer retropropagacions orbitals amb correccions relativistes i turbulències de radiació.
Aquests algoritmes permeten distingir que un objecte no està lligat al Sol en poques hores, cosa impensable fa només una dècada.
c) Millores en els detectors físics
La combinació de CCDs d’última generació, telescopis robotitzats i un increment en la profunditat de magnitud observable (fins a ~23 mag per surveys àgils) permet identificar objectes:
més petits,
més ràpids,
més llunyans,
i amb menys reflexió.
Sense aquestes millores, tant ʻOumuamua com 3I/ATLAS haurien quedat invisibles.
0.3. Una població d’objectes més abundant del que es preveia
Els models clàssics assumien una densitat d’objectes interstellars molt baixa. Però les noves deteccions suggereixen que:
el mig interplanetari està ple d’objectes expulsats de sistemes joves,
el Sistema Solar travessa regions de la galàxia amb densitats fluctuants,
la taxa real de pas d’objectes podria ser d’un cada 1–2 anys, no un cada segle.
És possible que sempre n’hi hagi hagut molts, però fins ara érem pràcticament cecs per detectar-los.
0.4. El cas de 3I/ATLAS i el motiu de la seva detecció
La detecció de 3I/ATLAS encaixa perfectament en aquesta nova capacitat observacional:
Exigent en magnitud, però dins del límit dels surveys actuals.
Amb una trajectòria molt inclinada que facilita la diferència de moviment respecte del fons estel·lar.
Amb característiques físiques anòmales que el fan més detectable en banda visible i infraroja.
En altres paraules: si 3I/ATLAS hagués passat el 2005, hauria estat invisible.
0.5. Conseqüència per al present treball
Aquesta nova sensibilitat explica per què podem:
comparèixer diversos objectes interstellars amb dades físiques i orbitals rigoroses,
interpretar coherències i anomalies comunes,
establir un marc comparatiu que abans era impossible,
i proposar hipòtesis físiques, dinàmiques o tecnològiques que abans no es podien validar.
1. Introducció i objectiu
IA3/ATLAS (C/2025 N1) és el tercer objecte interestel·lar confirmat conegut. Des del seu descobriment s’ha convertit en un objecte de seguiment intensiu per la comunitat astronòmica. L’objectiu d’aquest treball és presentar de manera integrada totes les observacions rellevants fins avui, definir amb precisió les anomalies detectades, valorar explicacions naturals plausibles i dictaminar quins passos observacionals són imprescindibles per resoldre les incògnites.
2.1 Composició del coma: CO₂ dominant i abundància relativa d’espècies volàtils
Les observacions infraroges amb JWST NIRSpec han mostrat que el coma està clarament dominat per diòxid de carboni (CO₂). La relació CO₂/H₂O mesurada (≈ 8,0 ± 1,0) és extremadament alta en comparació amb la majoria de cometes del Sistema Solar, i col·loca IA3/ATLAS entre els casos més rics en CO₂ coneguts. Aquesta mesura és robusta i indica o bé un nucli intrínsecament ric en CO₂ o una superfície amb ices exposades i fortament processades.
2.2 Presència i perfil radial de CN (cianur) i detecció de níquel atòmic (Ni)
Espectroscòpia integral (IFU) amb Keck II / KCWI confirma emissions de CN i també línies atribuïbles a Ni atòmic; el perfil radial mostra que Ni està més concentrat a prop del nucli mentre que CN és més difús. Aquest patró químic (CN notable + Ni sense la corresponent presència d’Fe observable en les mateixes proporcions) és atípic per a cometes coneguts i ha encès el debat sobre possibles mecanismes de formació o processament (per exemple, compostos de carbonil de Ni o estrats químics).
Mesuraments polarimètrics (VLT i altres instruments) mostren una branca negativa de polarització molt marcada (mínim aproximat –2,7% a petits angles), amb una corba d’inversió amb propietats no vistes en la majoria d’asteroides o cometes previs. Això suggereix pols amb propietats òptiques, morfologies o estructura (per exemple, partícules poroses, fractals o compòsits exòtics) no usuals.
