InicioMALLORCALa recerca de l'equilibri al Salobrar de Campos

La recerca de l’equilibri al Salobrar de Campos

Published on

Estem davant d’un dels millors sistemes platja/duna que ens queda intactes a les Balears, gràcies a la lluita de l’activisme ecologista dels anys 70 i 80 perquè no s’urbanitzés la franja dunar que va des de la Colònia de Sant Jordi fins a la Ràpita. El 1991, el Salobrar de Campos es va protegir per primera vegada en l’àmbit territorial amb l’aprovació de la Llei d’Espais Naturals (LEN) i el 2017 es declara parc natural.

Entre tots dos períodes hi ha hagut una lluita ferotge dels moviments ecologistes, com els que van passar a Sa Ràpita amb la construcció il·legal d’uns apartaments amb una llicència dubtosa i contradient el que era la normativa de costes que finalment es van enderrocar sense objeccions ni compensació per als promotors.

Reportatge realitzat en 2022 al costat de Xavier Mas, geògraf i ecologista

DONA PLAY AL VÍDEO [REPORTATGE COMPLET] Grabado en 2022

Xavier Mas, geògraf i ecologista reconeix que si no s’hagués salvaguardat aquest litoral, actualment tindria l’aspecte de Playas de Muro i la zona costanera de Can Picafort. «Hem de pensar que fins als anys 60 i 70 aquestes platges eren poc freqüentades. La gaudien els mallorquins i alguns estrangers, però no existia aquesta massificació que hem viscut aquests darrers 30 anys». Als anys 70 i 80, a aquesta zona, se la coneix com les «Platges Verges del Sud» i comença a arribar el turisme de massificació amb viatges organitzats.

El 2017 es declara parc natural i els ecologistes segueixen pendents del que ofereixi la nova normativa. «És important treure pressió. Es pot treure pressió eliminant chiringuitos o accessos directes en vehicles de motor. Es tracta de buscar aquest equilibri que amb l’emergència climàtica que hi ha actualment necessitarem treure pressió».

Exemple de la dinàmica del litoral de les zones de platja

A la imatge de dalt, tenim un exemple de com la dinàmica litoral funciona i està en marxa. Fa 4 anys hi havia una platja de 6 o 7 metres, però amb la incorporació de les algues s’ha ampliat fins als 15 metres. El sistema platja/duna comença dins del mar. Hi ha una part submergida i una altra emergida. El que marca aquests perfils de platja és el que passa dins del mar. Tenim unes comunitats de posidònia oceànica ben conservades, on procedeix gran part del material que es converteix en sorra. Una part important de la sorra es forma a partir de les closques i part dels esquelets calcaris de copinyes i caragols que viuen a l’alga. Quan es moren i amb el temporal es van esmicolant i els diferents corrents que arriben a la vorera, van traient aquest material.

Salobrar de Campos

Normalment, el sistema dunar va acompanyat d’una zona humida al darrere. Després del mar, de la platja i de les dunes, hi sol haver una zona deprimida, una zona humida de caràcter salobrós. En aquesta zona hi ha el Salobrar de Campos que és conegut per dues coses; una, per la indústria salinera que hi ha a Campos des de fa més de 50 anys que és força respectuosa amb el medi ambient. S’aprofita un recurs, s’elabora sal, aprofitant un canal que ve del mar i que entra aigua en parell de vegades a l’any fins que arriba al cristal·litzador a través d’uns canals, on a finals d’estiu es recull la sal. L’altra és, que com a zona humida (la segona més important de les Balears després de l’Albufera), és una àrea de pas i de descans per a totes aquelles aus migratòries que tant a la tardor com a la primavera, s’aturen a descansar, a dinar, algunes crien i després continuen el viatge.