2.4 Aspecte morfològic: anti-tail / jets sunward i aparent absència de cua clàssica visible
Imatges d’alta resolució mostren estructures de coma asimètriques i components amb direcció cap al Sol (anti-tail o jets sunward), i en alguns moments la cua de pols no és òbviament extensa quan s’esperaria. Algunes interpretacions expliquen aquesta morfologia per una geometria d’observació (veure la cua “de cap per avall”) o per emissió dominada per fragments volàtils (CO₂) i per partícules molt petites; altres observadors recorden que la morfologia no és la típica d’un cometa “estàndard”.
2.5 Variabilitat fotomètrica: flaring i resposta de la brillantor
S’han registrat episodis d’increment sobtat de brillantor (flaring) i canvis ràpids en la fotometria, que poden correspondre a exposició de capes noves, fracturació superficial o emissions dirigides (jets). Aquestes variacions s’han correlacionat en part amb l’activitat espectroscòpica.
2.6 Acceleracions no-gravitatòries i desviacions orbitals menors
Anàlisis astromètriques detecten una acceleració no explicada totalment per forces gravitacionals; models consideren outgassing anisotròpic com a explicació possible, però la magnitud i l’orientació d’algunes derivades no encaixen fàcilment amb un model senzill de jets isotrops o amb pressió de radiació convencional. Un treball recent ofereix alternatives i modelatges per aquestes acceleracions, incloent hipòtesis naturals (alts factors área/massa, materials extremadament porosos) i l’exploració de models no-convencionals.
2.7 Dinàmica orbital i aproximacions seqüencials a planetes (pattern de “passes”)
L’òrbita d’IA3/ATLAS és hiperbòlica i travessa la regió interior del Sistema Solar realitzant aproximacions successives que inclouen Júpiter, Mart i una aproximació rellevant a la Terra (data estimada cap al 19 de desembre de 2025 segons solucions orbitals). La successió i geometria d’aquests passos han estat descrites com “ordenades” per alguns investigadors; estadísticament no són impossibles, però sí criden l’atenció i proporcionen múltiples oportunitats per a observacions detallades.
Observacions radio (MeerKAT) han detectat línies d’OH (1665/1667 MHz), un marcador típic de l’activitat cometària (dissociació de H₂O), reforçant la interpretació que hi ha outgassing natural i químic —això contrasta amb hipòtesis purament “no-cometàries” i aporta una peça important a la naturalesa natural del fenomen.
2.9 Rotació mesurada i estat de rotació estable (~16,16 h)
Diversos conjunts de dades fotomètriques (TESS, xarxes de telescopis professionals i estudis dedicats) han derivat un període de rotació consistent d’aproximadament 16,16 ± 0,01 hores amb una amplitud de llum petit-moderada (~0,2–0,3 mag). Això indica que, malgrat la coma i l’activitat, s’ha pogut mesurar un senyal rotacional relativament estable. Algunes anàlisis han suggerit una disminució de l’amplitud amb l’increment de l’activitat (més oculta pel coma).
2.10 Propietats tèrmiques i inèrcies no concordants
Mesures termals i modelatges indiquen canvis de temperatura i comportament tèrmic que no concorden perfectament amb la massa estimada i amb la composició superficial sistèmica, apuntant a una inèrcia tèrmica baixa o a una estructura interna porosa/no homogènia. Aquestes propietats encaixen amb alguns atributs d’objectes altament processats per radiació còsmica.
3. Interpretacions possibles (valoració crítica)
3.1 Explicacions naturals robustes
Moltes observacions poden encaixar en models naturals si es consideren factors com:
Processament per raigs còsmics galàctics (GCR) sobre escorces superfícies durant llargs períodes, que podria explicar una escorça orgànica processada i la riquíssima presència de CO₂ (o bé formació pròpia pròxima a la “CO₂ snowline” en el disc protoplanetari d’origen).
Estratificació química en el nucli (capes amb diferent composició) que allibera espècies diferents en moments diferents (explcant CN, Ni, CO₂).
Jets anisotròpics i geometria d’observació que poden fer desaparèixer o “amagar” la cua de pols depenent del punt de vista.
Les dades recents (OH radio) reafirmen que hi ha outgassing natural actiu.