L’estany den Pedreres va servir durant molts anys per amarar els troncs que s’utilitzaven per a la construcció de les cases. Les dipositaven durant diversos mesos per emportar-se-les després inflades i carregades d’aigua salada. Just al costat hi ha el pàrquing que es va construir a principis dels anys 90 i que els ecologistes van demanar que no es fes perquè entra al cor del qual és el sistema del Salobrar i és Trenc. «Seria un accés que es podria eliminar i igualment es podria disposar d’altres accessos, per la Colònia de Sant Jordi, ses Covetes o sa Ràpita i faria que tota la part central del nou parc natural li baixés molta pressió humana i se’n podrien recuperar força hàbitats».

Reportatge realitzat en 2022 al costat de Xavier Mas, geògraf i ecologista

DONA PLAY AL VÍDEO [REPORTATGE COMPLET] Grabado en 2022

PARQUE NATURAL MARITIMOTERRESTRE ES TRENC- SALOBRAR DE CAMPOS

Aquest espai natural protegit compta amb una gran riquesa, ecològica, natural i paisatgística. Es tracta d’un sistema de platja-duna on coexisteixen un nombre significatiu d’hàbitats, que inclouen importants praderies marines de Posidonia oceanica, cordons de dunes primàries davanteres, dunes estabilitzades, una zona humida important (el Salobrar de Campos), basses litorals, boscos de pins i savines que fixen les dunes més consolidades i, al nord i a la part central, camps de cultius i explotacions ramaderes.

Superfície
El Parc disposa de 1.441,06 hectàrees terrestres i 2.327,20 hectàrees marines. Dins l’àmbit marí del Parc hi ha els illots de Na Llarga, Illot Gros, Illot de Sa Llova i Illa Gavina.

L’àmbit marí del Parc se superposa amb la ZEC (Zona Especial Conservació) de l’arxipèlag de Cabrera.

Situació
El parc natural està situat al sud-est de Mallorca. En concret, correspon a l’àrea costanera i de zones humides (salobrars) que es troba entre el nucli urbà de Sa Ràpita i la Colònia de Sant Jordi. Cap a l’interior el Parc limita parcialment amb les carreteres Ma-6104 i Ma-6040.

Com accedir
Els accessos al Parc són els següents: l’accés des de Sa Ràpita, l’entrada per Ses Covetes, l’accés per la Colònia de Sant Jordi, i finalment l’accés a la platja que hi ha des de l’aparcament de na Tirapel.

Reportatge realitzat en 2022 al costat de Xavier Mas, geògraf i ecologista

Latest articles

Mallorca publica la Orden de Vedas para la temporada 2024-2025 con un calendario más amplio de caza

El Boletín Oficial de las Islas Baleares (BOIB) ha publicado hoy la Orden de...

Plàcid Pérez explora el sistema de defensa y las cavallerías militares de Mallorca tras la conquista

Plàcid Pérez i Pastor, destacado historiador y archivero, presenta su nuevo libro que analiza el sistema de defensa articulado en Mallorca después de la conquista

Ayudas de 1,6 millones para el programa de ocio adaptado para niños y adolescentes con grado II o III de dependencia

El Boletín Oficial de la comunidad publicó, el 24 de mayo, las ayudas destinadas...

Depresión en la cabina: Salud mental en la Industria Musical

Este viernes 31 de Mayo a las 12h en Casal Sa Fabrica, en Inca, tendrá...

More like this

Mallorca publica la Orden de Vedas para la temporada 2024-2025 con un calendario más amplio de caza

El Boletín Oficial de las Islas Baleares (BOIB) ha publicado hoy la Orden de...

Plàcid Pérez explora el sistema de defensa y las cavallerías militares de Mallorca tras la conquista

Plàcid Pérez i Pastor, destacado historiador y archivero, presenta su nuevo libro que analiza el sistema de defensa articulado en Mallorca después de la conquista

Ayudas de 1,6 millones para el programa de ocio adaptado para niños y adolescentes con grado II o III de dependencia

El Boletín Oficial de la comunidad publicó, el 24 de mayo, las ayudas destinadas...