3.2 Hipòtesis alternatives i per què apareixen
L’acumulació simultània d’anomalies —CO₂ dominant, HCN/cianur notori, Ni sense Fe, polarització extremadament negativa, acceleracions incompletament explicades— és la raó per la qual alguns investigadors (minoritaris) consideren oberta la hipòtesi d’un origen no completament natural (per exemple: processament extrem d’origen no-geofísic, mecanismes de outgassing exòtics, o —hipòtesi més especulativa— un dispositiu tecnològic). Cal subratllar que no existeix evidència directa pública d’un artefacte intel·ligent en IA3/ATLAS; la comunitat científica majoritària tendeix a buscar explicacions naturals abans de declarar artificialitat.
Espectroscòpia d’alta resolució centrada en línies de Ni, Fe, CN, CO, CO₂ i H₂O per quantificar ràtios i seguiment temporal.
Polarimetria repetida per estudiar variacions amb angle de fase i correlació amb l’activitat.
Monitoratge radio (OH, altres radicals) per mesurar la producció d’aigua i validar taxes d’outgassing.
Campanyes fotomètriques coordinades per seguir el període rotacional i buscar canvis en l’amplitud que revelin estructura interna o torques de jets.
Modelatge termomecànic integrat (inèrcia tèrmica, porositat, resposta a GCR) per reproduir la combinació d’anomalies.
5. Conclusions
La detecció d’objectes amb trajectòries hiperbòliques —abans sistemàticament descartades com a errors de mesura o cometes pertorbats— s’ha convertit avui en un dels indicadors més valuosos de possibles visitants interestel·lars. Aquest canvi de paradigma respon a tres factors principals: (1) l’evolució tecnològica dels sistemes de vigilància celeste, que ara permet identificar moviments ultra-ràpids i fora dels patrons habituals; (2) la revisió profunda dels models teòrics, que fins fa poc infraestimaven dràsticament la quantitat de material sòlid expulsat d’altres sistemes planetaris; i (3) el reconeixement, arran de ‘Oumuamua i Borisov, que aquests objectes no sols existeixen, sinó que són més freqüents del que es pensava.
IA3/ATLAS és, a hores d’ara, l’objecte interestel·lar amb la combinació més complexa i nombrosa d’anomalies observades. Les dades més robustes (CO₂ dominant, deteccions de CN i Ni, polarimetria negativa, rotació mesurada i detecció d’OH per radio) donen suport a la interpretació d’un cometa interestel·lar actiu però altament atípic. Encara que les explicacions naturals —especialment el processament per raigs còsmics i l’heterogeneïtat química— poden explicar moltes característiques, la suma dels fenòmens exigeix prudència i intensificació del seguiment. Només amb dades addicionals i anàlisi multidisciplinar podrem decidir si la naturalesa d’IA3/ATLAS és completament natural o si exigeix reinterpretacions més radicals.
Bibliografia (selecció prioritària — llistada amb referències accessibles)
Cordiner, M. A., Roth, N. X., Kelley, M. S. P., et al. 2025. JWST detection of a carbon dioxide dominated gas coma surrounding interstellar object 3I/ATLAS. arXiv:2508.18209.
Hoogendam, W. B., et al. 2025. Spatial profiles of 3I/ATLAS CN and Ni outgassing from Keck/KCWI integral field spectroscopy. arXiv:2510.11779.
Gray, Z., Bagnulo, S., Borisov, G., et al. 2025. Extreme negative polarisation of new interstellar comet 3I/ATLAS. arXiv:2509.05181.
Neukart, F. 2025. Non-Gravitational Acceleration in 3I ATLAS (discussion and modelling). arXiv:2511.07450.
MeerKAT radio team reporting / press coverage (2025). Detection of OH lines from 3I/ATLAS; MeerKAT observations confirm cometary outgassing. (coverage summarised in Wired / outlets).
Santana-Ros, T., et al. 2025. Temporal evolution of the third interstellar comet 3I/ATLAS — photometry and rotational light curve (spin period ≈ 16.16 ± 0.01 h). A&A / arXiv.
Public summaries and synthesis articles (The Guardian, LiveScience, etc.) for context on discovery and public datasets.
